DIARI DE CROÀCIA 6. DUBROVNIK. UNA GRAN MURALLA ENVOLTA LES CASES AMB TAULADES NOVES

La següent etapa era Dubrovnik. Després d’Split ja no hi ha autopista i, per tant, s’ha de circular per l’única carretera que va cap al S seguint la línia de la costa. Si alguna vegada feu aquest recorregut, penseu que haureu de passar durant uns quilòmetres per territori de Bòsnia-Herzegovina que, a diferència de Croàcia no pertany a la Unió Europea i, per tant, cal portar passaport.

A la sortida de Croàcia, els únics policies eren d’aquell país i, en veure els nostres passaports espanyols, el policia de la garita no es va poder estar i ens va parlar del Madrid, del Barça, del Atlètic...

Albert va voler para a un petit poblet costaner per a que poguéssim dir que havíem estat en territori bosnià.

Era diumenge, però no s’hi veia cap activitat especial. Uns clients del bar on varem seure a prendre alguna cosa (i que es van declarar del Madrid), ens varen tornar a recordar la victòria dels blancs de la nit anterior, però al final tots quedarem amics i ens van convidar a prendre una altra cosa. 

 

Al anar a pagar la primera consumició ens en adonarem que no portàvem moneda del país i preguntarem si podíem pagar en Euros. Però como no portàvem solt i el canvi ens el haurien tornat en marcs del país. Al final ens varen acceptar Kuna croata.  

Reemprenguérem el viatge i a pocs kilòmetres un altre cop varem de tornar a passar el tràmit fronterer. I, una altra vegada, la policia tornava s ser únicament croata. En aquesta segona duana, el policia es va limitar a veure la nacionalitat dels passaports i, sense obrir-los, ens els va tornar indicant que podíem seguir.

En arribar a una nova destinació, la tasca més complicada era aparcar i trobar el lloc on ens havíem d’allotjar.  Aconseguírem aparcar, però lluny de la nostra destinació. En voler sortir, algú ens va tocar el clàxon i va passar a tota velocitat. Era un cotxe de policia, darrera un altre i, tot seguit una comitiva on anaven 7 o 8 cotxes més i els dos últims tornaven a ser de la policia, van passar a tota velocitat. Aquest fet va produir un gran embús, ja que tots els cotxes de la comitiva van aparcar al costat d’un hotel de 5 estrelles. Quan varem passar per aquell lloc vaig poder veure que un dels cotxes portava uns banderins a la part davantera. No hi havia dubte: era una persona important. Jo vaig apostar pel President de Croàcia, però no poguérem confirmar els fets.  

Minuts més tard varem deixar el cotxe a un aparcament situat al costat de la muralla Est de la ciutat que, al ser diumenge no es pagava, però calia esperar a l’entrada a que sortís algun cotxe aparcat. D’haver-ho sabut, per allí mateix podríem haver arribat a l’apartament, però donarem la volta i entràrem per la porta Sud.  

 

L’apartament (Vila Maja) es trobava a un carrer d’escales empinades que, com ja he dit, donaven a la porta Est. I quan, finalment hi arribarem, encara calia pujar 2 pisos per una estreta escala de cargol amb les pesades maletes...

Dubrovnik es pot comparar amb Peníscola: al costat del mar, envoltada de muralles. Ser destinació de creuers l’ha convertit en un referent turístic de primer ordre.

Certament té edificis notoris i poder recórrer el perímetre de la ciutat per la muralla li dóna un plus afegit. Des de la muralla s’observen les teulades de les cases i crida l’atenció de que la majoria siguin noves. Aquest fet té una fàcil explicació: durant la guerra dels Balcans, el 70% de les cases van ser destruïdes pels bombardejos dels exercits iugoslaus, serbis i montenegrins, tal com s’explica a un panell situat a l’entrada de la població per l porta Est.  

  

LA REFLEXIÓ DEL DIA 5-06-2014

Després d’abdicar el Rei Joan Carles I d’Espanya s’obre una pàgina nova de la història de la nació. Primer caldrà votar la llei orgànica sobre l’abdicació i, posteriorment, en sessió conjunta del Congrés i del Senat, s’investirà a l’actual Príncep D. Felip com a nou Rei d’Espanya amb el nom de Felip VI.

Us diré una cosa: aquest tema me la porta fluixa! En canvi hi ha un tema relacionat amb aquest fet que em preocupa molt.

Mireu, en època de Franco es va instaurar la paga extraordinària del 18 de juliol, coincidint amb la data del glorioso Alzamiento Nacional. En arribar la democràcia, en lloc de pagar-se al juliol, es va passar a pagar el juny amb motiu de l’onomàstica del Rei (24 de juny Sant Joan Baptista)

Però si investeixen al nou Rei el proper 18 de juny, el 24 no serà el seu sant i, per tant, què passarà amb la paga extra? La perdrem?

El més normal és que el nou monarca celebri l’onomàstica el 26 de maig, Sant Felip Neri, que, aquest any, ja ha passat.  

De perdre la paga (la qual cosa afectaria a tots els treballadors d’Espanya), als funcionaris públics plouria sobre mullat. Es a dir, ja varem perdre la de Nadal de l’any 2012, Zapatero ens va retallar el sou en un 7,5 % de mitjana se’ns va congelar el sou per als anys 2012, 2013 i 2014.

No vull ni pensar-hi!  

FOTOS DE CROÀCIA ZADAR II

DIA 4 DE JUNY. SEGON DIA SENSE REI

Un contracte de llarga duració. Una vegada redactat el decret que regula l’abdicació reial, el següent pas és el debat parlamentari per acabar aprovant-lo. Sí, aprovant-lo perquè ja sé sap que pràcticament un 90% dels diputats hi votaran a favor.

Els únics que ja han anunciat el vot en contra són ERC, l’Esquerra Plural i una part del grup Mixt. CiU, com sempre, jugant a la puta i la ramoneta...  Avui s'ha pres la definitiva: abstenció. Votar en contra pot arribar a ser massa fort, sobre tot si la truita no es gira en el sentit que CDC pretén i es té que tornar a pidolar a Madrid tal com va fer Pujol durant dècades.

Ara bé, el que més crida l’atenció és l’excusa que han posat dirigents i exdirigents socialistes com ara Felipe i Zapatero per a justificar el sí al decret d’abdicació que comporta que Felip VI sigui el nou Rei d’Espanya de forma automàtica.

Diuen els socialistes que, tot i que el PSOE té unes profundes arrels republicanes, l’acord constitucional al que es va arribar durant la transició, comporta que es segueixi donant suport a la Monarquia espanyola. Si al Rei se’l va proclamar a finals de 1975, una vegada mort i enterrat Franco i la Constitució es va aprovar tot just tres anys després (1978), cal suposar que l’acord del que parlen va arribar abans de la segona efemèride. Des d’aquella data ja han passat 36 anys i tot fa pensar que, encara que sigui de forma implícita, durarà, al menys, fins l’abdicació del encara Príncep d’Astúries i després... Ja ho veurem!

Em sembla que és un contracte de llarga duració que lliga els ciutadans espanyols de mans i peus durant molts d’anys. Com a ciutadà que encara sóc del Regne d’Espanya demano a aquells que ho puguin fer, la denúncia d’aquest contracte per incloure una clàusula abusiva.

Si sovint ens queixem de que sectors com el de la telefonia mòbil t’estableixen permanències de dos anys sense avisar, una permanència tan llarga com la de la Corona em sembla del tot intolerable, inexplicable i del tot inacceptable.

Diu Rajoy que qui no estigui d’acord que promogui una reforma constitucional. Evidentment estaria abocada al fracàs, ja que mentre els dos principals grups tinguin una majoria de 2/3, és impossible fer qualsevol reforma constitucional al menys que es pacti o es posin d’acord els dos grups majoritaris.

Penso que a l’hora de votar aquestes qüestions també s’haurien de tenir en compte, més allà dels aspectes programàtics de cada partit.

Afortunadament, la nova conjuntura sortida de les darreres eleccions Europees obre l’esperança a un nou panorama polític on els partits grans poden perdre bona part de la seva hegemonia. Si és així, un canvi constitucional per a reformar el model d’estat, seria factible.

Mentre, la meva persona no sé sent representada pel partit al que vaig votar en les darreres Generals. Cal dir però, que en el PSC han sortit veus disconformes en aquesta postura, la qual cosa confirma que dintre del partit encara quedem díscols dintre al partit i no només pel tema del dret a decidir de Catalunya.    

Normes elementals de circulació. Quan a una carretera o carrer de dos carrils el de l’esquerra té pintades al terra fletxes que indiquen girar a l’esquerra és que és única i exclusivament per a fer un canvi de direcció cap a l’esquerra. Continuar recte suposa una infracció. Sortir del carril i anar cap a la dreta quan ja estàs dintre i tens continua, és una infracció.

Des de fa unes setmanes, a l’avinguda Catalunya, en arribar a l’altura del carrer Cervantes, es va habilitar el carril de l’esquerra per a poder girar, però encara són molts els vehicles que circulen per aquell carril i després segueixen recte fins arribar a la rotonda que hi ha a la intersecció amb el carrer Sebastià Juan i Arbó.