XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. LES CASES D'ALCANAR. Pd4

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. Pel camí Vell de Godall

Artur Mas ha de dimitir (Article de Jaume Reixach)

La voràgine del dia a dia del cas Pujol no ens ha de fer perdre la perspectiva. No és només una qüestió de famiglia: és tot un sistema que s'ensorra davant les investigacions conjuntes de la policia, de l'Agència Tributària, dels fiscals i dels jutges de l'Estat espanyol. Un sistema que ha estat hegemònic a Catalunya durant 34 anys i que el Tripartit no va ser capaç de desmantellar, per a vergonya de l'esquerra catalana: va negociar-hi i pactar-hi!

Catalunya ha de fer net. Hem de despujolitzar tots els ressorts contaminats per aquesta màfia putrefacta, que són molts. La Generalitat està infectada de col·laboradors amb aquesta trama de corrupció. Hi ha grups empresarials que han prosperat de manera espectacular gràcies a la seva involucració amb aquest clan de presumptes delinqüents (Sumarroca, Cornadó, Rosell, Suqué, Bagó, Vilarrubí…). Hi ha intel·lectuals que han donat cobertura als saquejadors. Hi ha periodistes i mitjans de comunicació que, a canvi de diners, s'han dedicat a justificar el pujolisme i a tapar els seus reiterats escàndols.

Si mirem la composició de l'actual Govern de la Generalitat, hi trobem dos il·lustres membres d'aquesta trama. Un d'ells és el president Artur Mas. Els comptes de la seva família a Liechtenstein i Suïssa estan connectats amb els del clan Pujol, del qual ha estat, històricament, un testaferro. Per dignitat democràtica –si és que n'hi queda- hauria de presentar immediatament la dimissió, abans que els fets consumats no l'obliguin a passar pel mal tràngol de l'escarni públic.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, també és a l'epicentre de l'escàndol. El seu germà Jordi ha compartit, durant anys, el despatx i la secretària de Ganduxer 5 amb Jordi Pujol Ferrusola. Els Puig i els Pujol són carn i ungla: han creat nombroses societats conjuntes, han fet negocis plegats i s'han repartit alegrement beneficis i comissions. Políticament, Felip Puig és el "guardià de les essències" de CDC. La seva continuïtat al govern és una aberració democràtica que només s'explica per la seva estreta connivència amb Artur Mas, la persona clau de la trama mafiosa al Palau.

Jo crec, com afirma l'himne d'Els Segadors, que Catalunya "tornarà a ser lliure, rica i plena". Però abans hem de desfer-nos del llast pujolista, reprendre el camí que va obrir el president Josep Tarradellas i començar de bell nou. Qui no abjuri prèviament d'aquest sistema pervers que hem patit durant 34 anys de pujolisme no està habilitat per participar en el futur de la Nova Catalunya que s’obre davant els nostres ulls.

La "purga", començant pels rengles de CDC, ha de ser a fons i total. No té cap mena de sentit que Artur Mas continuï, ni un dia més, al capdavant de la Generalitat. Aquest govern no té cap mena d'estabilitat ni de credibilitat. Al contrari, la seva feblesa és letal pels interessos polítics i econòmics de Catalunya en uns moments tan crítics com els actuals. No podem tenir un president presoner dels seus comptes en paradisos fiscals i dels dossiers de Madrid!

Si Artur Mas vol fer, de debò, un servei al país ha de plegar i donar el relleu a algun diputat de CDC que estigui net com una patena o bé liquidar aquesta desgraciada legislatura i convocar eleccions anticipades al Parlament. La plaça de Sant Jaume és una claveguera a cel obert i la pudor ja és insuportable. Catalunya no es mereix un president que va ser designat a dit pel clan mafiós que ara tots hem descobert, horroritzats.

EL VICI D’EMBRUTAR

Bosses amb excrements tirades a un solar al costat del Tarradelles.

Un dels temes quotidians que més em preocupen és la manca de neteja als carrers i les places de les nostres ciutats i pobles.

Tinc clar que embrutar forma part de la nostra cultura. Aquí, a diferència d’altres països, no ens importa tirar papers, llaunes, botelles de plàstic i qualsevol cosa al terra. Fins i tot bloques, evidentment bruts. Si teniu un gos segur que us en haureu donat de la quantitat de mocadors de paper que tira la gent. Hi ha qui els anomena kleenex. Potser sigui més fi, però a l’hora d’embrutar em dóna igual la manera que es digui.

Una de les zones més brutes, en contra del que hauria de ser, són les illes de contenidors. Si tothom tingués cura de tirar cada fracció al contenidor corresponent, pel terra no hi hauria restes de res. Però són molts els qui deixen les bosses fora, encara que els contenidors estiguin buits. Però en són encara molts més els qui deixen tota classe d’objectes: des de mobles a electrodomèstics, des de cristalls a matalassos.

Des de fa un temps me’n adono que pels voltants de l’illa de contenidors on habitualment hi deixo els residus domèstics, hi ha més cartrons del que seria normal. La resposta és ben senzilla: quan el camió recull el paper i el cartró, aquells que volen mentre s’efectua el buidat del contenidor, no s’ha repleguen.

A Santa Bàrbara es van posar uns cartells on s’anuncia la prohibició de deixar aquells articles susceptibles de ser portats a la deixalleria. Però a Amposta, una ciutat més gran i que presumeix de ser capital, no n’hi ha. Tot i que s’estableix un règim sancionador per als casos d’incompliment de les ordenances de civisme, no està mai de més que s’avisi els ciutadans que poden ser multats si no les compleixen. Aquest fet també actua com a mesura dissuasòria.  

És evident que si s’embruta és perquè les autoritats ho permeten. A Amposta s’han fet campanyes se sensibilització. La darrera sobre la recollida dels excrements dels gossos. És cert que hi ha molts propietaris de gossos que no les recullen i això és fàcil de veure amb les restes que sempre hi ha per tot arreu. Però hi ha un altre tipus de propietari que, tot i recollir-les, després no sap on dipositar-les, ja que a una gran part del poble no hi ha papereres i de vegades el contenidor et queda una mica allunyat. Per això, de tant en tant s’hi poden veure bosses amb excrements tirades al terra, sobre tots a aquells solars en que el propietari incompleix l’ordenança de tenir-los encerclats per una tanca i nets  per evitar la propagació de plagues i fins i tot incendis que es podien ocasionar al cremar l’herba seca.  

L’Ajuntament d’Amposta disposa de màquines per efectuar la neteja i fins i tot, una empresa externa contractada per l’ajuntament se’n encarrega de fer-la durant el cap de setmana. Ni així! La citat està bruta de dilluns a diumenge, de gener a desembre...  

El passat mes de maig varem viatjar a Croàcia. Pel terra no s’hi veia cap envàs, cap burilla, cap kleenex... Com és sol dir vulgarment: s’hi podia menjar sopes. Els ciutadans tenen cura de que sigui així. Han estat educats d’una altra manera. Un matí estàvem asseguts a un bar d’un mercat a l’aire lliure de Trogir prenent-nos un cafè. Acabàvem de comprar uns dolços que acompanyàvem amb el cafè. De sobte el paper que embolcallava els dolços va volar i va caure al terra. Una de les venedores del mercat ens va avisar ràpidament per a que l’arrepleguéssim.

Us imagineu veure i viure aquí una escena semblant? La veritat, no.

I si la realitat fos ben diferent? I si el nostres polítics no volguessin solucionar el tema? Per què? Perquè ara, hi ha molta gent que viu gràcies a la recollida de les deixalles. Alguns amics i votants de l’alcalde o del president del consell comarcal de torn Fins i tot algun polític s’hi treu un sobresou... Un bon sobresou.

En definitiva, el món del residus és un gran negoci. Només un apunt: al Sud d’Itàlia són empreses vinculades a la Camorra les que tenen la concessió de la recollida de les escombraries.