 |
| Els creuers que arribaran al port dels Alfacs seran d'aquest estil. |
|
Els que es dediquen al sector serveis relacionats
amb el turisme de les nostres terres, es conformen en tenir una ocupació
alta. Si jo tingués un hotel o un restaurant pensaria com ells. No demanaria
més.
Les Terres de l’Ebre som una zona privilegiada
i diversa. Tenim des de mar a muntanya, des de pobles de pedra a magnífics
passeig marítims. Però també un tret diferencial que ens vertebra i uneix:
el riu Ebre.
És cert que en els darrers anys s’ha donat
una empenta important. Això ho sap la gent que hi treballen i que dia a
dia lluiten per millorar i donar el plus de qualitat necessari als seus
negocis.
Tenim allotjaments de primera: una parador,
hotels de 4 i 3 estrelles, hotels rurals amb encant i també cases de turisme
rural en llocs privilegiats.
En quan a restaurants, tenim la sort de
que 2 han aconseguit una estrella Michelin. El primer va ser el Torreó
de l’Indià, de l’hotel Villa Retiro de Xerta i el segon, les Moles, a
Ulldecona. Prova evident de la bona gastronomia que temin al territori
on cada cop la cuina es valora més i alguns xefs han deixat de banda la
tradicional del territori per una més creativa i original.
La darrera gran aposta és la Catedral del
Vi del Pinell de Brai, ara reconvertit en restaurant amb l’assessorament
del xef del Torreó de l’Indià. Només poder menjar en aquest edifici obra
de César Martinell i contemplar la seva bella arquitectura, ha de ser un
plaer per als sentits.
En quan a les activitats que es poden realitzar,
cada vegada són més les empreses que es dediquen als esports nàutics o
d’aventura, majoritàriament a la mar i a la muntanya. Però des del meu
punt de vista, l’Ebre, encara segueix sent gran recurs desaprofitat.
És cert que des de Deltebre fins la desembocadura
hi ha diverses empreses que organitzen passejos i que, riu amunt, també
hi ha d’altre embarcacions molt més petites que fan el mateix, però entre
Riba-roja d’Ebre i el Mediterrani hi ha molts quilòmetres on no s’hi
fa res. De fet no em consta que entre Benifallet i Deltebre hi hagi cap
empresa dedicada al serveis recreatius pel riu, quan pel camí hi trobes
ciutats com Tortosa i Amposta que tenen un gran patrimoni arquitectònic,
cultural i fins i tot gastronòmic. Lligar les passejades pel riu amb les
activitats que s’hi poden fer en totes dues ciutats, podria ser de gran
acceptació per als turistes que visitarien el nostre territori.
Com es pot veure, encara hi ha assignatures
per a setembre que s’han de resoldre i segur que en un futur no massa
llunyà, hi sortiran empreses dedicades a aquests tipus de serveis.
Fins aquí podríem dir que hem parlat de
tot el més tradicional. Però a la recàmera tenim l’explotació de la marca
que ens ha concedit la UNESCO (la de Reserva de la Biosfera), que encara
no es pot utilitzar perquè, sembla ser, hi manca tancar algun serrell.
És una llàstima que després de lluitar per aconseguir la distinció (recordeu
que es va haver de modificar el primer projecte per excloure les centrals
nuclears d’Ascó), la situació es trobi en un període d’impàs, en espera
del definitiu segell de qualitat.
És evident que ningú (o quasi ningú) desitja
per al territori un turisme massificat, sinó de qualitat. Però per a donar
el salt qualitatiu s’han de crear els mecanismes necessaris dels que encara
estem mancats, com per exemple la coordinació entre els diferents serveis
que es presten per a que el visitant pugui gaudir per complet del nostre
territori: del riu, del mar i de la muntanya, dels monuments i dels espais
naturals, de la gastronomia marinera i la de terra en dins.
PD. Vull recordar que el proper dimecres dia 9, a les 7 AM arribarà al port dels Alfacs, el mateix on a principis del segle XVI van ser expulsats els moriscos, el primer creuer de luxe.
Les botigues de la ciutat ja fa dies que s'estan preparant per a rebre el mana que està a punt d'arribar.
Però amb sort, a part de la Ràpita, els turistes només visitaran zones properes com el delta de l'Ebre.
De totes formes vull recordar que la iniciativa no ha estat dels empresaris d'aquí, sinó de fora que han considerat que la Ràpita té suficients atractius com per a fer-hi una escala.
Mentre vinguin, benvinguts siguin!
