Joaquim Coll
Historiador
La independència és una possibilitat molt complicada i que en tot cas requereix molt temps
«La secessió i la democràcia són dos conceptes difícilment compatibles», ens recorda el professor i polític liberal quebequès
Stéphane Dion en una interessant entrevista realitzada per
Beatriz Silva
per al blog de Federalistes d'Esquerres. Aquesta contraposició entre
democràcia i secessió segur que en sorprendrà més d'un i n'indignarà
altres, perquè els sobiranistes insisteixen cada dia a reclamar que es
posin de seguida les urnes a Catalunya per al famós referèndum, fins al
punt de negar la condició de demòcrates a tots aquells que hi plantegem
serioses objeccions. I és que les coses no són tan senzilles com es
pretén des de la retòrica pueril del «deixeu-nos votar», que curiosament
no concedeix cap importància al fet que entre referèndums i eleccions
generals, locals, autonòmiques i europees, els catalans hem estat
cridats a les urnes 40 vegades des de 1977.
Perquè la veritat és
que encara no ha guanyat les eleccions cap partit o coalició que postuli
la independència i la celebració d'una consulta clara. És important
recordar que en el programa electoral de CiU de fa poc més d'un any la
secessió no hi apareixia per enlloc. Es parlava, això sí, d'un escenari
del 2020 i d'una hipotètica consulta, però sense especificar el
contingut de la pregunta, únicament, es podia llegir, «perquè el poble
de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur
col·lectiu», un enunciat tan emfàtic com ambigu. Per tant, el «procés»
no té legitimitat d'origen, tal com ha explicat el jurista
Javier Pérez-Royo, gens
sospitós de nacionalista espanyol i que diferencia substancialment el
que està succeint aquí del cas d'Escòcia, on el partit d'
Alex Salmond
va obtenir el 2011 la majoria absoluta amb un programa secessionista
clar, que demanava un referèndum per decidir justament això. Al no
existir una Constitució escrita al Regne Unit, la negociació entre
governs no ha estat subjecta a cap altra limitació que la voluntat
política dels actors. En el cas espanyol, fins i tot en l'improbable cas
que avui se celebrés un referèndum consultiu per la via de l'article
92, tal com ha suggerit el professor
Francisco Rubio Llorente, la Constitució hauria de ser modificada en últim terme.
Tornant a
Dion, i al voltant del gran equívoc introduït a Catalunya pel famós
dret a decidir,
és important subratllar que en democràcia no existeix el dret a la
secessió. La immensa majoria de les constitucions del món consideren que
l'Estat és indivisible. Per tant, quan
Artur Mas invoca el
dret a decidir
com una cosa consubstancial a la democràcia ignora que «fora de les
situacions colonials, les secessions no es veuen facilitades de cap
manera pel dret internacional o la pràctica dels estats», ens recorda el
politòleg canadenc. A més, molt pocs països desitgen promoure maniobres
de desintegració territorial en altres llocs, de manera que la
internacionalització del procés sobiranista català es limitarà als
mitjans de comunicació. La secessió només és una possibilitat de
desenvolupament polític extrem, molt complicada i que requereix en tot
cas molt temps. Fins i tot en els estats que no es consideren
indivisibles, com el Canadà, exigeix diàleg i acord entre les parts fins
al final. La temptació independentista d'agafar dreceres va ser
rebutjada de ple per la Cort Suprema d'aquell país, que va declarar
inviable una declaració unilateral de secessió, sense fonament en el
dret internacional i contrària a l'ordenament intern del Canadà.
Per
això mateix, no crec que els escenaris de futur a Catalunya passin per
una declaració unilateral d'independència (DUI) després d'unes eleccions
pretesament plebiscitàries. Quan alguns invoquen aquesta possibilitat,
ho fan com una amenaça que serveix d'estímul per a una part de
l'electorat sobiranista.
Artur Mas sap, i també el conseller de propaganda
Francesc Homs,
que després de la famosa DUI el projecte independentista entraria en
bancarrota. Al no poder materialitzar-se la secessió (¿que potser els
Mossos intentarien ocupar l'Agència Tributària, reemplaçar la Guàrdia
Civil a la frontera o expulsar la delegada del Govern espanyol, per
exemple?), Catalunya entraria en una situació de caos i desordre. ¿Qui
reconeixeria en l'escena internacional aquest nou Estat? La resposta
s'acosta bastant a ningú. Sincerament, no se m'acut cap altre escenari
probable que aquell en què
Mas intenti protagonitzar,
capitalitzar, al màxim la tensió gestual i verbal d'aquest 2014 per a
quan li interessi convocar noves eleccions amb l'objectiu d'aconseguir
aquesta legitimitat d'origen que avui no té. Ara bé, pel camí de tanta
tensió, ens alerta
Dion, és difícil que la convivència democràtica en surti indemne.