 | |
| Sovint, Tortosa i Amposta han tingut interessos oposats. |
A principis del passat desembre és va crear a les
Terres de l’Ebre un grup d’opinió que es va autoanomenar Col·lectiu 2027
i es fa fixar aquest any com a horitzó per a que es puguin fer efectives les
seves propostes.
Es tracta d’un grup heterogeni i format per
expolítics, empresaris, intel·lectuals i ciutadans diversos del nostre
territori. Pretenen, amb la seva iniciativa, incidir sobre els polítics de la
zona per a que les Terres de l’Ebre deixem de ser un dels territoris més desafavorits
de Catalunya.
Aparentment 15 anys són molts d’anys, però
quan passen i es dóna un cop d’ull retrospectiu, un se’n adona que el temps ha
passat molt més ràpid del que ens podíem pensar.
Al meu parer, aquests anys seran molt
importants a l’hora d’assolir la majoria de les reivindicacions històriques (totes
és impossible) i a més a més, tot allò
que pugui servir a les generacions futures per a poder estar a l’alçada dels
territoris més desenvolupats dels nostre país.
Sempre s’ha dit que les comunicacions són
bàsiques a l’hora de fer competitiu un territori i ho seguiran sent en el futur.
L’any 1999, mentre enllestíem em pla estratègic territorial que havia de servir
a Pasqual Maragall com a document de treball per a presentar-se a la
Presidència de la Generalitat, recordo que el meu amic Joaquim Paladella,
alcalde de Batea i exdiputat al Parlament, només reclamava dues coses per a la Terra
Alta, la seva comarca: millorar les comunicacions (molt precàries en aquells
moments) i poder elaborar cava. Les comunicacions amb la terra alta han
millorat considerablement i això ha permès, de retruc, que la comarca aragonesa
del Matarranya també hagi vist millorada la connectivitat amb el nostre
territori fins arribar al Mediterrani.
L’elaboració de cava no s’ha pogut assolir ja
que el Consell Regulador amb seu a Vilafranca del Penedès posa tot tipus
d’entrebancs per a que només se’n pugui fer en aquell territori, però en
contrapartida, s’ha aconseguit millorar considerablement la qualitat i la
distribució del vi amb DO Terra Alta. Tant ha estat així que ara mateix s’estan
fent uns vins que fins i tot superen els del Priorat, que estan entre els
millors de món.
Continuar millorant les comunicacions tan
viàries com ferroviàries ha de seguir sent un dels principals objectius. El
Baix Aragó sembla que tindrà una sortida ràpida per Morella cap a Vinaròs, la
qual cosa no ens hauria de preocupar a les comarques del Sud de Catalunya, ja
que sempre he considerat que el Nord de Castelló són terres germanes i no
hauríem de rivalitzar a l’hora d’assolir determinats projectes.
Ara bé, una de les infraestructures més
bàsiques per al territori hauria de ser el corredor ferroviari del Mediterrani.
Però per a que sigui així, no pot passar de llarg. La gent del territori
(ho he dit més d’un cop), hauria de poder deixar enrere les antigues rivalitats
entre pobles i partits polítics i apostar decididament per la construcció d’una
estació de mercaderies de referència dintre del nostre territori. Això
comportaria un valor afegit al extraordinari potencial que ja tenim.
Igual serà que tinc un fill que va per a mariner,
però també penso que s’hauria de fer un port amb capacitat per a grans bucs
mercants. Desgraciadament, amb el tancament de Cemex, el port de la fàbrica de
ciment d’Alcanar té els dies comptats i dintre d’uns anys només serà una figura
fantasmagòrica al menys que sé li posi remei a temps. En el futur, el transit
de mercaderies a través del mar ha de seguir sent de gran importància i
transcendental per al desenvolupament de qualsevol territori. Encara que les
meves previsions són que els ports de Barcelona, Tarragona, Castelló i València
no ens ho posaran gens fàcil. Però si no es lluita mai ho aconseguirem i les
generacions futures, amb raó, renegaran dels polítics actuals del territori.
