dimecres, 16 de juliol del 2014

SENSE HEREU I SENSE PROJECTE



Fa uns anys, quan Oriol Pujol va accedir a la secretaria general de CDC varem ser molts els que pensàrem que un dia, una vegada retirat Mas, lideraria el projecte convergent i aspiraria a ocupar el càrrec que, durant 23 anys, va ocupar el seu pare. Llavors ningú podia pensar que veuria truncada la seva carrera política al veure’s implicat en un cas de corrupció: el de les estacions de ITV.
De facto, poc va durar al seu càrrec, encara que la renúncia oficial no la va fer fins el passat dilluns. Oriol Pujol, plega, se’n va i, fins i tot, deixa l’escó que va obtenir al Parlament de Catalunya.
Encara que ell digui que se’n va per no entorpir el procés sobiranista i la hipotètica consulta del proper 9-N, en realitat plega perquè no veu sortida a la situació que l’envolta. Sembla ser que cada cop, la justícia té més coll avall de que, efectivament, va cometre els delictes de tràfic d’influències i suborn i la realitat és que sap que no se’n sortirà ben parat. Per tant, la idea dels Pujol de allargar la nissaga s’ha vist truncada de forma sobtada.
Aquest fet ha provocat que Mas, que fa un temps semblava acabat, hagi perllongat uns anys més la seva etapa política a costa d’adaptar-se als nous temps. Però no us enganyeu, CDC no té cap projecte nou. Els convergents aspiren al que sempre han aspirat: a acumular el màxim poder possible i, de passada, viure de forma folgada de la política.
Això, sí, com he dit abans s’han sabut adaptar als nous temps i han adoptat com propi el projecte que tenien d’altres partits, com per exemple ERC.  
Alguns antics de CDC militants no s’acaben de creure la transformació ideològica que ha patit en els darrers anys. Però estic segur que encara no ho hem vist tot. Depenent del futur (si haurà o no haurà consulta, si es proclamarà o no la independència de Catalunya), encara vull tornar a veure a CDC pactant amb el PP. No seria la primera vegada que s’han desdit d’una promesa electoral... Firmada i rubricada davant notari!    

UNA FOTO QUE NO EM VA AGRADAR

Els companys socialistes van escollir aquest passat diumenge els que han de liderar el PSOE per una part i el PSC per l’altra. Tal com vaig anunciar, no vaig anar a votar.
Respecte al flamant Secretari General del PSOE, no hi va haver cap sorpresa: va guanyar el favorit, Pedro Sánchez. L’avantatge respecte als altres dos va ser prou important. Sembla ser que el suport final de la federació andalusa (la més important del partit) va ser determinant.
A Catalunya tampoc hi va haver cap tipus de sorpresa. Gràcies que Miquel Iceta va tenir l’atreviment (o la inconsciència) de presentar-se, perquè sinó, no hi hagués hagut cap candidat, el que demostra que el PSC està molt més malament que el PSOE. No obstant hi van haver un 15% de vots en blanc que Iceta haurà de gestionar si no vol veure com el PSC es trenca per la part més catalanista del partit.
Avui, la premsa en general, va plena d’aquestes informacions il·lustrades amb diverses fotografies de la nit electoral. Mentre a Ferraz, la seu madrilenya dels socialistes, es podia veure a Sánchez abraçat a Rubalcaba sota l’atenta mirada dels altres dos candidats: Madina i Pérez-Tapias, a Nicaragua (la seu barcelonina del PSC) era Navarro qui felicitava a Iceta i qui s’ho mirava era Celestino Corbacho. La foto no m’ha agradat gens ni mica.  
Corbacho representa el sector més espanyolista del PSC, aquell que va assessorar a Navarro i, que degut als seus savis consells (i els pesims resultats electorals), van acabar amb el Primer Secretari.
Si Iceta no es trau de sobre la rèmora que signifiquen els Corbacho, Balmón i companyia, difícilment el PSC tornarà a ser un partit hegemònic amb possibilitats reals de arribar al govern de les diverses institucions catalanes.      

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE ROQUETES













dimarts, 15 de juliol del 2014

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. EL MURAL DE LA PLAÇA DE LA MOLA

Aquest mural no és un simple graffiti. Va ser dissenyat i pintat pels alumnes de l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta (ESARDI) 
Com es pot veure dona color a l'àrea de jocs que hi ha al costat de la plaça de la Mola. 
Recentment ha estat repintat pels alumnes de la mateixa escola d'art i ha recobrat els colors originals que, amb el pas del temps, s'havien descolorit.