Antonio Cuerda Riezu
Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Rei Joan Carles
El mètode estrangulador i gairebé clandestí del PP vulnera el dret internacional i la Constitució
La
proposició de llei del Grup Parlamentari Popular -aprovada aquesta
setmana pel Congrés- que pretén dificultar en grau superlatiu, si no
eliminar, la jurisdicció universal deu sonar a música celestial als
responsables dels crims internacionals més greus.
Aquest principi
ha possibilitat, fins ara, la investigació i l'enjudiciament a Espanya
d'horribles crims, com el genocidi o crims de guerra, comesos en altres
països. Va ser la comunitat internacional la que va decidir, després
dels horrors de la segona guerra mundial, que aquests crims, per la seva
especial gravetat, no podrien quedar mai impunes i haurien de ser
perseguits pels estats amb independència del lloc on es van cometre i de
la nacionalitat de les víctimes i els victimaris.
Els camins
legislatius espanyols circulen en sentit contrari al dret internacional.
Si els jutges espanyols van ser pioners -i un bon exemple d'això va ser
la persecució de
Pinochet i d'altres acusats de crims contra la
humanitat-, la possibilitat que els nostres tribunals jutgin aquests
subjectes s'ha anat reduint en els últims anys fins a ser tan estreta
com el forat d'una agulla. Aquesta perniciosa proposició de llei, que ha
de ser retirada, és la guinda d'aquest desenvolupament. És inadmissible
que els nostres governants venguin, una vegada més, l'obligada
protecció judicial dels drets humans i la dignitat de les víctimes per
interessos polítics i econòmics amb la Xina.
La proposició
inventa nous requisits per evitar l'enjudiciament d'aquests grans
criminals, com per exemple que el responsable del delicte sigui espanyol
o, si és estranger, que estigui a Espanya. D'acord amb la nostra
Constitució, els tractats internacionals no poden ser modificats per una
llei. Diu el refrany que qui és amo governa. Si els amos (estats)
arriben a un acord, els legisladors no poden modificar els tractats
internacionals. Si perquè un Estat pugui perseguir un delicte, un
tractat exigeix determinats requisits, la llei, com ara es pretén amb la
proposició, no en pot exigir altres d'addicionals, perquè està
modificant el tractat amb la finalitat de restringir la jurisdicció
universal. Aquest mètode estrangulador vulnera el dret internacional i
la Constitució.
Igualment, és contrari a la nostra Constitució i
al Conveni Europeu de Drets Humans -i, per tant, intolerable- que es
pretengui arxivar els processos que estan en tramitació judicial fins
que es verifiqui la concurrència dels nous requisits. El sentit comú i
el respecte a la tutela judicial exigeixen el contrari. El Tribunal
Constitucional és ben clar: el dret a la tutela judicial efectiva
impedeix que una llei pugui immiscir-se en un procés judicial que ja
està en marxa. I el Tribunal Europeu de Drets Humans ha afirmat que el
principi de la preeminència del dret i la noció de procés just
consagrats per l'article 6 del citat conveni s'oposen, excepte per raons
imperioses d'interès general, a la ingerència del poder legislatiu en
l'administració de la justícia per influir en el desenllaç judicial del
litigi.
L'ocurrència d'impedir exercitar l'acusació popular
perquè es persegueixin aquests delictes desconeix que aquesta acció
popular compta igualment amb protecció constitucional i que, com s'ha
demostrat, les honestes acusacions populars han tingut un paper decisiu
per a l'enjudiciament d'aquests casos. El que hi subjau és el control de
l'acció penal per part del Govern de torn.
Per un altre costat,
sembla que es distingeix entre víctimes de primera i de segona
categoria. No es pot comprendre, per exemple, per què per perseguir el
terrorisme és un requisit suficient ser víctima espanyola, mentre que
per al genocidi o crim de guerra ser víctima espanyola n'impediria
l'enjudiciament excepte que hi concorreguessin altres requisits
addicionals.
La reforma pretesa, amb independència de la
deplorable tècnica legislativa que presideix la seva redacció i la seva
gairebé clandestina tramitació, és contrària a la nostra Constitució i
al dret internacional, i molt especialment al dret internacional dels
drets humans. Ignora deliberadament que la comunitat internacional s'ha
compromès en la persecució dels crims internacionals més greus i que la
naturalesa de la majoria d'aquests crims obliga o permet la persecució
universal. Sembla com si el Grup Parlamentari Popular hagués assumit
l'exabrupte d'
Unamuno «¡que inventin ells!» i l'hagués convertit en un «¡que investiguin i jutgin ells!».
També firma l'article Manuel Ollé Sesé, professor de Dret Penal de la Universitat Complutense.
