El govern del PP demana lleialtat als socialistes en aquests difícils temps del rescat.
No volen que es qüestioni el crèdit que des d’Europa s’ha fet a la banca espanyola per tapar l’enorme forat produït per anys i anys de mala gestió dels seus directius. La bombolla immobiliària es va desenvolupar durant l’època del primer govern socialista de Rodríguez Zapatero, però va començar a germinar gràcies a Aznar i la seva llei de liberalització del sòl.
La pregunta és: Tenen els socialistes que ser lleials al govern de Mariano Rajoy?
Des d’aquell llunyà “Váyase Sr. González”, a la no acceptació de la derrota a les urnes l’any 2004 dos dies després del atemptat de Madrid de l’11-M, produïda per les mentides i la mala gestió que se’n va fer d’aquells lamentables fets.
El PP ni amb Aznar ni amb Rajoy han estat mai lleials als governs socialistes de Felipe i Zapatero. La dreta espanyola, hereva del franquisme, sempre ha volgut tenir el poder sense importar-li gaire el cost que podia tenir. Per aconseguir-lo a utilitzat tota mena d’estratègies i, si calia, el joc brut: arribada al poder d’Esperanza Aguirre amb el cas Tamayo y Sáez, la disbauxa de València amb el flagrant cas corrupte de la Gürtel, la pressió de Montoro sobre CiU i Coalició Canaria destapat per la seva portaveu Ana Oramas, etc.
Precisament, en els temps d’aquests darrers fets, el govern socialista també necessitava la màxima lleialtat institucional per adoptar les mesures que va prendre. Hi podem estar d’acord o no, jo, personalment, penso que des del principi la majoria de decisions preses han estat incorrectes. Però això no treu que si un govern demana suport, no sobri un període de negociació amb els altres partits polítics presents a la cambra baixa i, al menys, s’espera de l’oposició que no faci joc brut. Com s’ha vist, no és el cas del comportament dels populars.
Segons les informacions aparegudes a
la premsa, ràdio, televisió, etc., Rubalcaba hauria ofert suport al govern,
evidentment, prèvia negociació i sempre que el govern de Rajoy accedís
a determinades peticions dels socialistes. Molt més del que habitualment
han fet el PP.
Per tant, si fos per mi, de lleialtat
al govern de Rajoy, ni cinc cèntims (de pesseta)
Com diu la dita popular (ja sabeu que són les més sàvies) “Si volen lleialtat, què es comprin un gos”.
