 |
| Homenatge a José Sapiña Bailach |
El cognom més
freqüent a Santa Bàrbara és el de Martí, però també n'hi ha molts que porten el
cognom Arasa, ja que algunes de les famílies que van colonitzar aquella plana a
començaments del segle XVIII i que provenien de Tortosa, es deien així.
El cognom
Martí (diuen que és el cognom d’origen català més comú a Catalunya, tot i que
no he pogut constatar), també surt com el més habitual a l’Ametlla de Mar i,
curiosament a Sorita i Palanques.
Havíem vist
Tomàs com el més freqüent a la Galera i Masdenverge, però també ho és a les
Useres i a la Pobla Tornesa.
Ferrer (a
Catalunya normalment Ferré, tot i que existeixen diverses variants) és el més
corrent a Benicarló i el Portell de Morella.
Però és Querol
el cognom més genuí del nord de Castelló, ja que hi ha fins a cinc pobles que
el tenen com el més habitual, Morella, Cinctorres, la Todolella, el Forcall i
Rossell.
 |
| Santa Bàrbara. Masada de l'Alto |
En segon lloc,
d’aquesta ‘classificació’ se situaria el cognom Beltran que surt com el més
corrent de Xert, Benassal, la Serratella i Vilar de Canes. Quan era menut, al
meu poble hi va arribar un metge procedent de Xert que portava Beltran com a
cognom matern, Lucien Royo Beltran.
A Herbers,
Costur i Sant Joan de Moró, el més habitual és Pallarès, com a el Perelló,
municipi del Baix Ebre que no s’ha de confondre amb l’altre el Perelló, un
poblet agregat a Sueca que forma part de la comarca de la Ribera Baixa.
 |
| Vinaròs |
A Vinaròs el
cognom predominant és Miralles, com també ho és al poble més menut de la
comarca del Montsià, Freginals, on la casa Martí-Miralles és la seu de
l’ajuntament. A Amposta, al costat de la casa consistorial també hi ha una casa
que porta el nom d’una altra família Miralles.
A Sant Mateu,
la capital històrica del Maestrat és Ferreres, a Vallibona, Guimerà a Sant
Rafel del Riu, Balada, a Sant Jordi, Esteller, etc. Si doneu un cop d’ull al
mapa adjunt podreu veure quin és el cognom predominant a cada poble.
 |
| Traiguera |
Un cognom que
m’ha cridat poderosament l’atenció és Dellà, si més no com a predominant a una
població, Traiguera. És un cognom poc estès i del que gairebé no es troben
referències per Internet.
No fa massa
dies, em va sortir per Instagram un vídeo on s’esmentava el cognom Sapiña, poc
estès i que se situaria per la província de València. Un dels interlocutors va
dir que ‘no l’havia sentit mai’. En canvi, a Amposta hi va haver una família de
navegants de quan es transportaven mercaderies per l’Ebre que portaven aquest
cognom i propera al marge dret del riu, a uns 8 km d’Amposta cap a la
desembocadura, hi ha una petita illa fluvial que es diu Sapinya, en aquest cas
s’ha catalanitzat amb la grafia ‘ny’.
 |
| Illa de Sapinya |
Quines
conclusions n’he extret? Jo una de molt clara, sobretot quan hi ha cognoms que els trobem igualment
al sud de Catalunya com al nord de Castelló i que els uns i els altres estem
molt més propers del que molta gent es pensa.
Tinc un cosí
que viu a l’Occitània, una extensa regió al sud de França, més enllà de la Catalunya
del Nord que, sovint m’ha dit que molt cognoms catalans són d’origen occità i
no li falta raó.
En èpoques de
conquestes i posteriors poblaments dels territoris conquerits als sarraïns, més
que durant les migracions del segle XX, els cognoms solien ‘viatjar’ del nord
cap al sud, és a dir, des dels comtats catalans i de l’antic regne d’Aragó a
les valencianes.
Molt
possiblement, l’arribada del cognom Sapiña a Amposta es va produir a l’inrevés,
viatjant de sud a nord. Cal recordar que van ser valencians els que van conrear
el Delta de l’Ebre convertit les terres ermes en uns productius arrossars.
 |
| L'Ametlla de Mar |
 |
| Benicarló |
 |
| Herbers |
 |
| Xert |
 |
| Sant Mateu |
 |
| El Forcall |
 |
| Vallibona |
 |
| Morella |
 |
| Cinctorres |
 |
| Freginals |
PER A SABER MÉS:
