EL FUTUR DE LES PENSIONS

Diuen que un dels requisits que ens han imposat a l’hora de donar el préstec a la banca espanyola és revisar les pensions.

Però, quines pensions s’han de revisar? Les actuals? Les futures? O totes? Em temo que seran totes. Val més fer-se una idea pessimista i així, si la situació no acaba de ser tant dolenta, sempre et quedes més conformat..

Però el tema és greu. Tinc un amic que és graduat social. Els graduats socials són els especialistes en temes laborals: contractes, nòmines, pensions, etc. Fa uns anys eren els únics a qui la Seguretat Social reconeixia oficialment per a poder fer els tràmits amb aquest organisme. No sé si ara per ara encara és així. Aquest amic, que sol ser pessimista per naturalesa, darrerament les acaba encertant, en va dir no fa mol que “mai havia temut pels sistema de pensions, però ara que tinc la jubilació prop, veig un panorama força commovedor”.

I quina és l’alternativa? A part de treballar més anys (segons l’OCDE cal retardar-la jubilació fins als 70), amb la qual es cotitzaria cinc anys més i cobres cinc anys menys, ens recomanen que ens fessin un pla de pensions privat.

Quines avantatges tenen? Avui per avui, per als ciutadans, poques i moltes per a la banca i per a l’estat.

Un pla de pensions (no s’ha de confondre amb un pla de jubilació) es va crear com un “complement” a la pensió, però mai amb la voluntat de substituir a aquesta. Però temps al temps... No tothom pot contractar un pla de pensions, ja que no tothom té el poder adquisitiu necessari. Els qui generen pocs ingressos, difícilment podran destinar-hi res. En canvi, els que guanyen més i que quan es jubilin també seran els que tindran les pensions més elevades, hi poden dedicar molts més recursos.

Som molts els qui em contractat un pla de pensions pensant més en la desgravació fiscal que tenen que no en la prima que cobrarem a la jubilació. Però ara, amb la crisi financera, amb l’enrenou de les participacions preferents, qui se’n fia en deixar uns diners que no podràs recuperar fins a la jubilació? Per molt garantits que estiguin, els dubtes seran més que raonables.

Però què passa quan el rescates al jubilar-te? Que s’ha de tributar com un rendiment del treball més, amb les reduccions legals corresponents, si voleu, però a l’hora de fer la renda, “paga que és gata” (*)  

No fa gaires dies, un conegut meu va passar per l’Administració on treballo (ja sabeu, per la AEAT de Tortosa) per a demanar un ajornament del pagament de la renda, ja que li sortia a pagar una quantitat elevada. Com sabia que s’havia jubilat l’any anterior, li vaig dir que “era degut al rescat del pla de pensions”. Efectivament era això. Llavors em va dir:

-“Això dels plans de pensions és una estafa”.  

I jo li vaig respondre:

-“Això m’ho dius tu que has treballat a un banc tota la vida?”.

Per a que els plans de jubilació privats puguin ser una alternativa a l’actual sistema públic de pensions moltes coses haurien de canviar. Malgrat tot, sempre hi estaré en contra. Les pensions han de seguir sent públiques i el sistema només serà sostenible si no s’aconsegueix reduir considerablement la taxa d’aturats i la qual cosa només s’aconseguirà reactivant l’economia. Des del meu punt de vista, tot el contrari dels que s’està fent fins ara.   

(*) Paga que és gata: Un captaire molt enginyós, per augmentar una mica el cabal de les almoines, de tant en tant feia una jugada que mai no li anava malament. Es presentava al mig del carrer duent un sac a la esquena. Se'l descarregava molt tranquil, aguantant-lo ben fort pel capdamunt, es veia que el sac es removia ell tot sol i se sentien un horribles marrameus. De seguida era voltat de mainada i de gent gran; i quan ja tenia prou públic, deia tranquil·lament:
- Fem una jugada, a qui endevini el que jo li pregunto li donaré un ral, i tots els que no ho endevinin me'l donaran a mi. A veure quina mena de bèstia porto a dins el sac?
Tothom responia al moment: - Un gat! Un gat!
I l'home, reposadament i fent la rialleta, anava dient a cadascú dels que havien respost:
- Paga, que és gata!