AMB L’HORITZÓ DEL 2027

Sovint, Tortosa i Amposta han tingut interessos oposats. 

A principis del passat desembre és va crear a les Terres de l’Ebre un grup d’opinió que es va autoanomenar Col·lectiu 2027 i es fa fixar aquest any com a horitzó per a que es puguin fer efectives les seves propostes.

Es tracta d’un grup heterogeni i format per expolítics, empresaris, intel·lectuals  i ciutadans diversos del nostre territori. Pretenen, amb la seva iniciativa, incidir sobre els polítics de la zona per a que les Terres de l’Ebre deixem de ser un dels territoris més desafavorits de Catalunya.

Aparentment 15 anys són molts d’anys, però quan passen i es dóna un cop d’ull retrospectiu, un se’n adona que el temps ha passat molt més ràpid del que ens podíem pensar.

Al meu parer, aquests anys seran molt importants a l’hora d’assolir la majoria de les reivindicacions històriques (totes és impossible)  i a més a més, tot allò que pugui servir a les generacions futures per a poder estar a l’alçada dels territoris més desenvolupats dels nostre país.

Sempre s’ha dit que les comunicacions són bàsiques a l’hora de fer competitiu un territori i ho seguiran sent en el futur. L’any 1999, mentre enllestíem em pla estratègic territorial que havia de servir a Pasqual Maragall com a document de treball per a presentar-se a la Presidència de la Generalitat, recordo que el meu amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea i exdiputat al Parlament, només reclamava dues coses per a la Terra Alta, la seva comarca: millorar les comunicacions (molt precàries en aquells moments) i poder elaborar cava. Les comunicacions amb la terra alta han millorat considerablement i això ha permès, de retruc, que la comarca aragonesa del Matarranya també hagi vist millorada la connectivitat amb el nostre territori fins arribar al Mediterrani.

L’elaboració de cava no s’ha pogut assolir ja que el Consell Regulador amb seu a Vilafranca del Penedès posa tot tipus d’entrebancs per a que només se’n pugui fer en aquell territori, però en contrapartida, s’ha aconseguit millorar considerablement la qualitat i la distribució del vi amb DO Terra Alta. Tant ha estat així que ara mateix s’estan fent uns vins que fins i tot superen els del Priorat, que estan entre els millors de món.

Continuar millorant les comunicacions tan viàries com ferroviàries ha de seguir sent un dels principals objectius. El Baix Aragó sembla que tindrà una sortida ràpida per Morella cap a Vinaròs, la qual cosa no ens hauria de preocupar a les comarques del Sud de Catalunya, ja que sempre he considerat que el Nord de Castelló són terres germanes i no hauríem de rivalitzar a l’hora d’assolir determinats projectes.

Ara bé, una de les infraestructures més bàsiques per al territori hauria de ser el corredor ferroviari del Mediterrani. Però per a que sigui així, no pot passar de llarg. La gent del territori (ho he dit més d’un cop), hauria de poder deixar enrere les antigues rivalitats entre pobles i partits polítics i apostar decididament per la construcció d’una estació de mercaderies de referència dintre del nostre territori. Això comportaria un valor afegit al extraordinari potencial que ja tenim.

Igual serà que tinc un fill que va per a mariner, però també penso que s’hauria de fer un port amb capacitat per a grans bucs mercants. Desgraciadament, amb el tancament de Cemex, el port de la fàbrica de ciment d’Alcanar té els dies comptats i dintre d’uns anys només serà una figura fantasmagòrica al menys que sé li posi remei a temps. En el futur, el transit de mercaderies a través del mar ha de seguir sent de gran importància i transcendental per al desenvolupament de qualsevol territori. Encara que les meves previsions són que els ports de Barcelona, Tarragona, Castelló i València no ens ho posaran gens fàcil. Però si no es lluita mai ho aconseguirem i les generacions futures, amb raó, renegaran dels polítics actuals del territori.