TV-3 i La 1: la tortura del poltre

FERRAN MONEGAL

Ens apliquen la tortura del poltre. És tremendo. Ens estira el cavall de TV-3 per un costat. Estira el cavall de La 1 de TVE per l'altre. I nosaltres al mig, patint l'esquinç. Ànima, cor i neurones cerebrals esquarterats de pur estupor i perplexitat.

TV-3 està collant. Van a tot drap. Ja fa temps que van abandonar la idea de la defensa de la consulta com a expressió neta i honesta de la democràcia. Fa molts mesos que estan decantats, instal·lats en la independència. Veus els TN, i escoltes la majoria de presentadors i tertulians -alguns per convicció, d'altres per pura subsistència-, i això serà la pera. Serà fantàstic. En un tres i no res serem el país més ric i més bonic de l'atles. Massachusetts quedarà en no res. Parlant de Massachusetts,

TV-3 acaba d'emetre, per seguir escalfant les masses, la minisèrie que la HBO va llançar el 2008 titulada John Adams. O sigui, manual d'ús, i lliçó sobre la marxa, de com ho van fer els nord-americans per independitzar-se de la corona britànica. ¡Ah! Paul Giamatti -notabilíssim actor que jo recordo amb devoció pel seu paper d'entranyable comissari al film L'il·lusionista- és qui interpreta John Adams. Un treball estimable. És Benjamín Franklin qui li ensenya el tortuós art de la política («No digui mai el que pensa. És un costum nefast»). Els llibres d'història expliquen que més tardAdams es va emportar Franklin a França, a firmar el Tractat de París del 1783. ¡Ah! Quan jo viatjo a aquesta ciutat, i si m'ho permet la butxaca, acostumo a anar a Le Procope, probablement el restaurant més antic d'Europa, només per impregnar-me. Explica la llegenda que Franklin, Adams i l'anglès Hartley

-representant del rei Jordi III- van acabar de perfilar el Tractat en una de les taules d'aquest restaurant.

I si TV-3 tiba de nosaltres amb la paradisíaca ficció, com si fóssim nens petits davant d'una botiga de gelats, a La 1 de TVE també ens torturen en sentit contrari. Sense anar més lluny, al (Des) Informe semanal del dia 6 van llançar un reportatge titulat La diversidad catalana ante la Diada, en què la diversitat va consistir en un llarg espot publicitari de la plataforma Societat Civil Catalana. Ens van assegurar que amb la independència Catalunya serà més pobra i desgraciada que Burkina Faso.

¡Ah! Quin paperot el de les dues cadenes, estimades nenes i nens, estimats conciutadans.

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA VIA VERDA DE DELTEBRE IV

LES FOTOS DEL DIA 13-09-2014

 Plourà o no plourà? 

L’IMMOBILISME DEL CENTRALISME

Sembla ser que l’estratègia del tancredisme de Rajoy s’ha encomanat a la majoria dels partits d’àmbit estatal. Allí no hi ha qui es mogui un mil·límetre. Les posicions són les mateixes ara que fa una setmana, que fa un mes, que fa un any... Com si una manifestació amb 1.800.000 persones no hagués existit.

Deia la vicepresidenta del govern, la Soraya Sáenz de Santamaria que no és per capritx, sinó de legalitat.

Si això almenys ho entenen (la qual cosa ja em sembla molt), el pas següent seria moure’s en algun sentit.

Puc entendre que cap partit centralista estigui clarament a favor de la independència, però la consulta és una altra cosa. Quin problema hi hauria d’haver per a que els catalans poguéssim votar? Ni això.

Qualsevol altre govern (tenim l’exemple clar del anglès) faria algun gest per a calmar la multitud. Per a satisfer a una majoria de catalans que desitgen votar i després, ja ho veurem...

Ara ja no tenen l’excusa de la majoria silenciosa a la que va apel·lar Rajoy l’any passat. Aquest any si algú volia manifestar-se en sentit contrari ho va poder fer a Tarragona. Encara que particularment em va sembla més una exaltació de l’espanyolisme català que una jornada reivindicativa alternativa com pretenien que fos.

Rajoy faria bé en escoltar a Pedro Sánchez (que evidentment tampoc està d’acord amb res) i fer algun gest com o bé deixar fer la consulta o bé mirar de canviar les lleis (una llei es canvia amb una altra llei i quan volen bé que les canvien)

De moment estaria bé, com he dit que si fer una consulta com la que es pretén fer és il·legal, fer el possible per a què no ho sigui i després, tot i entenent que ara com ara és molt difícil que accepten la independència, al menys que promoguin un estat federal canviant la llei orgànica que calgui.

No vull dir amb això que estigui a favor d’una Espanya federal per davant de la independència. Estic a favor d’allò que sigui millor per a Catalunya i si el primer pas per assolir un estat independent és passar pel federal, es passa. Però que no ens enganyin més. Si Espanya esdevé federal haurien de canviar moltes coses, com per exemple no dependre tant de les decisions de Madrid. I, evidentment no estar-nos eternament en aquesta posició.

Però mentre Rajoy sigui el president del govern serà molt difícil que la situació canviï. Ni manifestacions ni cap mena d’acte el faran canviar. Per què? Perquè Rajoy, com la majoria dels polítics està atrapat per la voluntat dels seus votants que és el mateix que dir que està agafat pels dellonses...   

Oi què m’enteneu?