Rafael Senra (Barcelona)
Ves per on, Pujol llança accions legals i jurisdiccionals contra la banca andorrana per possible vulneració del secret bancari que, segons l’exhonorable, estava obligada contractualment a salvaguardar. Difícil d’entendre que pugui considerar-se secret protegible una cosa que l’individu que es queixa ha posat en coneixement públic personalment, de manera que, òbviament, el que era secret deixa de ser-ho perquè ell mateix, pressionat o no per la imminència del coneixement públic, així ho decideix. I és com a mínim cínic que qui teòricament va representar i va defensar els interessos dels catalans des de la més alta instància pretengui que la banca el protegeixi perquè els ciutadans no s’assabentin que el seu expresident, en l’exercici del càrrec, predicava les virtuts de l’ètica i l’honradesa mentre s’embutxacava diners i negociava amb fons (les càrregues fiscals evadides) que no eren seus, sinó d’aquells a qui deia representar i als quals donava lliçons d’ètica i moral. Ves per on, Pujol pretén que la culpable que coneguem la veritat autoconfessada de la seva evasió d’impostos és l’entitat bancària, i que l’ha de rescabalar per haver-ho fet o, en altres paraules, l’exhonorable postula que els bancs es converteixin en encobridors i còmplices de la defraudació de les arques públiques, és a dir, dels recursos per atendre les necessitats del col·lectiu social. Tot això malgrat que el Tribunal Constitucional ha reiterat que la «intimitat econòmica» no és protegible jurídicament quan es tracta d’ocultar béns o guanys a les administracions i eludir així les obligacions fiscals. Ves per on, Pujol afirma que en 30 anys no va tenir ni un moment per complir les seves obligacions legals i, no obstant, ara es mou amb agilitat de pantera perquè els seus advocats actuïn. Ves per on, membres del seu partit i altres adlàters diuen que bé, que sí, que comparegui davant el Parlament, però que no ens acarnissem amb ell, que va fer molt per Catalunya. Ves per on no penso fer-los ni punyeter cas.
