Ignacio Escolar
Periodista
Diumenge, 13 de juliol del 2014
Entre cometes, algunes propostes per la regeneració democràtica que aquest dissabte ha publicitat Mariano Rajoy.
"Els alts càrrecs no podran cobrar dos sous públics ni qualsevol altre que provingui simultàniament d'una activitat privada".
Gran novetat: és el mateix que passa ara. Els ministres i altres alts càrrecs del Govern ja estan obligats a cobrar un sol sou. El que seria un verdader canvi és que els diputats, senadors, alcaldes o presidents de diputacions no poguessin emportar-se dos o més salaris públics. Si existís una llei així, Mariano Rajoy no podria haver cobrat els 1,2 milions d'euros que el PP li va pagar entre el 2004 i el 2012. Era un segon sou, a més del de diputat. Era diner públic perquè el PP es finança al 90% amb subvencions de l'Estat. Parlo només de la seva nòmina oficial com a president del partit, no dels sobres que presumptament sumen uns altres 373.940 euros per a Rajoy, el regenerador.
"Un alt càrrec no podrà prestar serveis en un termini de dos anys després del seu cessament en empreses privades afectades per les seves decisions".
Quin detall. Avui tampoc ho poden fer. L'única novetat és que la incompatibilitat serà més laxa, tal com va advertir el Consell d'Estat. Amb la llei actual, s'hi inclouen totes les empreses sota les competències de l'exalt càrrec, no només sobre les que hagués pres decisions.
"Els bancs no podran condonar deutes als partits polítics; tampoc els interessos".
Està anunciat des del febrer. Casualment, el PP a penes ha utilitzat per finançar-se aquest mecanisme tan impresentable. Des del 1993, la banca ha perdonat al PP a penes tres milions d'euros contra els més de 30 que va condonar al PSOE. Una altra cosa són les donacions privades, on els percentatges s'inverteixen: la dreta s'ha emportat en les últimes dues dècades el 90% dels diners. Naturalment, les donacions no es toquen.
"Els partits publicaran l'informe de fiscalització després de la seva aprovació pel Tribunal de Comptes".
Però el Tribunal de Comptes seguirà sent un organisme inútil, dirigit per consellers independents -com un germà d'Aznar- que són nomenats a dit pels grans partits.
"Els alts càrrecs no podran tenir més del 10% de participacions d'empreses que contractin amb el sector públic o rebin subvenció pública".
¿També compta això per a Miguel Arias Cañete? Una de les empreses petrolíferes de les quals va ser president i avui és accionista, Petrologis, manté contractes amb l'Administració. Arias Cañete, en els seus anys de diputat, va mentir almenys dues vegades en la seva declaració de béns davant el Congrés, on no va explicar aquesta i altres relacions de les seves empreses amb l'Administració. I no va passar res.
Entre cometes, algunes propostes per la regeneració democràtica que aquest dissabte ha publicitat Mariano Rajoy.
"Els alts càrrecs no podran cobrar dos sous públics ni qualsevol altre que provingui simultàniament d'una activitat privada".
Gran novetat: és el mateix que passa ara. Els ministres i altres alts càrrecs del Govern ja estan obligats a cobrar un sol sou. El que seria un verdader canvi és que els diputats, senadors, alcaldes o presidents de diputacions no poguessin emportar-se dos o més salaris públics. Si existís una llei així, Mariano Rajoy no podria haver cobrat els 1,2 milions d'euros que el PP li va pagar entre el 2004 i el 2012. Era un segon sou, a més del de diputat. Era diner públic perquè el PP es finança al 90% amb subvencions de l'Estat. Parlo només de la seva nòmina oficial com a president del partit, no dels sobres que presumptament sumen uns altres 373.940 euros per a Rajoy, el regenerador.
"Un alt càrrec no podrà prestar serveis en un termini de dos anys després del seu cessament en empreses privades afectades per les seves decisions".
Quin detall. Avui tampoc ho poden fer. L'única novetat és que la incompatibilitat serà més laxa, tal com va advertir el Consell d'Estat. Amb la llei actual, s'hi inclouen totes les empreses sota les competències de l'exalt càrrec, no només sobre les que hagués pres decisions.
"Els bancs no podran condonar deutes als partits polítics; tampoc els interessos".
Està anunciat des del febrer. Casualment, el PP a penes ha utilitzat per finançar-se aquest mecanisme tan impresentable. Des del 1993, la banca ha perdonat al PP a penes tres milions d'euros contra els més de 30 que va condonar al PSOE. Una altra cosa són les donacions privades, on els percentatges s'inverteixen: la dreta s'ha emportat en les últimes dues dècades el 90% dels diners. Naturalment, les donacions no es toquen.
"Els partits publicaran l'informe de fiscalització després de la seva aprovació pel Tribunal de Comptes".
Però el Tribunal de Comptes seguirà sent un organisme inútil, dirigit per consellers independents -com un germà d'Aznar- que són nomenats a dit pels grans partits.
"Els alts càrrecs no podran tenir més del 10% de participacions d'empreses que contractin amb el sector públic o rebin subvenció pública".
¿També compta això per a Miguel Arias Cañete? Una de les empreses petrolíferes de les quals va ser president i avui és accionista, Petrologis, manté contractes amb l'Administració. Arias Cañete, en els seus anys de diputat, va mentir almenys dues vegades en la seva declaració de béns davant el Congrés, on no va explicar aquesta i altres relacions de les seves empreses amb l'Administració. I no va passar res.
