Sembla ser que al portaveu del govern
català Francesc Homs li va millor expressar-se en català i davant la seva
parròquia que no fer-ho en castellà en un fòrum de periodistes estrangers.
Kiko Homs va dir que s’hauria
de fer un referèndum a tot l’estat espanyol per canviar la Constitució
per a facilitar el camí a Catalunya.
Què vas dir Kiko? Les teves paraules
van poden agradar molt als espanyols, fins i tot a la premsa de la caverna
que veurien així la impossibilitat de que Catalunya esdevingués un estat
propi, però quan les vas dir, no vas pensar amb els teus socis de projecte?
Els hi ha faltat temps als republicans
per a carregar contra el pobre Kiko. Donar vot als ciutadans espanyols
per a que opinin sobre una reforma constitucional que permetés obrir una
escletxa legal per on pogués sortir Catalunya, es contrari al pensament
d’ERC.
Segurament, a Homs, el va trair la poca
trajectòria independentista que té. No és el mateix néixer i criar-se al
si d’un família independentista que fer-ho dintre d’una família que hagi
acabat acceptant la idea per conveniència...
Qui també ha tornar a carregar contra
la hipotètica independència de Catalunya ha estat el ministre d’exteriors
José Maria Margallo. Com sabeu, Margallo és un dels ministres més bel·ligerants
contra l’estat propi. Per mi que ja té coll avall que un dia d’aquest
tindrà que departir amb el seu homòleg català d’igual a igual i només
de pensar-ho, no pot dormir.
I jo pregunto: És què no té Margallo
coses més importants què fer que ficar el nas en el tema català? O és tan
incompetent que no sap afrontar els problemes que Espanya té en política
exterior i desvia l’atenció cap un altre lloc?
Si tenim un president d’Espanya que
demostra ser tot un incompetent cada vegada que té ocasió de fer-ho (què
és quasi sempre que pot), cal pensar que els seus ministres i càrrecs propers
estan al seu mateix nivell. Fins i tot els considerats més moderats resulta
que han canviat cap a posicions més extremes allunyant-se de la majoria
de ciutadans del país i apropant-se a les tesis de la Conferència Episcopal
Espanyola que, com tots sabem, si pogués, rescataria a la Santa Inquisició
per retornar als escarriats al bon camí. Em refereixo, segur
que tots ho heu endevinat a Alberto Ruiz-Gallardón que de tant conviure
amb el seu sogre (l’exministre franquista Utrera Molina) sé li han acabat
apegant tots els seus tics més extremistes.
Li reclamava la societat que canviés
la llei de l’avortament? Evidentment que no! I ara una polèmica més: reubicar
els jutjats a les capitals de província i seguir posant així dificultats
als ciutadans a l’hora d’accedir a la justícia, després de l’aplicació
de les taxes judicials.
Amb aquest panorama, cada cop m’agafen
més ganes de fer la maleta seguir el camí de molts dels nostres joves.
A qualsevol lloc millor que aquí, segur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada