LES FRASES DEL DIA

Espero no trencar la jornada de reflexió amb les dues frases que reproduiré. Es poden llegir a l'exemplar d'ahir del Periódico de Catalunya.
A la pàgina 16, dintre del tema del dia que no és d'altre que les eleccions de demà diumenge, fan una entrevista a l'actor Francesc Orella, un actor català que ha treballat molt per televisió, però com no associava el nom amb la cara (de fet no sabia com li deien), ignorava que fos català.
Anem a les frases.

1.- A la pregunta de: "Quin balanç fa de la gestió d'Artur Mas?"
Respon així: "Res de nou sota el sol. Liderar com un messies el moviment patriòtic em sembla clarament oportunista. Em molesta que la gent perdi la memòria i es deixi enredar". 

2.- I a la pregunta de: "Què li demana al president elegit després del 25-N?".
Aquí va la seva resposta: "Sinceritat, honestedat, coherència, servei al ciutadà, claredat d'idees i que les sàpiga expressar. Sóc pessimista i ho veig impossible: la política canvia a la gent".

Quan ho vaig llegir, vaig pensar: No podria estar més d'acord. No sé la ideologia que té Francesc Orella, però tan em dóna. Les seves respostes m'han semblat molt assenyades i, imagino que és el que desitja la majoria dels ciutadans, encara que alguns, a l'hora de votar es mouen per altres interessos, la qual cosa em sembla penós.
Per a mi és una opinió més que confirma tot el que jo he dit durant la campanya. Mas, amb el seu discurs sobiranista on reclamava tenir una àmplia majoria, vol amagar tots els fracassos que ha tingut durant els dos anys que ha exercit el càrrec de President de la Generalitat. I no només això, sinó que també aspirar a poder passar pàgina dels casos de corrupció com el del Palau de la Música.
Demanar a un polític de nivell (si no té nivell no val la pena perdre temps) que tingui honestedat, coherència, claredat d'idees, etc., em sembla una àrdua tasca. Una cosa així hauria de formar part de la manera de ser de tots els governants, però una cosa és el que diuen en campanya i laltra molt diferent el que fan quan arriben al poder i, sobre tot, quan treuen majoria absoluta o porten diverses legislatures exercint el càrrec. 
Quantes vegades heu escoltat per la boca d'un mandatari: Vull ser el president (o l'alcalde) de tots!
Però el cert és que a l'hora de governar, només governa per als seus: per als seus correligionaris i els seus interessos.Sovint s'obliden de governar i el programa electoral va a parar directament al vàter.
Per tant, no és d'estranyar que cada dia hi hagi més desencantats amb la classe política del nostre país.
Veure'm demà que passa. Si Mas obté una victòria  àmplia, però també és important la participació que hi hagi. Una àmplia victòria de CiU amb una baixa participació serà un indicador exacte de la mala salut política del nostre país.

Aclariment de la foto.

LA DRETA FRANCESA A LA GRENYA

D’espectacle esperpèntic pot qualificar-se el congrés que va fer el principal partit de la dreta francesa, la UMP. Els dos candidats (Fillan i Copé), lluny de posar-se d’acord, es van autoproclamar guanyadors amb acusacions de frau cap a l’altre candidat. Sembla ser que en algunes urnes hi va haver més vots que votants. Res de nou. Al nostre país, pràctiques així ja havien estat inventades fa anys.
Ulldecona 1967. S'hi feia un 
referèndum per aprovar, la Llei Orgància de l'Estat promoguda per la dictadura. En una de les meses estava de president el pare d’un mestre (ja jubilat) que va estar molt de temps exercint a la Galera.
Per la seva mesa va passar la comitiva electoral encapçalada per l’alcalde de l’època Ramón Forcadell Prats, conegut popularment com el Tigre del Maestrat (igual que el General Cabrera)
 

-Què, cóm va la votació? –Va preguntar Forcadell-

-Bé, bé... –Li va respondre el president de la mesa-
Llavors, el Tigre, es va posar la ma a la butxaca de la seva americana blau marí i es va treure un grapat de paperetes i, després d’obrir la urna, les va dipositar al seu interior.
-Ara encara anirà millor! –Va dir l’alcalde- 
 
I tots van riure.
En aquelles votacions també hi va haver meses on hi van sortir més vots que votants censats. Coses així han estat pràctiques habituals a les dictadures.
Però em pensava que a França coses així no passaven, encara que fossin unes eleccions internes d’un partit. Però sembla que sí... De putxerassos sempre n’hi haurà.
Quina conclusió en trec de tot plegat? Què no és el mateix estar al govern que a l’oposició. Els partits que estan a l’oposició venen de perdre unes eleccions i això, de per si, ja crea pessimisme i mal ambient entre els militants de la formació política. Si, a sobre, els dos candidats, a part de no posar-se d’acord, tenen greus desavinences, pot arribar a passar el pitjor. I, en aquest cas, el pitjor (per a ells), és una fractura del propi partit.
Ara per ara els partits de l’esquerra deuen d’estar donant salts d’alegria.  

QUI NO HA ESCOTAT MAI UNA CONVERSA PAREGUDA?

Antes se decía que cada pueblo tiene los gobernantes que se merece. No sería del todo exacto.
Hoy se puede decir que una parte de los políticos son una fotocopia de una parte de la sociedad. Probablemente.

(Decídme, ¿quién no ha escuchado alguna vez una conversación como ésta o parecida en la barra de cualquier bar) Luego, ¿es probable que, en términos generales, merezcamos los políticos que nos gobiernan? La pregunta queda hecha.)  


CONVERSACIÓN EN LA TABERNA


-¿Qué vas a tomar?

-Una Alhambra especial
-Por favor, dos Alhambras especiales
-Oye, ¡cuánto tiempo sin vernos!
-Sí, ya era hora que echáramos unas cervezas y charláramos.

-¿Cómo te va?
-No me puedo quejar. Sigo aún con el taller en el pueblo. ¿Y tú?
-Bueno, pasé por el tribunal médico y me dieron la invalidez gracias a Juan Sola, el abogado del pueblo, pero sigo atendiendo el negocio con mi mujer aquí en la capital.
-Has hecho bien porque está muy jodida la situación. Yo tenía a tres trabajadores contratados en el taller, pero hablé con ellos y llegamos a un acuerdo de despido, pero siguen trabajando.
-¿Están despedidos y siguen trabajando?
-Sí. Nos viene bien a todos: yo me ahorro los seguros sociales, que son altísimos y ellos cobran el paro y el sueldo, pero claro les pago menos que cuando tenían contrato. Todos contentos: Ellos ganan más y yo también.
-¿Y si te enganchan?
-¿Quién va a pasar por el pueblo? Además, los tres talleres del pueblo hacemos lo mismo y no nos vamos a denunciar unos a otros porque nos perjudicaríamos.

-!Ah¡ vale. A nosotros, en el negocio, un día nos visitó un inspector de trabajo y, por suerte, yo me encontraba en la puerta del local, fumando un   cigarrillo.
-¿Pero estaría tu mujer?
-No, que va, el negocio lo llevo en realidad lo llevo yo, pero les dije que lo regentaba mi mujer, que es la que aparece en los papeles, y que yo estaba allí ocasionalmente porque ella había salido un minuto a un asunto urgente. Suerte que al 'panchito' que tengo allí sin contrato estaba ese día en el médico..
-¿Y se lo tragó?
-Al parecer sí. De hecho se fue y no ha vuelto más. Pero sí, me acojoné un poco ya que si el inspector no se traga aquello nos multa y a lo mejor hubiera perdido yo la paga. Al menos eso me dijo Juan Sola.
-La verdad, es que estos inspectores son unos crédulos o a lo mejor es que están desmotivados porque ganan menos. Total, para lo que hacen, mucho ganan aún. Hablando de inspecciones, mi hija pequeña estuvo a punto de perder la beca porque alguien fue por ahí contando que el taller no estaba declarado y nos daba muchos ingresos y tal. Desde ese día le he prohibido que vaya con su BMV A3 y su iPhone 5 a clase.
-¿Y qué pasó?
-No nada, no se pudo demostrar lo que decía el cabrón anónimo ya que lo tengo bien atado. La niña sigue cobrando todos los años la beca máxima, unos 5000 euros, que son para ella solita.
(Irrumpe un tono de teléfono móvil: ¡¡Por mi hija maaaaato!!)

-Tío, que me he llevado un susto con ese tono de la tipa esa de la tele ¿cómo se llama...?
-Sí, la Esteban, esa sí que es lista, jeje, perdona, que es un proveedor. ¡Oye, que significa esa factura con IVA del otro día! ¿Cómo? Nada de eso. Me la emites de nuevo sin IVA o no cobras...sí, hasta las seis estoy allí. Hasta luego.
-¿Te quieren meter el IVA?
-Sí, se lo he dicho al tío de las pizzas mil veces  y sigue dale que te pego con el IVA de los....,y para colmo ahora que lo han subido los chorizos estos del Gobierno.
-Sí, vaya mierda de país, con tantos impuestos.

-Por cierto, sabes que me he comprado un Audi.
-¿Sí ¿Cuál?
-El Q7
-Joder ¡el que llevan los futbolistas!, que pedazo máquina...te habrá costado un pastón.
-Sí, es caro, pero me he ahorrado una pasta. Si quieres te digo cómo.
-Dime, dime...
-¿Tienes a algún minusválido en tu familia o  a alguien de confianza que lo sea?
-Pues no sé, tendría que verlo...
-Yo lo he puesto a nombre de mi padre que, como sabes, tiene una gran minusvalía. Me he ahorrado el Impuesto de Matriculación, me han hecho una rebaja en el concesionario, no pagaré jamás el Impuesto de Vehículos al Ayuntamiento y, para colmo, aparcaré donde me salga de los güevos, en cualquier plaza de aparcamiento reservada para minusválidos ¿Por qué te crees que hay tanto coche de gran cilindrada con el cartel de minusválido en las calles?
-Estás en todo, macho, pero ¿se tragarán que tu padre conducirá eso con 80 años siendo  minusválido?
-Éstos del Ayuntamiento se lo tragan todo. Por cierto, hablando del Ayuntamiento ¿te has enterado lo del alcalde del pueblo? ¡Qué cabrón! ¡Que bien amañado lo tenía todo! ¡Qué poca ética! A mí me extrañaba que la recogida de basura siempre la ganara la misma empresa.

-Sí, ¡qué cantidad de corruptos nos gobiernan! Y para colmo hay que sostenerlos a todos. ¿Y el asunto de ese que era presidente de la Junta, dándole un pastón a la empresa de la hija?, por no hablar de las comisiones del niño...que maná de corruptos, ¡vaya mierda de país!
-Ni que lo digas, vaya país de sinvergüenzas y corruptos nos gobiernan. No hay que votar a ninguno, que son todos iguales. Van a lo que van.
-Oye, quieres otra cerveza.
-Sí, si, vale. Pero disculpa un segundo, que voy a asomarme a ver el coche, que está en doble fila.  

A 25 DE NOVEMBRE FUM, FUM, FUM…

No sé si serà sensació meva o durant la campanya electoral que, precisament, acaba aquesta nit, els partits amb representació parlamentària (que són els que surten per televisió) s’han dedicat més a vendre fum que una altra cosa.
Fa mesos que dic que a les pobres famílies què no tenen per arribar a final de mes; què viuen gràcies als ajuts que reben d’organitzacions com Càritas o la Creu Roja; què tal vegada han estat desnonats de casa seva i han tingut que marxar a viure a casa dels pares... Què les hi anem explicant d’independència si l’única amb la que somien és en un plat de menjar calent...
La independència (un concepte del tot respectable i desitjable)ha estat una excusa, una cortina de fum sobre tot per a Convergència, però està com argument principal a l’ideari d’ERC i SI.
Aquests darrers partits no dubtaran en cap moment en donar suport a CiU si el dia 25 no obté la majoria absoluta desitjada i reclamada per Mas en cada míting. Tot i que em consta, tindrà una gran quantitat de vot prestat de ciutadans als qui, segurament, la fum, no els ha deixat veure clar el que s’amaga al darrere.

D’altres partits, com el PSC, a la seva manera, però també estan venent fum. Una fum diferent però, ja que aquesta es diu federalisme i fa olor a Espanya. I és què, sincerament, el concepte de federalisme no me’l crec. M’ho creuria si veiés que Madrid tingués voluntat de convertir Espanya en un estat federal. Però no la té. De fet no s’ho acaben de creure ni els dirigents del PSOE.

Al míting d’ahir a l’Hospitalet de Llobregat, alguns dirigents del PSC, com per exemple l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet Núria Parlón, van d’haver de demanar a Rubalcaba que fes seva la idea federalista. El mes de setembre, quan va venir a la festa de la Rosa de Gava, no va dir ni piu sobre el tema, per més que Navarro li va demanar. Anit sí. Anit a l’Hospitalet es va comprometre a defensar el federalisme que es promou el PSC. Però,  està convençut o només ho va dir per a quedar bé davant els militants i simpatitzants? No rectificarà o el faran rectificar alguns dels barons del partit (Guerra, Bono, Rodríguez Ibarra...)?
Veig el federalisme com un concepte virtual que només figura al cap d’alguns dirigents dels socialisme català. De cara les eleccions s’havia de marcar perfil propi i, aquesta era l’única opció.
No obstant, he de dir a favor de Navarro que, durant la campanya, se’n ha recordat dels ciutadans que pateixen les retallades que han aplicat els governs de Madrid i Barcelona. 
Potser els únics que han parlat clar (sempre parlo dels qui surten per la tele) han estat els d'ICV-EUA. Aquests si que han parlat de retallades i la frase que han emprat per a qualificar l'actual situació econòmica, ha arrelat: No és una crisi, és una estafa. En canvi, el flirteig (acord) que hi va haver entre aquesta formació i CiU, divulgada pel propi Mas, els resta una mica de credibilitat. 
Crec que aquest hauria hagut de ser el veritable debat de la campanya. Però com crec que ha dit el propi Navarro, la guerra de banderes ho ha impedit. Entre nacionalistes i independentistes s’ha creat una guerra que ha tapat les vergonyes de uns i dels altres impedit a la ciutadania veure el que realment és important.
Però ja els va bé... (a tots)