Quan s’arriba al poble d’Albarracín
(segons diuen, un dels més bonics d’Espanya), i després de creuar un petit
túnel, t’endinses a la serra del mateix nom. Una serra amb molt de pinar
i en algunes zones molt alts i amb poblets molt petits, com Bronchales
o Orihuela del Tremedal.
L’any 2005, ho recordo perfectament
perquè va ser l’any que ens varem trobar la gossa, hi varem estar per
Pasqua. Arribar fins allí no és fàcil i el viatge es fa llarg. Ara bé,
una vegada hi estàs, val la pena el paisatge que s’obre davant els teus
ulls.
Recordo que uns dies abans d’anar-hi
i quan ja teníem reservat l’allotjament a Bronchales, vaig escoltar per
la ràdio que Orihuela del Tremedal (la distància entre tots dos pobles
és d’uns 8 o 9 Km) aquell dia va marcar la temperatura més baixa d’Espanya:
-19,5!
Durant els dies que hi varem estar no
va fer tant de fred, però encara hi poguérem veure neu.
Segurament el fill més il·lustre
de Orihuela del Tremedal és Federico Jiménez Losantos. Qui no coneix la
carrera professional de Federico? I qui no sap de quin peu coixeja?
Però el que potser no sabeu és la seva
evolució política. Isabel, veïna de casa, el coneix de ben petit. Al poble
jugaven junts, fins que ella, per motius de treball dels seus pares va
haver de marxar a França. Mentre Federico va estudiar i es va fer professor.
Va militar a Bandera Roja, un partit a l’esquerra de del PCE, va passar
pel PSUC i més tard va militar al Partido Socialista Aragonés, presentant-se
a les primeres eleccions catalanes l’any 1980 amb el Partido Socialista
Andaluz. Cap dels dos partits socialistes estaven a l’òrbita del PSOE.
Va fer de professor a un institut d’una
població propera a Barcelona mentre ideològicament anava mutant cap a posicions
més dretanes. Restaurada la Generalitat, es va oposar a l’ensenyament
obligatori en català i la seva intransigència li va comportar ser segrestat
per Terra Lliure. Abans d’alliberar-lo li van pegar un tret a una
cama...
Va marxar cap a Madrid i va seguir evolucionant
cada cop més cap a l’extrema dreta passant d’emissora en emissora i de
diari en diari, sempre cap a posicions més ultranacionalistes espanyoles
(evidentment) El seu odi cap a Catalunya i el català també va anar creixent.
De vegades els seus comentaris arriben al insult i algunes de les seves
afirmacions estan mancades de rigor i no mereixen cap tipus de credibilitat.
Però sempre hi ha qui sé les creu...
Explico tot això perquè el govern de
Catalunya vol presentar un denúncia contra aquest individu (és la forma
més fina que he trobat per anomenar-lo) i d’altres responsables de programes
informatius o de debat d’algunes de les cadenes més propers a les tesis
de la dreta espanyola més rància, com per exemple 13TV, la televisió dels
bisbes.
Entenc que 13TV, com la COPE, l’emissora
de ràdio que també es propietat de la Conferència Episcopal Espanyola,
tinguin una ideologia ultradretana, però, els propis bisbes, no haurien
de permetre que des de les seves emissores de ràdio i televisió es fomentés
l’odi cap a aquells que no pensen com ells i se’ls insultes greument.
No entenc com ells que creuen tan en déu puguin tolerar aquestes coses.
No pensen que es poden condemnar i patir foc etern a les calderes de Pere
Botero?
