Fa mesos que dic que a les pobres famílies què no tenen per arribar a final de mes; què viuen gràcies als ajuts que reben d’organitzacions com Càritas o la Creu Roja; què tal vegada han estat desnonats de casa seva i han tingut que marxar a viure a casa dels pares... Què les hi anem explicant d’independència si l’única amb la que somien és en un plat de menjar calent...
La independència (un concepte del tot respectable i desitjable)ha estat una excusa, una cortina de fum sobre tot per a Convergència, però està com argument principal a l’ideari d’ERC i SI.
Aquests darrers partits no dubtaran en cap moment en donar suport a CiU si el dia 25 no obté la majoria absoluta desitjada i reclamada per Mas en cada míting. Tot i que em consta, tindrà una gran quantitat de vot prestat de ciutadans als qui, segurament, la fum, no els ha deixat veure clar el que s’amaga al darrere.
D’altres partits, com el PSC, a la seva
manera, però també estan venent fum. Una fum diferent però, ja que aquesta
es diu federalisme i fa olor a Espanya. I és què, sincerament, el
concepte de federalisme no me’l crec. M’ho creuria si veiés que Madrid
tingués voluntat de convertir Espanya en un estat federal. Però no la té.
De fet no s’ho acaben de creure ni els dirigents del PSOE.
Al míting d’ahir a l’Hospitalet de
Llobregat, alguns dirigents del PSC, com per exemple l’alcaldessa de Santa
Coloma de Gramanet Núria Parlón, van d’haver de demanar a Rubalcaba que
fes seva la idea federalista. El mes de setembre, quan va venir a la festa
de la Rosa de Gava, no va dir ni piu sobre el tema, per més que
Navarro li va demanar. Anit sí. Anit a l’Hospitalet es va comprometre
a defensar el federalisme que es promou el PSC. Però, està convençut
o només ho va dir per a quedar bé davant els militants i simpatitzants?
No rectificarà o el faran rectificar alguns dels barons del partit (Guerra,
Bono, Rodríguez Ibarra...)?
Veig el federalisme com un concepte virtual que només figura al cap d’alguns dirigents dels socialisme català. De cara les eleccions s’havia de marcar perfil propi i, aquesta era l’única opció.
No obstant, he de dir a favor de Navarro que, durant la campanya, se’n ha recordat dels ciutadans que pateixen les retallades que han aplicat els governs de Madrid i Barcelona.
Potser els únics que han parlat clar (sempre parlo dels qui surten per la tele) han estat els d'ICV-EUA. Aquests si que han parlat de retallades i la frase que han emprat per a qualificar l'actual situació econòmica, ha arrelat: No és una crisi, és una estafa. En canvi, el flirteig (acord) que hi va haver entre aquesta formació i CiU, divulgada pel propi Mas, els resta una mica de credibilitat.
Crec que aquest hauria hagut de ser el veritable debat de la campanya. Però com crec que ha dit el propi Navarro, la guerra de banderes ho ha impedit. Entre nacionalistes i independentistes s’ha creat una guerra que ha tapat les vergonyes de uns i dels altres impedit a la ciutadania veure el que realment és important.
Però ja els va bé... (a tots)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada