EL VICI D’EMBRUTAR

Bosses amb excrements tirades a un solar al costat del Tarradelles.

Un dels temes quotidians que més em preocupen és la manca de neteja als carrers i les places de les nostres ciutats i pobles.

Tinc clar que embrutar forma part de la nostra cultura. Aquí, a diferència d’altres països, no ens importa tirar papers, llaunes, botelles de plàstic i qualsevol cosa al terra. Fins i tot bloques, evidentment bruts. Si teniu un gos segur que us en haureu donat de la quantitat de mocadors de paper que tira la gent. Hi ha qui els anomena kleenex. Potser sigui més fi, però a l’hora d’embrutar em dóna igual la manera que es digui.

Una de les zones més brutes, en contra del que hauria de ser, són les illes de contenidors. Si tothom tingués cura de tirar cada fracció al contenidor corresponent, pel terra no hi hauria restes de res. Però són molts els qui deixen les bosses fora, encara que els contenidors estiguin buits. Però en són encara molts més els qui deixen tota classe d’objectes: des de mobles a electrodomèstics, des de cristalls a matalassos.

Des de fa un temps me’n adono que pels voltants de l’illa de contenidors on habitualment hi deixo els residus domèstics, hi ha més cartrons del que seria normal. La resposta és ben senzilla: quan el camió recull el paper i el cartró, aquells que volen mentre s’efectua el buidat del contenidor, no s’ha repleguen.

A Santa Bàrbara es van posar uns cartells on s’anuncia la prohibició de deixar aquells articles susceptibles de ser portats a la deixalleria. Però a Amposta, una ciutat més gran i que presumeix de ser capital, no n’hi ha. Tot i que s’estableix un règim sancionador per als casos d’incompliment de les ordenances de civisme, no està mai de més que s’avisi els ciutadans que poden ser multats si no les compleixen. Aquest fet també actua com a mesura dissuasòria.  

És evident que si s’embruta és perquè les autoritats ho permeten. A Amposta s’han fet campanyes se sensibilització. La darrera sobre la recollida dels excrements dels gossos. És cert que hi ha molts propietaris de gossos que no les recullen i això és fàcil de veure amb les restes que sempre hi ha per tot arreu. Però hi ha un altre tipus de propietari que, tot i recollir-les, després no sap on dipositar-les, ja que a una gran part del poble no hi ha papereres i de vegades el contenidor et queda una mica allunyat. Per això, de tant en tant s’hi poden veure bosses amb excrements tirades al terra, sobre tots a aquells solars en que el propietari incompleix l’ordenança de tenir-los encerclats per una tanca i nets  per evitar la propagació de plagues i fins i tot incendis que es podien ocasionar al cremar l’herba seca.  

L’Ajuntament d’Amposta disposa de màquines per efectuar la neteja i fins i tot, una empresa externa contractada per l’ajuntament se’n encarrega de fer-la durant el cap de setmana. Ni així! La citat està bruta de dilluns a diumenge, de gener a desembre...  

El passat mes de maig varem viatjar a Croàcia. Pel terra no s’hi veia cap envàs, cap burilla, cap kleenex... Com és sol dir vulgarment: s’hi podia menjar sopes. Els ciutadans tenen cura de que sigui així. Han estat educats d’una altra manera. Un matí estàvem asseguts a un bar d’un mercat a l’aire lliure de Trogir prenent-nos un cafè. Acabàvem de comprar uns dolços que acompanyàvem amb el cafè. De sobte el paper que embolcallava els dolços va volar i va caure al terra. Una de les venedores del mercat ens va avisar ràpidament per a que l’arrepleguéssim.

Us imagineu veure i viure aquí una escena semblant? La veritat, no.

I si la realitat fos ben diferent? I si el nostres polítics no volguessin solucionar el tema? Per què? Perquè ara, hi ha molta gent que viu gràcies a la recollida de les deixalles. Alguns amics i votants de l’alcalde o del president del consell comarcal de torn Fins i tot algun polític s’hi treu un sobresou... Un bon sobresou.

En definitiva, el món del residus és un gran negoci. Només un apunt: al Sud d’Itàlia són empreses vinculades a la Camorra les que tenen la concessió de la recollida de les escombraries.