Diuen que un dels requisits que ens han
imposat a l’hora de donar el préstec a la banca espanyola és revisar les
pensions.
Però, quines pensions s’han de revisar? Les
actuals? Les futures? O totes? Em temo que seran totes. Val més fer-se una idea
pessimista i així, si la situació no acaba de ser tant dolenta, sempre et quedes
més conformat..
Però el tema és greu. Tinc un amic que és
graduat social. Els graduats socials són els especialistes en temes laborals:
contractes, nòmines, pensions, etc. Fa uns anys eren els únics a qui la
Seguretat Social reconeixia oficialment per a poder fer els tràmits amb aquest
organisme. No sé si ara per ara encara és així. Aquest amic, que sol ser
pessimista per naturalesa, darrerament les acaba encertant, en va dir no fa mol
que “mai havia temut pels sistema de pensions, però ara que tinc la jubilació
prop, veig un panorama força commovedor”.
I quina és l’alternativa? A part de treballar
més anys (segons l’OCDE cal retardar-la jubilació fins als 70), amb la qual es
cotitzaria cinc anys més i cobres cinc anys menys, ens recomanen que ens fessin
un pla de pensions privat.
Quines avantatges tenen? Avui per avui, per
als ciutadans, poques i moltes per a la banca i per a l’estat.
Un pla de pensions (no s’ha de confondre amb
un pla de jubilació) es va crear com un “complement” a la pensió, però mai amb
la voluntat de substituir a aquesta. Però temps al temps... No tothom pot
contractar un pla de pensions, ja que no tothom té el poder adquisitiu
necessari. Els qui generen pocs ingressos, difícilment podran destinar-hi res.
En canvi, els que guanyen més i que quan es jubilin també seran els que tindran
les pensions més elevades, hi poden dedicar molts més recursos.
Som molts els qui em contractat un pla de
pensions pensant més en la desgravació fiscal que tenen que no en la prima que
cobrarem a la jubilació. Però ara, amb la crisi financera, amb l’enrenou de les
participacions preferents, qui se’n fia en deixar uns diners que no podràs
recuperar fins a la jubilació? Per molt garantits que estiguin, els dubtes
seran més que raonables.
Però què passa quan el rescates al jubilar-te?
Que s’ha de tributar com un rendiment del treball més, amb les reduccions
legals corresponents, si voleu, però a l’hora de fer la renda, “paga que és
gata” (*)
No fa gaires dies, un conegut meu va passar
per l’Administració on treballo (ja sabeu, per la AEAT de Tortosa) per a
demanar un ajornament del pagament de la renda, ja que li sortia a pagar una
quantitat elevada. Com sabia que s’havia jubilat l’any anterior, li vaig dir
que “era degut al rescat del pla de pensions”. Efectivament era això. Llavors
em va dir:
-“Això dels plans de pensions és una estafa”.
I jo li vaig respondre:
-“Això m’ho dius tu que has treballat a un banc tota la
vida?”.
Per a que
els plans de jubilació privats puguin ser una alternativa a l’actual sistema
públic de pensions moltes coses haurien de canviar. Malgrat tot, sempre hi
estaré en contra. Les pensions han de seguir sent públiques i el sistema només
serà sostenible si no s’aconsegueix reduir considerablement la taxa d’aturats i
la qual cosa només s’aconseguirà reactivant l’economia. Des del meu punt de
vista, tot el contrari dels que s’està fent fins ara.
(*) Paga que és gata: Un captaire molt enginyós, per augmentar una mica el cabal de les
almoines, de tant en tant feia una jugada que mai no li anava malament.
Es presentava al mig del carrer duent un sac a la esquena. Se'l
descarregava molt tranquil, aguantant-lo ben fort pel capdamunt, es veia
que el sac es removia ell tot sol i se sentien un horribles marrameus.
De seguida era voltat de mainada i de gent gran; i quan ja tenia prou
públic, deia tranquil·lament:
- Fem una jugada, a qui endevini el que jo li pregunto li donaré un ral, i tots els que no ho endevinin me'l donaran a mi. A veure quina mena de bèstia porto a dins el sac?
Tothom responia al moment: - Un gat! Un gat!
I l'home, reposadament i fent la rialleta, anava dient a cadascú dels que havien respost:
- Paga, que és gata!
- Fem una jugada, a qui endevini el que jo li pregunto li donaré un ral, i tots els que no ho endevinin me'l donaran a mi. A veure quina mena de bèstia porto a dins el sac?
Tothom responia al moment: - Un gat! Un gat!
I l'home, reposadament i fent la rialleta, anava dient a cadascú dels que havien respost:
- Paga, que és gata!
