L'AMPOSTA DESCONEGUDA. POSSIBLE NIU DE METRALLADORES

A mig camí entre Amposta i la Ràpita, pujant per un camí que passa pel costat sud de les granges d'Alonso hi ha una edificació que bé podria tractar-se d'un niu de metralladores reconvertit posteriorment en una oficina de la cantera que hi ha tot just dalt. 
Al darrere de l'edificació hi ha un túnel d'uns 10 metres que acaba, curiosament a una porta. 
La vista des d'aquí és molt bonica i avarca, pràcticament, des del port de la Ràpita fins l'Ebre i més enllà. 

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 14

Treballar a temps parcial. Un amic em va fer arribar la foto que il·lustra aquest escrit. A primera vista no s’hi veu res que pugui cridar l’atenció. Us en donaré detalls. El cartell està enganxat a la seu de les dependències municipals del Poble Nou que, evidentment, no té alcalde, ja que es tracta d’una pedania d’Amposta que, segons per a què, està mol més a prop de la Ràpita que d’Amposta... Bé, ara fixeu-vos en l’horari.

Com podeu comprovar, l’alcalde rep a la ciutadania un total de 6 hores setmanals. Potser millor un condicional pot rebre, ja que sigui l’hora d’atenció a la ciutadania no vol dir, necessàriament, que tingui plena la consulta cada dia.

I que la resta de dies estigui disponible, tampoc vol dir, necessàriament, que la gent que viu al Poble Nou, requereixin de la seva persona per fer-li una consulta o plantejar-li algun problema.

L’Ajuntament d’Amposta li paga al nou alcalde (recordo que només farà uns 3 mesos que ocupa el càrrec) un sou per dedicar-se 20 hores setmanals a la seva funció (o sigui, més de mitja jornada laboral...) A mi no em surten els números. No sé si a vosaltres (que sou més llestos que jo) trobeu una explicació raonable.

Primer idioma. Si aneu de vacances a un país estranger, us en haureu adonat que el primer idioma és el local. Després, si veuen que ets estranger et parlaran en anglès o, si coneixen el teu idioma, miraran de poder entendres amb aquest.

Catalunya, a part de ser un país normal a l’hora de votar, també ho hauria de ser a l’hora d’usar el nostre idioma que no és altre que el català. Ahir a Barcelona varem poder veure que el català, de vegades no és ni el segon i possiblement ni figura a la llista.

Barcelona és una ciutat cosmopolita que rep milions de turistes de tots els continents del món. Aquest fet es nota sobre tot als llocs d’arribada i partida que són els aeroports, ports i estacions de tren i autobús.

Ahir, en arribar a l’estació de Sants, varem anar a buscar el diari. A l’hora de pagar, davant de nosaltres hi havia una família estrangera i la caixera els hi parlava en anglès i mirava de fer-los entendre que un paquet de xiclets costava dos euros, però que si en compraven 2 només els hi costaria 3. En arribar-hi li vaig donar el bon dia en català i em va contestar en castellà. Segurament que català no en sap gens. ¿No seria normal que a part de conèixer el castellà i el anglès, també se’ls exigís un bon nivell de català per a dirigir-se als d’aquí amb el nostre idioma? Sembla ser que per alguns establiments, aquest fet no és ni imprescindible ni tant sols recomanable.

Reminiscències medievals. Dilluns varem assistir a Alcanar a un acte luctuós. En acabar la cerimònia religiosa, me’n vaig adonar que els homes, per la dreta (tot mirant cap a l’altar) anaven a donar el condol als homes de la família, mentre que les dones, per l’esquerre, el donaven a la part femenina. Molt pocs es van saltar el protocol i van fer les dues files.

A Amposta, per exemple, si bé és cert que a l’església, la família també es separa per sexes, a l’hora del condol només es fa una fila i després de passar per la bancada dels homes, es passa per davant del taüt i es va cap a les dones a les que també se’ls acompanya amb el sentiment.

En sortir al carrer varem parlar d’aquest particular amb amics i coneguts i coincidirem que són reminiscències medievals i que en una societat avançada com la nostra no hauria d’existir.

Votarem o no votarem? Sembla que aquesta és la qüestió! Els republicans, des de fora del govern, ho tenen molt clar. En canvi, els de dintre del govern, no ho veuen igual, sobre tot els ce UDC, però també els de CDC.

La vicepresidenta i presidenta en funcions Joana Ortega, va dir fa uns dies que la consulta ha de ser legal. Per tant, amb el consentiment del govern de Madrid. Són de la mateixa opinió Josep Antoni Duran i Lleida, Joan Rigol i d’altres.

Mas insisteix que la consulta es farà passi el que passi, però deixa entreveure que, tal vegada s’hagi d’aplaçar depenent de les circumstàncies.

Mas sap que pot ser detingut per sediciós i anar contra l’ordre establert. Cosa que, en principi, no passarà als dirigents d’ERC que, al no estar al govern, no hauran de firmar cap decret que permeti la consulta fora de la legalitat vigent.

Certament el Parlament haurà d’aprovar una llei de consultes (què han fet que han esperat a darrera hora?) Y si el govern la impugna com és previsible que ho faci davant del Tribunal Constitucional, automàticament quedarà suspesa.

Veure’m llavors qui serà el guapo... 

ELS CARRERS D'AMPOSTA AMB NOM D'UNA ALTRA ÈPOCA

Agustina d'Aragó.  

Nascuda Agustina Raimunda Saragossa (o Zaragoza) i Domènech (per tant, catalana), es va casar amb el caporal d'artilleria Joan Roca i Vilaseca, que va ser destinat a Saragossa. 
Allí va donar mostres de la seva valentia ens substituir els artillers morts i disparar els canons que defensaven la ciutat del setge de les tropes Napoleòniques. 
Durant el franquisme no hi havia llibre d'Història d'Espanya que no hi dediqués un capítol, ja que estava considerada com una de les grans (per no dir la més gran) heroïna espanyola. 
Posteriorment va acompanyar el seu marit en la defensa d'altres places, com la de Tortosa.  

LA FRASE DEL DIA 14-08-2014

Així que, si el 'cas Pujol' els ha escandalitzat, comencin a mirar al seu voltant, perquè aquí hi ha abundants exemples de la mateixa fauna, i molt pitjors, com els responsables de l'estafa de les preferents, que segueixen prosperant gràcies a la nostra tolerància col·lectiva. 

Qui la dit? Josep Fontana a l'article que li ha publicat avui el Periódico de Catalunya i que té per títol El 'Cas Pujol'.

En un moment de l'article també diu això: Vaig tenir una amic, Ernest Lluch, que quan va acabar la seva gestió al capdavant del ministeri de Sanitat va rebre propostes per integrar-se en consells d'administració d'empreses farmacèutiques. Ernest les va rebutjar, va tornar a la seva feina a la universitat i va preferir viure modestament.  

L'article El Cas Pujol, avui només es pot llegir a l'edició en paper i com començament per Internet, ja que sencer només el poden llegir els subscriptors del Periódico digital.

Properament miraré de publicar-lo.