Trens tercermundistes. Ahir vaig haver d’anar a Barcelona. El trajecte del matí va ser prou normal. El tren a l’Aldea va arribar a l’hora prevista (si la diferència va ser d’uns pocs minuts, tampoc cal donar-li més importància) i l’arribada a Barcelona també la va fer dintre del que pot considerar-se puntual. Sobre les 11 sortia de l’Aldea i a les 13:10 (aproximadament) arribava a Barcelona Sants. En total unes dues hores i deu minuts.
Però el viatge de tornada ja va ser una altra història. Varem agafar el tren a l’estació de França per assegurar-nos tenir seient. Fins uns minuts abans de sortir no es va saber per quina via sortia el tren que anava a Vinaròs. Encara que va sortir puntual (com els casos anteriors no ve d’un minut) i tot i que des de Barcelona Sants fins Sant Vicenç de Calders no va efectuar cap aturada, la lentitud era el denominador comú. De tant en tant els llums s’apagaven quasi per complet i semblava que s’anava a aturar allí mateix. Fins al punt que la nostra companya de viatge (una advocada barcelonina que va baixar a l?hospitalet de l’Infant), en arribar a la seva destinació ens va dir: -Jo ja he arribat, però vosaltres no sé si arribareu...
Finalment varem arribar prop les 10. No sé quina era l’hora prevista, però estar al tren pràcticament dues hores i ¾ es fa realment pesat. Per al colmo, abans d’arribar a l’estació de l’Aldea, vaig voler anar al lavabo. Estava tancat i barrat. Sembla ser que tot el trajecte va estar inservible, ja que cada vegada que vaig mirar, la llum que indica si està ocupat, estava encesa. Clar que hi devia haver un altre lavabo (o 2) més avant, però aquell particularment, no es podia utilitzar. Llavors un pensa: Quan arribaré a l’estació de l’Aldea hi aniré... Però en arribar a l’Aldea, tot i que encara no eren les 10 (faltaven 6 o 7 minuts), l’estació ja estava tancada. Això demostra que entre les 10 de la nit i les 6 de matí quasi no deuen de parar trens i, per tant, s’ha d’economitzar en personal, llum i d’altres serveis que et pugui donar. Una vergonya! L’estació de referència de les Terres de l’Ebre hauria de tenir un estatus diferents. No m’estranya gens que es crees la Plataforma pels Trens Dignes. Però se’n hauria de crear una altra per la dignitat dels usuaris que usen el tren. Per cert, sembla ser que al tren li costa més baixar que pujar, o sigui li costa més anar des de Barcelona a les Terres de l’Ebre que no en sentit contrari. Quasi mitja hora més!
Sabeu que fa 40 anys emprava el mateix temps que ara? I després ens faran propaganda de les meravelles del tren, de les millores, etc. Però de Cambrils cap a munt. Seguim sent un territori abandonat de la ma de déu.
Millor callats. El PSOE va qualificar el discurs de Podemos amb el d’un ideòleg de Mussolini. Penós! Sembla ser que qui va soltar la parrafada va ser l’amic Ximo Puig (l’amic perquè així el tinc al Facebook), qui va ser l’alcalde de Morella i avui l’home fort dels socialistes valencians.
En un dels missatges que circulen per les xarxes socials, aconsellaven els assessors a fer vacances. És una bona mesura. A veure, a Podemos, entre el PP i el PSOE el faran gran. Si segueixen donant-li importància al que diuen i al que fan i, a sobre, se’ls critica dient que si són amics d’ETA, que si estan finançats pel govern de Veneçuela, etc., en lloc de perjudicar-los, el que es fa és que cada dia tinguin més simpatitzants que pensen votar-los en les properes eleccions, tal com indiquen les consultes que s’estan fent darrerament.
El que hauria de fer el PSOE (el que faci el PP m’interessa ben poc) és oblidar-se de Podemos i mirar de remuntar el vol a base de propostes realistes dirigides als estaments més febles de la societat que és o ha estat tradicionalment el seu viver de vots. Criticar, menysprear i atacar l’adversari, a la pràctica, resulta contraproduent.
