VILANOVA D'ESCORNALBOU I

EL MISTERI DELS ENCENEDORS (microrelat amb joc inclòs)

Don Pedro era un mestre fill de la Galera. Va ser el meu primer mestre quan només amb 4 anys vaig anar a l’escola (a estudi li deien llavors)

En aquell temps estava permès fumar a tot arreu, fins i tot a l’escola davant dels alumnes.

Don Pedro fumava aquells cigarrets que s’havien de plegar i depenia de l’habilitat del fumador per a que et quedessin més o menys bé.

Però a l’hora d’encendre’s el cigarret, ho feia d’una forma un tant peculiar.

Es treia un encenedor de gasolina d’una de les butxaques de la seva americana i li donava al percussor fins que s’encenia. Quan estava encès, es treia un altre encenedor de metxa i amb la flama del primer encenia l’altre. Acte seguit, d’aquest segon encenedor s’encenia la cigarreta.

Per a mi tota aquesta operació sempre em va semblar un misteri.... 

Algú sabria dir-me el motiu perquè feia això? Si no ho encerta ningú, seré jo mateix qui desveli el misteri.

DE LLOPS I DE CARRONYA

Dijous es va fer pública la sentencia que condemna, entre d’altres càrrecs, als exdictadors argentins Jorge Videla i Reinaldo Bignone.
El procediment judicial, que ha durat un any, va iniciar-se gràcies a la denúncia de les anomenades “iaies de la plaça de maig” pels robatoris que s’havien fet durant la dictadura dels seus nets. Les seves mares, en la majoria dels casos, havien estat assassinades.
Vaig escoltar unes declaracions de Videla sobre els fets que em van produir tanta repugnància com els propis assassinats i segrests. Videla, després d’insultar a les mares i tractar-les com a carronya humana, va dir que feien servir els seus nadons com escuts davant dels soldats. Frases com aquest només poden sortir de gent pertorbada. Llops amb afany de poder a qui no els importa donar un cop d’estat on milers de persones hi perdran la vida irremediablement.
Desgraciadament, per als facciosos, les persones d’esquerres (entre les que m’incloc) som carronya, purrialla que s’ha d’eliminar sense importar els cost.

No usem armes (no ens en calen) però tenim altres formes de combatre les atrocitats i les injustícies que comet la dreta autoritària quan arriba al poder. En tenim prou en usar els canals de comunicació que la societat de la informació ens posa a l’abast. Difondre el nostre missatge denunciant les injustícies socials que es produeixen diàriament és una de les formes de combatre les decisions dels nostres governants.

A Argentina, tal com va passar a Espanya, després de la dictadura es va passar a una democràcia sense massa traumes. Però allí, a diferència d’aquí la justícia s’ha acabat imposant.
Al nostre país sempre he trobat a faltar un procés on es depuressin als llops responsables de les atrocitats de la dictadura franquista . Lluny d’això, els seus hereus, de forma democràtica, han tornat al govern per afavorir els seus interessos en detriment de les classes més populars.

FRANÇA ÉS DIFERENT

L'estàtua de la Llibertat de Lunel. 

Dimarts ens assabentàrem de la noticia que la policia francesa escorcollava el domicili particular i el despatx particular del que, fins fa poc, era president de França François Sarkozy. Al país veí al cap d’un mes d’haver deixar el càrrec, es per la immunitat que comportava el mateix.

Si fem memòria, recordarem que a Chirac també se’l va imputar. En tots dos casos va ser per finançament il·legal de les seves campanyes electorals. La persona qui va amollar la “pasta” a Sarkozy va se la propietària del grup l'Oréal Liliane Bettencourt.

Cal reconèixer sense ruboritzar-nos que França ens passa la ma per la cara en quasi tot. Potser esportivament ens tindran enveja perquè mentre els espanyols, darrerament, guanyen molts de títols de variades disciplines esportives: futbol, tennis, bàsquet, ciclisme, etc., els nostres veïns del nord, pràcticament no “toquen bola”.  

Vull recordar que després que Aznar deixés de ser president del govern d’Espanya, hi va haver una campanya, amb denúncia inclosa, que pretenia jutjar a l’exmandatari del PP per haver ficat a Espanya en una guerra il·legal com va ser la d’Iraq. Aquella campanya va durar molts mesos i hi va haver una gran recollida d’assignatures que li donaven suport. També hi van haver diferents assemblees a Madrid. Però fa temps que no se’n sap res de res. El temps tot ho cura i ho fa oblidar i Aznar en sortirà indemne.

Per a ser equànime, vull recordar també que a Felipe González se’l va voler inculpar en la trama GAL de lluita il·lícita contra la ETA. Encara que sempre he cregut amb la innocència de l’expresident socialista, en aquest cas, Felipe, tampoc va arribar a seure al banc dels acusats.

En canvi, aquí, si que es jutja i condemna a jutges que persegueixen trames de corrupció i finançament il·legal del partit polític que ens està governant.

No sé exactament si Espanya és diferent o la que és eferent és França, però queda clar que, al menys en la justícia, no hi ha punt de comparació.

Per cert, Hollande ha derogat totes les lleis que afavorien a les grans fortunes de França que, a partir d’ara, hauran de pagar més impostos.

Igual que aquí que s’aproven lleis per afavorir els defraudadors i perjudiquen a les classes mitjanes que tendeixen a desaparèixer.