 | |
| L'estàtua de la Llibertat de Lunel. |
Dimarts ens assabentàrem de la noticia que la
policia francesa escorcollava el domicili particular i el despatx particular
del que, fins fa poc, era president de França François Sarkozy. Al país veí al
cap d’un mes d’haver deixar el càrrec, es per la immunitat que comportava el
mateix.
Si fem
memòria, recordarem que a Chirac també se’l va imputar. En tots dos casos va
ser per finançament il·legal de les seves campanyes electorals. La persona qui va
amollar la “pasta” a Sarkozy va se la propietària del grup l'Oréal Liliane
Bettencourt.
Cal reconèixer sense ruboritzar-nos que França
ens passa la ma per la cara en quasi tot. Potser esportivament ens tindran
enveja perquè mentre els espanyols, darrerament, guanyen molts de títols de
variades disciplines esportives: futbol, tennis, bàsquet, ciclisme, etc., els
nostres veïns del nord, pràcticament no “toquen bola”.
Vull recordar que després que Aznar deixés de
ser president del govern d’Espanya, hi va haver una campanya, amb denúncia
inclosa, que pretenia jutjar a l’exmandatari del PP per haver ficat a Espanya
en una guerra il·legal com va ser la d’Iraq. Aquella campanya va durar molts
mesos i hi va haver una gran recollida d’assignatures que li donaven suport.
També hi van haver diferents assemblees a Madrid. Però fa temps que no se’n sap
res de res. El temps tot ho cura i ho fa oblidar i Aznar en sortirà indemne.
Per a ser equànime, vull recordar també que a
Felipe González se’l va voler inculpar en la trama GAL de lluita il·lícita
contra la ETA. Encara que sempre he cregut amb la innocència de l’expresident
socialista, en aquest cas, Felipe, tampoc va arribar a seure al banc dels
acusats.
En canvi, aquí, si que es jutja i condemna a
jutges que persegueixen trames de corrupció i finançament il·legal del partit
polític que ens està governant.
No sé exactament si Espanya és diferent o la
que és eferent és França, però queda clar que, al menys en la justícia, no hi
ha punt de comparació.
Per cert, Hollande ha derogat totes les lleis
que afavorien a les grans fortunes de França que, a partir d’ara, hauran de
pagar més impostos.
Igual que aquí que s’aproven lleis per
afavorir els defraudadors i perjudiquen a les classes mitjanes que tendeixen a
desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada