.jpg)
El títol sencer del reportatge és Quan l’escola feia olor de col bullida i
va ser publicat a les pàgines especials del Periódico (Més Periódico) del
passat diumenge i el signa l’escriptora Maruja Torres (quasi res!)
Hi ha una frase destacada que em va cridar l’atenció:
En la majoria dels col·legis dels anys 50 a les nenes se’ls ensenyava
urbanitat i costura. El cultiu de les idees era molt secundari.
Jo vaig començar anar a l’escola de la Galera l’any 1961
quan tot just tenia 4 anys. En aquella època fins els 6 no era obligatori i tot
hi no haver parvulari, als pobles el mestre ens admetia igualment.
L’apel·latiu de costura el tinc ben present, tot i ser xiquet i per tant, se’m educava d’una altra manera. Però a ma mare
li sentia dir sovint. Ella havia anat a costura i fins i tot les xiquetes de la nostra
generació, anaven a costura. En canvi els xiquets anàvem a estudi, no a l’escola, això va venir més
tard... Encara que estava prohibit parlar en català, a l’escola (perdó, estudi) el parlàvem tots. No obstant, al
mestre té li havies de dirigir en castellà:
-Don Fancisco (tot i ser de Santa Bàrbara): ¿Qué puedo ir a mear? I el mestre et
donava permís. Millor que no t’agafessin ganes de fer aigües majors, perquè si era així, els vàters estaven tan bruts
(però tant!) que et feien passar les ganes.
A l'hivern, per escalfar-nos (i llavors feia més
fred que ara) hi havia una estufa de llenya i no passava res si un hi posava la
ma massa prop i es cremava. Llavors cap pare li demanava responsabilitats al mestres,
fins i tot si ens clavava un bon clatellot, tinguéssim o no la culpa.
Després quan ja passàvem a fer el batxillerat
(amb 10 u 11 anys ja podies començar a fer primer curs de Batxillerat Elemental)
Com mons pares anaven a fer la campanya de la verema de França i en arribar el
curs ja estava començat, només em van admetre al CLA (Col·legi Lliure Adoptat)
Ramón Forcadell en honor a l’alcalde de l’època. Ara només es posen noms de les
persones mortes o quan ja ets molt gran per a fer-los un homenatge. En aquella època
fins i tot havia de ser normal.
Al batxillerat els xiquets estudiàvem Formación del Espíritu Nacional (encara
que col·loquialment li diem política)
En canvi les xiquetes feien Labores del
Hogar.
Més tard, en arribar als 18 anys, als xiquetes
se’n allistava per a més tard ser cridats a files. I què feien les xiquetes?
Havien de fer una cistella (canastilla) El que no he sabut mai
(perquè tampoc ho vaig preguntar mai) és que se’n feia d’aquesta cistella.
Imagino que es devien de fer arribar a algun internat o ves tu a saber.
Per cert. Ara que ha començat el curs, a la
televisió ja fan publicitat de xampús contra els polls. Quan era menut, tot i
no haver la higiene que hi ha ara, no recordo que ningú en tingués. Potser era
això, que ens rentàvem menys i que teníem moltes més defenses que ara.
