dimecres, 14 de març del 2012
dimarts, 13 de març del 2012
LA FOTO CURIOSA DEL DIA
EL LÍMIT DE LA PACIÈNCIA
Diuen que el cos humà, posat ens situacions límits té un aguant increïble.
I la paciència? Quin és el límit de la paciència?
Mas no para. Crec que ja es hora que vagi al Registre Civil a canviar-se el cognom. Evidentment s’hauria de posa “MÉS”. MÉS retallades en Sanitat, MÉS retallades en Ensenyament, MÉS retallades en els sous dels treballadors públics... MÉS, MÉS, MÉS...
Arribarà un moment que caldrà diu PROU, NO?
I a sobre arenga a Rajoy per a no quedar ell com el dolent de la pel·lícula. Amb el guapo que és i fer de dolent... On s’ha vist? Mai abans els dolents de les pel·lícules havien tingut la planta de Mas (vull dir, MÉS)... Una mica baixet, això sí, no acaba de donar la talla... I en política, dóna la talla? Està molts centímetres per baix...
Els més fidels seguidors del meu blog us en recordareu que la passada setmana faig fer un comentari titulat “Mas amb el cul a l’aire”. De moment Rajoy no imita els seus mètodes de retallar els sous i això, per Mas (Vull dir MÉS) és intolerant. Per això no para de reclamar que també es retalli els sous dels treballadors que cobrem la nòmina de l’Estat o, al menys, que Rajoy, com va fer en el seu dia Zapatero, estableixi una retallada general d’àmbit estatal i que afecti a tots els treballadors públics sigui quina sigui l’administració per a la que treballin: central, autonòmica o local.
Mas es pensa que els treballadors públics son com les esponges que pots anar esprement, esprement i que sempre els hi cau alguna gota d’aigua. Però al final, hi haurà una gota que serà la que farà vessar el got de la paciència.
El Periódico publica avui un titular que m’ha cridat profundament l’atenció: “SOS per a les beques de menjador”. Diu el rotatiu que al Baix Llobregat hi ha quasi 7.000 alumnes que es quedaran sense beca de menjador. Llavors que hauran de fer? Anar a dinar al Palau de la Generalitat? Potser Mas (MÉS, perdoneu) ho ignora (no ho crec), però per a molts d’aquests xiquets i xiquetes l’àpat del migdia és l’únic que fan en condicions. Els seus pares ja no poden ni donar-los menjar i si ho fan és gràcies a oeneges com Càritas.
El risc d’exclusió local anirà en augment en la mateixa progressió que els retallades. Mentre més pobres siguin els treballadors públics, més pobres encarà seran els estaments socials que estan per baix d’aquests. Durant molts d’anys, els treballadors públics i la resta de treballadors amb treball fix o jornals decents, anàvem als restaurants on hi havia mileuristes contractats. Ens en anàvem de vacances, encara que fos a una casa de pagès d’un poble de la zona. Dintre de poc ja no o podem fer, la qual cosa generarà més atur... I l’atur s’acaba... I amb la resta dels subsidis es passen moltes penúries. Penúries que Mas (MÉS) no té ni tindrà, encara que s’abaixi el sou un 5 % com els hi vol retallar als treballadors de la Generalitat, segons la darrera “estimació” del nostre Govern.
Fins quan podrem aguantar aquesta situació? Fins quan tindrem paciència per a fer-ho?
(La il·lustració és de Sant Jop, el patró de la paciència)
LA PREPOTÈNCIA DEL MADRID
Després de patir durant molts d’anys una greu síndrome d’inferioritat (aquí també l’hem patit sovint), el Madrid passa ara per una perillós estat de prepotència.
No en tenen prou en aconseguir la lliga amb la màxima puntuació de la història i ser l’equip màxim golejador, com passarà amb tota probabilitat sinó que volen aconseguir els títols individuals (més honorífics que un altra cosa)
L’any passat Cristiano Ronaldo va aconseguir ser el màxim golejador del campionat i va guanyar el trofeu “Pitxitxi”. Va ser l’únic “títol” del Madrid, a part, evidentment de la Copa del Rei (no faré broma) Per a que Ronaldo fos el màxim golejador, al final, i davant la impossibilitat de guanyar la lliga, al final tot l’equip jugava per a ell (més inclús del que ho acostumen fer normalment) Aquest any també va en camí d’aconseguir-ho, sobre tot si els àrbitres els hi van xiulant penals a favor. De no se així, Messi aniria destacat a la classificació de golejadors.
Però com he dit al principi, amb tot això, no en tenen prou. Vaig escoltar la setmana passada (no recordo on) que un dels objectius d’aquesta temporada és que Casillas “el capità de la selecció espanyola”, pugui ser el porter menys golejats i guanyar el Zamora. Deien que fa molts d’anys que un porter del Madrid no guanya aquest trofeu i per al qui està considerat el millor porter del món.
La premsa mediàtica, l’entorn, no pararà fins que ho puguin aconseguir. Els és igual els mètodes emprats, com per exemple que els àrbitres no els xiules penals en contra, com els que van cometre dissabte Xabi Alonso i Sergio Ramos. Sobre aquest penals, concretament sobre el de Sergio Ramos, explicaven aquest matí a Catalunya Ràdio que el diari As va consultar a diversos exàrbitres i tos coincideixen que no era penal. Sí així renten la seva consciència, millor per ells, però els qui varem veure en directe les dues jugades (crec parlar en nom de la majoria, encara que sempre hi haurà que no ho vulgui veure així) pensem que van se dos penals com dos campanars.
Però aquest anys, molt abans de que comencés la lliga, el títol ja estava decidit. El Madrid fa anys que es gasta molts diners i no recull els fruits desitjats. Però és que a sobre ho han de fer en prepotència i “xuleria”, com la que tenen Cristiano Ronaldo i Mourinho, els màxims representants d’aquesta “filosofia”. Què els hi aprofiti!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)