diumenge, 27 de maig del 2012

UNA CAMISA DE 300 PESSETES

La Plaça un dia de la Fira de la Terrissa. 



A la Galera, des de sempre, el mercat ambulant s’ha fet a la Plaça, un edifici obert que hi ha al bell mig del poble. A part d’una parada de fruita i verdura que hi anava cada dissabte, alguns venedors ambulants solien anar-hi els dies de pluja ja que allí estaven a cobert.
Aquell dia la megafonia municipal va anunciar l’arribada de Claro, un venedor de Masdenverge que venia de tant en tant i que portava camises a 200 pessetes.
Per aquella època encara no tenia la costum d’anar jo mateix a comprar-me roba, així que li vaig di a ma mare que hi anés. Al cap d’una estona ja estava de tornada a casa
.
-“Mira –em va dir- les de 200 pessetes no m’han acabat d’agradar, però per 300 n’hi ha unes que m’han agradat més”. 
 
Li vaig donar el meu consentiment i ma mare me’n va comprar una de 300 pessetes.
Quan me la vaig emprovar, una de les mànigues m’anava tant estreta que era impossible embotonar-me-la. Tinguérem que prendre una dràstica solució: tallar les mànigues i fer-me una camisa de màniga curta. Ma mare va portar la camisa a la tia Encarnación, la dona de son padrí que feia confecció i que em deixaria una camisa de màniga curta perfecta.
La vaig estrenar-la una nit de dissabte del mes de setembre per anar al cine a Santa Bàrbara. De sobte em va caure un botó i darrera d’aquell, tota la resta. Afortunadament portava una caçadora que em vaig haver embotonar per a evitar fer el ridícul més espantós.
Què hauria passat si ma mare me’n hagués comprar una de 200 pessetes?

BANYOLES. EL POBLE III










APROVADA PELS PÈLS (relat)




Als anys 60 hi havia molt poca gent que es tragués el carnet de conduit per a cotxes, ja que no estaven a l’abast de la majoria. Normalment els homes, per a desplaçar-se usaven la moto i, per tant, a les pistes d’exàmens s’hi solien veure homes sols mirant d’aconseguir el carnet.

Aquesta història me la va explicar el tio Joaquín Solà, dels Valentins, el pare de Joaquín i l’Edelmira. 


Pista d’exàmens de Vinaròs. A la pista un grup d’homes i una dona (!), la qual cosa era un fet poc normal.
La prova, a diferència de les d’ara, era molt menys complicada, només havia que passar sense tirar-les una sèrie de 4 cadires plegables.
Quan li toca el torn a la dona, que portava una falda ajuntada i una brusa molt cenyida, després de  passar la primera cadira, passa la segona i la tercera, però en arribar a la quarta, amb el pedal de la moto, s’enganxa a la cadira i ella, moto i cadira van a parar per terra.
Mentre s’ho miraven expectants i un tant sorpresos, un dels presents es dirigeix a l’examinador:

-I ara què?

-Evidentment suspesa –li respon l’examinador-

-No home, l’ha d’aprovar! O és que vostè ens podria ensenyar tot el què ens ha mostrat aquesta senyora?

Finalment, aquella dona va ser aprovada “pels pèls”.