QUINA FINAL VEUREM?

Veurem un nou passeig de la selecció d’Alemanya?  

O veurem un partit esquifit com la semifinal entre Argentina i Holanda?

O tal vegada alguna cosa mixta entre un partit vistós i un d’avorrit?

Diumenge sortirem de dubtes.

Després de la semifinal entre Alemanya i Brasil, tothom va elogiar el joc dels jugadors alemanys. El bany de futbol a la pentacampiona  va ser dels que fan història, d’aquells que es recorden. L’altre dia vaig escoltar que algú deia que sortirà en una propera edició del Trivial. Si de per si, el resultat significa una severa derrota, cal afegir-li que Brasil jugava a casa, amb la seva afició donant-li suport... Era el seu mundial i la gran favorita per guanyar-lo. Ni les baixes de Neymar i Thiago Silva poden justificar el resultat final.

Sempre he cregut que per a que es doni un resultat així hi fan falta dos elements importants. El primer que l’equip que guanya jugui un partit perfecte. I el segon és que el que perd jugui rematadament malament. Igual com va passar entre Espanya i Holanda.

L’altra semifinal va ser molt diferent. Semblava que totes dues selecciones volien arribar a la tanda de penals i decidir el destí del partit des del punt dels 11 metres. A l’eliminatòria de quarts a Holanda li va anar molt bé i Van Gaal devia de confiar amb el seu porter per a treure’n el mateix rendiment. Però va ser el porter argentí qui, amb dues aturades, va posar a la seva selecció a la final. Cap al final del partit, un dels comentaristes va dir:

-Perdrà aquell equip que cometi una errada.

Però ni així... No hi van haver errades importants que acabessin decidint el resultat.

A priori m’imagino una final especulativa. No crec que Alemanya surti tan valenta i que vulgui decidir el partit ràpidament.

Mentre la selecció Argentina haurà de demostrar que és alguna cosa més que Messi i aquest jugador demostrar el que no ha demostrat pràcticament en tot el campionat (ni en tot l’any!): que encara és el millor jugador del món.

A priori sembla favorita la selecció Alemanya. El 7-1 és un bon aval, però cada partit és diferent.  

Sovint, el guanyador és aquell que no surt de favorit i ara per ara sembla l’Argentina.

Només hi ha una dada que jugui a favor de la albiceleste: Mai cap equip europeu ha estat capaç de guanyar a Amèrica. Però també és cert que les estadístiques estan per a trencar-se, I sempre hi ha una primera vegada.  

ELS QUE NO VOLEN BAIXAR DEL BURRO

Quan ja estem arribant al final del curs polític i les vacances s’apropen per a una majoria de ciutadans d’aquest país (inclosos diputats, senadors i altres espècies protegides) sembla ser que hi ha interès (o no) per tancar temes pendents.

Serà per això que el govern ha tret a corre-cuita una sèrie de reformes legislatives que afecten 26 lleis de 9 ministeris. El que es coneix com una llei òmnibus. Tant ràpid es va voler anar que es van d’haver de fer una sèrie de modificacions prèvies amb la consegüent publicació al BOE. No cal ni dir-ho que l’oposició, de forma unànime, van protestar per la manca de debat parlamentari. Però Alfonso Alonso els ho va deixar clar: Com diuen a l’Aragó, jo sóc igual que vos, però tots junts som molt més que vos... O sigui que tenen majoria absoluta i fan els que les hi dóna la gana. Queda clar?

Mentre a Madrid passa això, a Catalunya es parla dels llits dels hospitals, Com cada any en arribar a l’estiu, els hospitals tanquen plantes senceres. Des de la Conselleria de Salut es diu que això és normal i que passa sempre, però segons els facultatius, quan arriba setembre ja no se’n reobren tantes.

Ahir el Triangle publicava la prova contundent de la derivació de pacients des de la salut pública a la privada. A la foto s’hi veia una nota interna de la direcció de l’Hospital de Bellvitge on es demanava derivar a d’altres centres hospitalaris a determinats pacients en llista d’espera. Per als malalts no els suposarà cap contratemps, però els propietaris dels centres privats s’estaran fregant les mans i agraint al Conseller Boi Ruiz el regalet.

Els meus lectors més fidels, imagino que recordareu que el mes passat vaig dir que fins setembre no hauria cap tipus de novetat respecte a la consulta del 9-N. Què si era el nou Rei que havia de fer de mitjancer entre el govern de l’Estat i Catalunya, els contactes s’endarreririen molt perquè primer hauria d’atendre una sèrie de compromisos internacionals i en arribar a l’agost les vacances.

De moment sembla que les meves previsions s’estan complit, encara que sembla que des d’alguns sectors  hi ha pressa per dissipar dubtes (ja sabeu, hi ha qui diu que es farà i d’altres que no) Anit mateix, a la tertúlia del programa de Cuní a 8TV es debatia sobre aquest tema. Un tema que el Periódico qualifica com a vodevil, ja que sembla que hi hagi voluntat de diàleg per les dues parts, però a l’hora de la veritat resulta que Rajoy i Mas (Mas i Rajoy) no s’han reunit des del passat mes d’agost (o sigui, des de fa quasi un any) Opinaven els contertulians de Cuní que qui demani ara una reunió, serà rebaixar-se davant l’altre.

Segons el govern català, Mas va demanar a Rajoy reunir-se el dia de la presa de possessió de Felip VI (V+I), però segons el govern central no va passar d’una frase col·loquial tipus: ja ens veurem...  

Si Rajoy i Mas (o Mas i Rajoy) anessin amb burro, cap dels dos voldria baixar. Però ja sé sap que de tant d’anar en burro, al final te fa mal el cul, però d’altres en canvi poden arribar a perdre la paciència, ja que no només s’ha d’anar en burro, cal fer d’altres coses que em sembla, ara, s’estan passat per alt.  

Finalment fumata blanca.De moment no sé sap de qui ha estat la iniciativa, però avui s'han parlat pe telèfon. Han quedat per a reunir-se un dia, per la Santamaria no ha concretat si serà abans o després de les vacances d'agost. Ho veieu?   

SEGUEIXO FENT DEMAGÒGIA I VEIENT FANTASMES

Fa 4 anys vaig escriure una entrada aquí mateix amb el títol de: Poseu-hi imaginació.

Explicava que al fill de l’actual alcalde d’Amposta sé li va concedir un accèssit pel treball de recerca del final de batxillerat. Era la primera vegada que això passava.

Al comentaris, un tal Agustí (evidentment es tracta d’un nom fals, encara que ell ho negui i, a part, no es pot veure el seu perfil a Blogger, per tant, oculta la seva identitat), m’acusava de fer demagògia i de veure fantasmes allà on no els hi havia...

Pocs dies després, durant una manifestació que la Plataforma en Defensa de l’Ebre va fer a Barcelona, l’ex del sinyó ancalde (i mare de la criatura), després d’assegurar-se que jo era l’editor (està ben dit?) de la Via Augusta, em va dir que no em possés amb el seu fill i què, si tenia problemes amb el seu ex, els resolgués amb ell.

Li vaig dir que per a res m’interessava el seu fill i el que jo criticava era el fet: què es donés per primera vegada un accèssit i que, casualment, recaigués amb el fill de l’ancalde.  

Queda clar que el tema els hi va coure i, ràpidament van mobilitzar la seva maquinària per a mirar d’atemorir-me (?) No ho sé... Imagino que el que es pretenia és que no continués traient a la llum els seus drapets bruts.

Han passat 4 anys i, segurament, segueixo fent demagògia i veient fantasmes allà on no els hi ha... Però us vull explicar la penúltima (de jovenet em van inculcar la idea de que, posteriorment sempre n’ha pogut haver-hi una altra) que m’he assabentat.

Aquell noi que fa 4 anys va guanyar un accèssit pel seu treball de recerca, ha acabat la carrera (perdó el grau) i ves per on, ja ha trobat feina. S’ha posat a treballar a la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, amb seu, evidentment, a Amposta ocupant el lloc de la dona d’un Director de Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya. O sigui, s’ha acomiadat a l’altra persona (segurament sé li va acabar el contracte) i el seu lloc l’ocupa el fill de l’ancalde.  

La part positiva és que a Amposta es vetlla per reduir l’atur entre els joves i això sempre es digne d’elogi. O no?

LES FOTOS DEL DIA. LA RIBERA VERDA I FLORIDA