ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 1)

La Galera

La pàgina de Facebook ‘Lo parlar tortosí’ va publicar un mapa on apareixien els diferents pobles de les Terres de l’Ebre (comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià) i el cognom més habitual en cada un. Uns dies després en publicava un altre, en el mateix sentit, dels pobles de les comarques del nord de la província de Castelló, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, els Ports, la Plana Alta i l’Alcalatén. 

Per a mi va ser una reafirmació del que ja me n’havia adonat des de molt xiquet, cada poble té uns cognoms que els són propis i característics. De vegades també passa amb els noms ‘de pila’, però aquest capítol el deixo obert, qui sap si per a un proper escrit.

La meva primera relació amb altres xiquets i xiquetes de fora de la Galera, el meu poble, va ser quan vaig començar a estudiar a Ulldecona. Ens portava Miguel Ralda de Godall amb el que crec que va ser el seu primer vehicle de servei públic, una furgoneta, marca Alfa Romeo. 

Ulldecona

Precisament Ralda era un cognom que no hi havia a la Galera, com tampoc Pago, Simó, Villalbí, tots ells molt característics de Godall. A Ulldecona també hi havia cognoms que no havia sentit mai, Vericat, Callarisa, Forcadell, Homs, Sans, Balagué, Canalda, Pasalamar, Nadal, etc.

Em vaig anar fent gran i em vaig adonar que cada poble tenia els seus cognoms característics, sobretot quan vaig entrar a treballar a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i van començar a passar per davant de mi una gran quantitat de noms i cognoms de la majoria de les poblacions de les Terres de l’Ebre (una part dels pobles de la Ribera d’Ebre van pertànyer durant molts anys a l’Administració de Reus). Al llarg d’aquest escrit us explicaré algunes anècdotes relacionades amb el tema d’avui.

Amposta

Joan Espelta va treballar tota la vida a la Cámara Arrossera del Montsià, amb seu a Amposta. La cooperativa, segurament la més gran de les nostres comarques, té més de dos mil cinc-cents socis i, entre tants, no és difícil que algun nom es repetís. Quan vaig començar a treballar a Hisenda feia ben poc que s’havien creat les etiquetes, un element que avui en dia pot semblar curiós i antiquat, però que durant molts anys va ser una eina molt important i imprescindible. Les etiquetes (autoadhesives), amb el DNI, nom i cognoms i domicili (el domicili va quedar finalment eliminat) s’havien d’enganxar a la majoria dels documents fiscals com ara cartes de pagament, declaracions, autoliquidacions, etc. A la Cámara, com algun dels noms es repetia, tenien veritables problemes si, per error, s’enganxaven les etiquetes d’un soci en lloc d’un altre. Per aquest motiu van haver de demanar al Ministeri d’Hisenda de poder introduir el malnom. Crec que en un primer moment se’ls hi va autoritzar, però finalment no es va permetre més.

Godall

A Paüls, un municipi de la comarca del Baix Ebre, també tenien un problema amb els noms, ja que una majoria de la gent del poble tenen per cognoms Lluís (el predominant), Gracià, Gabriel, Benaiges, Targa, Povill... Desgraciadament, un dia vaig haver d’anar al cementiri de Paüls i em vaig fixar que sota el nom havien posat el malnom o el nom pel qual es coneixia a la família.

L’estudi amb el qual es basa les dues entrades de ‘lo Parlar Tortosí’ ha sortit de l’Institut Nacional d’Estadística, però només fa uns anys, s’hauria pogut fer perfectament a partir d’un element que hi havia a quasi totes les cases, la guia telefònica. Si eres una mica observador te n’adonaves ràpidament d’aquells cognoms que predominaven a cada poble.