PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. Pel camí Vell de Godall

Dues herències ben diferents (Carta publicada al Periódico de Catalunya)

Carmen Gómez (Barcelona)

Jo, com el senyor Mas, també sento "decepció i tristesa", però no pel coneixement de la presumpta implicació de Jordi Pujol en casos de corrupció, sinó per la diferent forma de viure dels ciutadans de Catalunya, aquesta Catalunya tan estimada tant pel senyor Pujol com per mi mateixa. Ell va rebre una herència paterna, jo també; ell va col·locar els diners a Andorra; jo, a Bankia, abans Caja Madrid. Ell no va pagar impostos per aquells diners, jo sí. Ell segueix tenint els diners tot i la seva sorprenent confessió pública; jo he perdut l'herència del meu pare a l'haver fet un dipòsit en unes participacions preferents de les quals ni jo ni el mateix banc tenen el contracte firmat i consentit. Malgrat això, i després d'una denúncia particular, una jutge va decidir, malgrat que totes les informacions públiques reconeixen el mal comportament bancari en el cas de les preferents, donar la raó a la institució bancària, de manera que vaig perdre aquesta herència rebuda. ¿Perdrà el senyor Pujol l'herència com jo he perdut la meva?

DIARI DE L'AGOST. DIMARTS 5 (Segona part)

Treballa però amb ‘seguro’... No recordo exactament, però allà pels anys 70 o 80, el Ministeri de Treball va fer una campanya que tenia per lema: Trabaja, pero seguro. La missió de la campanya era mentalitzar als treballadors que havien de prendre totes les mesures necessàries per a reduir al màxim els accidents de treball.

La saviesa popular va reconvertir la frase a: Trebaja pero con seguro. Llavors com eren molts els que treballaven sense tenir les més mínimes garanties laborals.

Només fa uns dies, el propietari d’un restaurant del Delta em va dir que el seu establiment havia tingut una inspecció laboral. L’empresa té un total de 22 treballadors, tot en nòmina, per tant, la inspecció no hi va trobar cap situació irregular. En canvi, al Poble Nou, d’un restaurant, de 5, hi van haver tres que van haver de marxar, perquè no estaven d’alta i un altre molt conegut, no en té cap d’alta a la Seguretat Social –em va dir-.

Amb aquests antecedents, és molt difícil que els índex d’atur es puguin reduir dintre d’uns límits raonables; encara que, com tots sabem, l’atur és un mal crònic d’aquest país i, ni en els millors temps s’ha aconseguit, ni de bon tros, la plena ocupació. Allà per l’any 2005, quan la bombolla immobiliària va arribar a tot el seu auge, l’atur es mantenia en un 10% aproximadament.

Ahir es van donar a conèixer les dades de l’atur del mes de juliol. El govern (com no!) treu pit per les magnífiques xifres assolides: l’atur al juliol es va reduir en 2.500 persones (per a ser més exactes, segons les xifres oficials són 2.499) La xifra d’afiliats a la SS sembla que ha estat una mica millor.

Des de que governa Rajoy, és la primera vegada que la xifra total d’aturats ha baixat de la que hi havia quan va entrar a governar. Però encara que des del PP es tirin les campanes al vol, de la interpretació de les xifres se’n extreuen d’altres conclusions: alguns aturats de llarga durada, cansats de no trobar feina, han abandonar les llistes de les oficines de l’atur, d’altres han tornar als seus països d’origen i, finalment, també, molts joves espanyols han deixat el país buscant feina a d’altres indrets.

Una dada més a tenir en compte és l’empitjorament de les condicions de treball de molts dels nous contractes. És el que normalment se’n diu precarietat. Contractes de curta durada, normalment a temps parcial i sovint fent havent de fer feines de superior categoria a part d’hores sense cotitzar.

Molt em temo que amb la inspecció laboral passa com a la inspecció tributària: no es va allà on s’hauria d’anar i que és on resideix el mal endèmic.

Podemos. També ahir es va saber l’enquesta del CIS sobre la intenció de vot per a les properes generals. El PP podrà seguir traient pit, ja que, tot els escàndols que li van sortint, segueix sent el primer partit en intenció de vot i guanyaria de llarg les eleccions. El segon partit seria el PSOE, però baixant (repeteixo, segons l’estudi fet pel CIS) i el tercer seria Podemos, molt per sobre d’Izquiera Unida i els altres partits.  

Tan Podemos, Podemos, al final podran. No sé si aconseguiran esgarrapar-li el segon lloc al socialistes i, llavors sí, ja podran dir que han trencat el bipartidisme a Espanya, però si res canvia, el partit de Pablo Iglesias II obtindrà uns grans resultats.

Des de les files socialistes ja s’han afanyat a dir que els resultats que sé li atorguen al PSOE, no són reals, ja que no tenen en compte l’elecció del nou Secretari General en la persona de Pedro Sánchez, un fet que, per si, hauria de comportar una certa dosi d’il·lusió que hauria d’anar acompanyada per una millora dels resultats.  

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 5 (Primera part)

La Fatarella 1938. El curtmetratge la Fatarella 1938 encara dóna que parlar. Aviat (els dies 19 i 20 d’octubre) farà un any del rodatge i el 21 de desembre serà l’aniversari de la presentació a l’auditori de la Lira Ampostina.

Però ara, a l’Aguaita, podeu llegir un interessant article d’Antoni Royo que explica amb prou detall les troballes que s’han fet al llarg dels anys de les restes que va deixar la batalla de l’Ebre pels voltants de la població terraltina. A part de la línia fortificada, s’hi va trobar un poble amb els carrers pavimentats, cases amb parets enguixades i finestres, dos forns de pa, etc. El pas dels temps va acabar engolint-se el poble que es va cobrir de tot tipus de vegetació fins el punt de que es va fer invisible fins i tot als ulls dels pagesos que conreaven les terres limítrofes.

Un altre dels episodis dignes de menció és el descobriment del cos del soldat al que es va anomenar Charlie i a qui, anualment, sé li ret un homenatge amb la voluntat de fer-lo extensiu a tots aquells soldats que van lluitar al front de l’Ebre defensant els interessos de la II República Espanyola.

  

Victoria Álvarez. Ahir dilluns dia 4, el Periódico de Catalunya va publicar una entrevist a Victoria Álvarez, l’exparella del fill gran de Jordi Pujol (Jordi Pujol Ferrusola) El cert és que a l’entrevista no hi aporta grans novetats, però si que diu alguna cosa sucosa i de la qual, se’n està parlant darrerament.  

A la pregunta si de les comissions que cobrava també eren per a finançava Convergència, Álvarez va explicar que això no ho sabia, però que el seu germà Oriol li feia de contacte amb el partit, així com també Felip Puig que, a part, és el seu amic. 

Cal recordar que la UDEF (la Unitat de Delictes Monetaris) relaciona a Felip Puig amb el finançament irregular de CDC. Sabeu el que jo pensa sobre aquest particular? Que Puig porta molts d’anys aguantant al govern tot i les peticions de dimissió que ha tingut per diversos casos de mala gestió. En Pujol va ser conseller de PTOP, que era el departament que s’encarregava del Medi Ambient i és el que va vendre les Terres de l’Ebre en aquella reunió de la Comissió Nacional de l’Aigua a la que no va assistir teòricament per indisposició. Ja amb Mas va ser conseller d’Interior i també va tenir els seus problemes, sobre tot els derivats d’algunes actuacions del Mossos d’Esquadra. Una vegada Mas va ser reelegit President de la Generalitat, al tornar a formar govern, va renovar la confiança amb Puig i, en aquest cas, el va posar al capdavant d’un departament, a priori, molt menys complicat com és el d’Empresa i Ocupació.

Tan vàlid és Felip Puig? O és que sap tantes coses que millor tenir-lo dintre que fora? Jo m’inclino per aquesta segona opció i em recorda un cas ja dintre d’un àmbit molt més local.

Durant els diversos governs de Roig a Amposta, hi va haver diversos regidors que el vanacompanyar sempre. Un d’ells, el que acabaria sent el seu substitut al càrrec (Manel Ferré), però també Daniel Rius, sense cap mena de dubte un des regidors més controvertits. No obstant, repetia com a regidor en cada contesa electoral.

Igual de l’un que de l’altre, sempre he pensat que deuen de saber moltes coses d’aquelles que millor que no es facin públiques. Com la fortuna de Pujol en paradisos fiscals? Per exemple. Però l’important no és saber si són uns quans milions més o menys, el que realment s’ha d’esbrinar és quins mètodes es feien servir per aconseguir-los.

Aquest matí, sense anar més lluny, un excapdellista  de CiU per un poble de la Terra Alta, m’ha definit a Roig con un mafiós. Que ho digui jo és normal, però que ho digui un que és o va ser dels seus, té molta més credibilitat.