dimarts, 2 de setembre del 2014

QUAN NO HI HA RALL


El rall és un art de pesca tradicional per al riu i les llacunes del nostre territori.
Alfredo Valmaña, un gran entrenador de futbol i millor persona, sempre usava aquest símil a l’hora de valorar els equips que entrenava.
-Un equip de futbol és com quan tires el rall... Si tens sort pots tenir una bona pesca.
Ell ho explicava així perquè si a un equip tens 4 o 5 elements molt bons, fan funcionar a la resta de l’equip que, tot i no ser-ho tant.
Jo sempre he pensat que la qualitat surt de la quantitat. És molt difícil que d’entre uns pocs surti gent bona, encara que només sigui per la llei de probabilitats. En canvi, quan el col·lectiu és molt gran, és més fàcil trobar elements que destaquin.
Però que passa quan no hi ha rall o no tens oportunitat de tirar-lo? Que quan surt algú que destaca per sobre de la resta, el mèrit encara és més gran.
Per això cal felicitar al món del bàdminton, un esport molt minoritari a Espanya, pel títol de campiona del món de Carolina Marín.  

Els nous alcaldes no poden esperar

JORDI MERCADER
Periodista

El PP és molt exigent sobre el consens imprescindible per reformar la Constitució en el que no li convé; però exhibeix una gran flexibilitat per canviar per la simple majoria absoluta la llei electoral local, que tot i ser una llei orgànica s'ha considerat associada al bloc constitucional, i es requereix perquè pugui ser modificada tres cinquenes parts dels vots. El PSOE i altres partits fa anys que proposen reforçar el paper dels alcaldes. Ara al·leguen falta de temps per afrontar el tema. La por i el partidisme formen part de la política, com els grans propòsits ideològics. I això és el que hi ha: horror a perdre alcaldes i resistència a reconèixer una iniciativa de l'adversari.
Al voltant de l'elecció directa dels alcaldes hi ha consens, encara que no sobre la fórmula concreta de materialitzar-la. La proposta inicial del PP és molt decebedora. Limitar-se a beneficiar el candidat que obtingui un 40% dels vots amb la majoria dels regidors és gairebé una estafa democràtica. L'elecció directa clàssica requereix una doble volta tret que s'obtingui majoria absoluta en la primera, i es doni així oportunitat a la resta de forces a mostrar als electors la seva capacitat de pacte. Implica també un govern municipal molt més executiu al voltant de l'alcalde i un ple més centrat en el debat i el control, a més a més de la limitació de mandats pròpia dels presidencialismes. No són reformes menors, però no es pot acceptar la impossibilitat de fer-ho en el termini de nou mesos, quan en una nit es va obrir la porta constitucional a l'enderrocament de l'Estat del benestar a compte del límit del dèficit públic. Una llei electoral es fa amb un mapa i una calculadora, lamentablement, però si els uns i els altres volen recuperar crèdit davant els ciutadans han de posar-se mans a l'obra; el seu temps s'esgota.

dilluns, 1 de setembre del 2014

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 1-09-2014

Després de molt de temps sense trobar cap placa franquista del Ministerio de La Vivienda, recentment n'he trobat dues, la darrera ahir pel matí. 
Aquesta està situada al carrer Góngora números 7-11.  

UN MITJÀ DE TRANSPORT IMPROPI DEL SEGLE XXI


El passat 17 d’agost, el Periódico de Catalunya publicava un article de l’economista i escriptor Antoni Serra Ramoneda amb el títol de Un maltractament evident. De l’article, que parla de les poques inversions que fa l’Estat a Catalunya, hi destaca una frase: Difícilment es veu a Espanya una estació ferroviària central tan tercermundista com la de Sants.
Des del meu punt de vista usem la paraula tercermundista massa a la lleugera, ja que molts de països de l’anomenat tercer món, voldrien tenir una estació com la de Sants. Possiblement caldria emprar termes com el d’impropi o impròpia
Però a Serra Ramoneda no li falta raó. Si heu estat recentment a Barcelona i heu baixat a l’Estació de Sants (efectivament l’estació central de Barcelona) us en haureu adonat vosaltres mateixos de la precarietat d’una bona part de les seves instal·lacions. I sinó hi heu estat, us en faré cinc cèntims
En pujar les escales des de les andanes al gran vestíbul, passes per un passadís que sembla provisional. De fet es va habilitar durant l’època de la construcció de les línies de l’AVE i així s’ha quedat després de diversos anys. En arribar dalt, si tens ganes d’anar al lavabo, podràs utilitzar els que hi ha només acabar de pujar i si no en tens, utilitza’ls igualment, ja que més tard, una vegada ja ha has validat el bitllet que et permet, de facto, entrar al vestíbul, els que hi ha a l’altre costat, són de pagament.
La darrera vegada que els vaig utilitzar, els 4 urinaris estaven inutilitats, menys mal que encara hi quedaven els wàters! Sobta molt arribar a un lloc després de fer 200 quilòmetres, per on diàriament hi arriben milers de passatgers i veure els 4 urinaris embolcallats per un plàstic blau per a que no siguin utilitzats. De pena!         
Però això no és tot. Fa uns mesos, quan rodalies va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya, des de Barcelona és va fer una gran campanya anunciant les millores a la xarxa. De fet, la Generalitat feia anys que es queixava precisament de la mala qualitat del servei i de les poques inversions que es feien des de Madrid per a solucionar-ho.
Segurament si com jo ets de les comarques del Montsià i dels Baix Ebre, però també del Baix Maestrat i has utilitzat el tren recentment, te’n hauràs adonat que les millores (més freqüències de trens i menys parades) s’han fet des de Cambrils fins a Barcelona, però han deixat marginat el nostre territori una vegada més. Quina novetat!
Sense anar més lluny el passat 20 d’agost el tren que surt de l’Aldea a les 10:59 va sortir a les 11:50. Com aquell que diu, quasi amb una hora de retard. I això que surt de Tortosa i l’havien anunciat puntualment per la megafonia de l’estació. Una avaria en arribar prop de Campredó el va obligar tornar a l’estació de procedència per a ser reparat. Ja ens temíem el pitjor! Que un tren procedent de València que havia passar per allí amb destinació a Tortosa, el substituís. Una unitat que també és impròpia dels temps que corren.
Com impròpia és l’estació de L’Aldea (de fet l’Aldea-Amposta-Tortosa) Una estació molt petita i mol mal comunicada i ja no només per tren (no s’atura cal Alvia ni Euromed), sinó també per carretera, ja que els autobusos no hi entren, sinó que has de sortir a la carretera de Tortosa a l’Aldea i, després, els seus horaris no coincideixen amb les sortides ni arribades dels trens. I això que és l’estació central de les Terres de l’Ebre!
De tornada cap a casa, varem agafar el tren que surt des de l’estació de França a les 17:18 i que va a Vinaròs. Semblava que ara si tot anava normal i que, finalment podríem arribar puntualment. Però de seguida ens en adonarem de que no seria així. Al passar per Tarragona ja portava com ¼ d’hora de retard. A part d’aquest fet, sembla ser que és normal que per la nit no vagi la megafonia ni el cartell lluminós on indica la propera estació on es pararà. Això despista molt els usuaris, sobre tot els turistes que van completament perduts, ja que no saben si l’estació on han de baixar és la següent o la que farà 10.
Finalment a l’Aldea hi va arribar amb 17 minuts de retard. Però heu de saber que si el retard no és imputable a causes externes, RENFE ha d’abonar-te l’import del bitllet si el retard supera els 15 minuts.
Per cert, l’estació de l’Aldea tanca abans de les 22:00, així que si vols anar al lavabo no ho podràs fer i caldrà buscar una alternativa... A manca de lavabos de pagament, tenim molta extensió de terreny i poca llum...