dilluns, 10 de juny del 2013
AMB UN “MEA CULPA” NO N’HI HA PROU
El Fondo Monetari Internacional (FMI)
ha reconegut públicament que es van equivocar amb les mesures econòmiques
que li van fer aplicar a Grècia, suposadament per a sortir de la crisi.
I dic suposadament perquè amb els mesures d’austeritat que els hi van
fer aplicar, estava cantat que anaven directament cap al fons.
Davant de situacions com aquesta jo pregunto:
Per a què serveixen la majoria d’economistes?
No podem saber com pensa cadascú d’ells,
només dels que surten per la televisió o parlen per la ràdio i que solen
ser el més mediàtics: Sala Martin, Niño Becerra, Arcadi Oliveras, Vicenç
Navarro, Germà Bel...
Segur que els he escoltat més d’una
vegada i també estic segur que la impressió que us heu emportat d’ells
ha estat del més variada, ja que els economistes que us he enumerat anteriorment
representen diverses doctrines econòmiques i, per tant, la seva opinió
sobre l’actual crisi pot arribar a ser del tot divergent.
Dit això (i fixeu-vos el que us vaig
a dir ara), no crec que cap d’ells, ni tan sols un neoliberal com Sala
Martin, estigui d’acord amb la majoria de les mesures que s’han pres
o que volen que s’acabin prenent, com per exemple la revisió dels tipus
de l’IVA. Per tant, una pregunta més: Quins economistes assessoren a la
Troika? Igual són càrrecs de confiança posat a dit perquè són amics dels
qui manen. Ah! Què se’ls hi diu enxufats? D’acord!
Al menys tres dels economistes citats,
estarien d’acord que el que estem patint no es una crisi, sinó una ESTAFA.
I la prova és que ara s’ha reconegut que es van equivocar amb Grècia i
el següent pas serà dir que s’han equivocat en les polítiques que s’han
hagut d’adoptar, en general. La prova és que aquells països que han renunciat
a aplicar-les i que n’han adoptat unes altres pel seu compte, se’n estan
sortit, com per exemple Islàndia.
La meva impressió és que el mal ja està
fet i que costarà molts anys poder tornar a uns nivells raonables de benestar.
Mireu que ja no dic als nivells que teníem l’any 2007, quan va esclatar
la crisi, sinó un nivell aproximat.
Els sacrificis que s’hauran hagut de
fer durant tots aquests anys seran descomunals. Això si, uns molt més que
d’altres. Hi ha famílies que han de passar amb 400 euros al més i a partir
d’aquí seran els serveis socials i les oenegés com la Creu Roja,
Càritas, etc. les que s’ocupin de donar-los l’alimentació bàsica de subsistència.
Però el més trist de tot és que hi haurà molta gent que, desgraciadament
no podran veure el final de la crisi; uns perquè són massa grans per a
sobreviure-la i d’altres perquè, desgraciadament, se’ls hi ha fet impossible
superar-la i han hagut de prendre mesures dramàtiques. Sí, m’estic referint
als suïcidis i fins i tot homicidis.
Evidentment amb entonar el mea culpa
no n’hi ha prou! Els culpables haurien de reconèixer l’engany i assumir
les seves responsabilitats. Primer, dimitir irrevocablement dels seus càrrecs
(independentment si són caps d’estat, ministres o assessors) i l’altra
és retornar al poble tot allò que per culpa d’ells han perdut. I si no
es pot compensar del dany material i moral al propi individu, que es compensi
als seus hereus.
LA CRÒNICA DEL CAP DE SETMANA
Cap de setmana de Firatots, de la gala
d’Ebreliders, d’actuació a Deltebre… Uf! Molta intensitat, potser massa
i és que, de vegades, la casualitat concentra tota una sèrie d’actes en
poques hores de diferència.
Divendres 7, a les 18:30 inauguració
de Firatots, la fira d’entitats que organitza la Federació d’Associacions
de Veïns d’Amposta amb Llorenç Navarro com a cara (i cap) visible.
Després de fer un pilar de 4 amb quasi
½ hora de retard sobre l’horari inicialment previst, una part de la colla
ens varem desplaçar fins l’Ametlla de Mar per a rebre el premi Ebreliders
2012 en la modalitat de Projecció, Cultural, Ecològica i Popular.
A Firatots hi vaig estar present dissabte
i diumenge. Dissabte pel matí acompanyat per diversos integrants de la
colla castellera i per la tarda, com que la colla actuava convidada pel
Parc Natural del Delta de l’Ebre a Deltebre, més concretament al parc
de Jesús i Maria, la presència de Xiqüelos i Xiqüeles va ser minsa. Només
em va acompanyar Pili Sales o vaig acompanyar jo a ella.
La tarda de dissabte, Pere Montañana,
que era la veu de la ràdio de la fira em va entrevistar com a president
de l’associació i més tard, Llorenç Navarro em va requerir per a constituir
la Taula d’entitats local, a l’empara del que disposa el Reglament Orgànic
Municipal (ROM) La poca presència d’entitats va fer posposar la constitució
que, finalment, es va acabar constituint diumenge, nomenant-te representant
al president de l’Associació de Veïns de l’Acollidora Àngel Porres. Mentre
abandonava a Pili a la seva sort, van passar a fer-li una petita
entrevista. No va poder concretar-me quina de les ràdios va ser. Aquesta
mateixa tarda es va aprofitar pe a presentar la pagina web de la colla
que no potser una altra que:
A la pagina web s’hi pot trobar, entre
altres coses, la programació d’actuacions i assajos, la connexió a la
pagina de Facebook i una petita crònica i fotografies dels principals actuacions
amb presència de la colla, etc. I una cosa molt important, la publicitat
dels nostres col·laboradors, unes peces bàsiques per al finançament de
la colla.
Diumenge pel matí en va entrevistar
Manel Ramon per a Amposta Ràdio. Des del meu punt de vista va ser una entrevista
molt professional i com va dir ell mateix al final, va quedar força bé.
Ja per la tarda, qui em va entrevistar va ser Ràdio Joventut de Masdenverge
que, a diferència de les altres, varem haver de ser nosaltres els qui la
sol·licitàrem. Aquí vaig aprofitar l’ocasió per anunciar que dissabte
15 anirem a assajar al pavelló poliesportiu de Masdenverge.
La valoració que faig de la fira és elevada.
Tot i que els organitzadors no són professionals i el pressupost és de
0 euros, la qualitat i diversitat dels actes és extraordinària. Les taules
rodones com per exemple la que va tractar sobre Internet, futur i territori, amb la presència de diversos periodistes del territori. També
es va presentar el grup Garba que engloba a diversos partits i associacions
de l’esquerra amb inquietuds comunes. Durant aquest acte hi va tornar a haver una taula rodona amb el títol de Paisatge, territori i futur: cap a on volem anar, amb la intervenció de Jordi Martí, Lluís Melich, Josep Polet, Oriol Ferré i Matilde Font.
També hi van haver diverses demostracions
de balls, concurs de gossos, recital poètic, etc.
Per tant, una fira que a d’anar a més,
sobre tot en presència ciutadana als actes. Recordeu que, a diferència
de la majoria de fires organitzades per l’Ajuntament, l’entrada és gratuïta.
LA JUBILACIÓ, CADA COP MÉS DIFÍCIL
 | |
| Joven de 78 años preparándose para superar una de las pruebas de jubilación |
Las condiciones que habrán de cumplirse para recibir el 100% de la prestación son:
1. Tener cumplidos 79 años en el momento de la jubilación y no tener una esperanza de vida de más de dos.
2. Haber cotizado de manera ininterrumpida los últimos 69 años de vida laboral.
3. Haber asistido siempre al trabajo de manera puntual. Se requerirá certificado firmado por los padres o tutores.
4. No haber causado nunca baja por maternidad, paternidad o gases.
5. Realizar treinta flexiones en barra fija, a una o dos manos.
6. Ser capaz de aguantar doce minutos sin respirar bajo el agua.
7. Conservar todos los dientes, incluso los de leche, bien sea en las encías o en una cajita.
8. No sumar más de tres lunares entre brazos y antebrazos.
9. Para los varones, mantener el 85% del pelo que se tenía a los 9 años y para las mujeres, tener al menos dos hijas nacidas en Elche.
10. Ser titular de diploma CCC de “Crítico de obras con las manos atrás”.
La prestación se reducirá en un 20% por cada punto infringido, por lo que con seis o más incumplimientos, el trabajador estará obligado a abonar al Estado la parte de cuota penalizada, aunque, eso sí, sólo hasta el momento del fallecimiento, ya que UGT y CCOO se mantuvieron inamovibles en esa cuestión.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)