dijous, 2 d’octubre del 2014

Munir, un referent positiu

SAÏD EL KADAOUI MOUSSAOUI
Psicòleg i escriptor

A l'optar per la selecció espanyola i no la marroquina, el futbolista reforça la idea de l'arrelament múltiple

En el seu llibre de memòries Joseph AntonSalman Rushdie pensa en la seva identitat i es pregunta sobre la possibilitat de ser -desenvolupar l'aptitud de ser- no desarrelat sinó múltiplement arrelat. De no patir la pèrdua de les arrels sinó de beneficiar-se de tenir-ne un excés. Vaig pensar i em vaig inspirar en això per a una ponència, Múltiplement arrelats o desarrelats, que vaig presentar en el 16è Congrés Mundial de Psiquiatria, celebrat a Madrid. El gran tema va ser la inclusió, com fer el possible perquè tot pacient que pugui beneficiar-se d'un tractament psiquiàtric, psicològic i psicoterapèutic pugui realitzar-lo en les millors condicions. I la primera d'elles és disposar de professionals experts que sàpiguen entendre el patiment humà.
La identitat, deia Rushdie -la seva i la de totes les persones-, es compon tant dels orígens com del viatge. La literatura, prosseguia, sempre ha sabut aquesta realitat perquè sempre ha intentat obrir l'univers, augmentar-lo, perquè l'ésser humà pugui percebre tota la seva complexitat.
La literatura, deia l'autor angloindi, però també la ciència psicològica. I això és del que va tractar la meva ponència: mostrar des de la psicologia i des de la sociologia que el millor -el més sa- per a una persona és desenvolupar tot el seu potencial. Obrir al màxim el propi univers. I per als fills dels immigrants, això inclou deixar enrere el discurs de la pèrdua de les arrels i abraçar el discurs de l'arrelament múltiple.
¿Per què això que sembla tan lògic resulta en ocasions tan complicat? La meva hipòtesi és la que segueix. Per un costat, una part de la societat receptora té una imatge denigrada dels magribins i de l'islam, i això es tradueix en constants experiències d'inferiorització, i fins i tot de discriminació i de racisme. I per l'altre, com deia l'escriptor Tahar ben Jelloun, alguns pares s'aferren a la religió perquè és un antídot contra l'exili. Senten que és l'únic que poden oferir a la seva descendència com a cultura originària. Són pares que no han resolt el seu dol migratori -que diríem en el nostre argot tècnic-. En lloc d'obrir-se i acollir com a propi allò que els brinda la societat a la qual han emigrat, es tanquen, es repleguen i s'empobreixen. Confonen la cultura d'origen amb un islam obtús.
L'antropòleg Thomas Hylland Eriksen deia en el seu assaigEthnicity and nationalism que es pot parlar d'una negativització de la pròpia identitat. En la mesura que no es permet la inclusió social, aquests joves poden tancar-se en el seu grup d'origen i potenciar els seus orígens ètnics i culturals. En aquests moments en què hi ha massa gent disposada a aprofitar-se d'aquesta negativització de la pròpia identitat (els gihadistes, per exemple) és important que ens preguntem si som o no una societat inclusiva.
En un recent estudi sociològic dirigit pels professors Rosa AparicioAlejandro Portes, Créixer a Espanya. La integració dels fills dels immigrants, es demostra que una gran part d'aquestes persones tenen una relació positiva amb aquest país, que senten com a propi. Però els autors llancen alguna advertència. La literatura científica, diuen, assenyala que les altes percepcions de discriminació en la primera adolescència rebaixen l'autoestima i generen identitats reactives oposades a la societat d'acollida. Els processos d'adaptació dels fills dels immigrants a França, el Regne Unit i Holanda han estat marcats per aquests episodis. I són països que ens avantatgen en experiència i que s'haurien d'estudiar en profunditat per no repetir alguns dels errors que han comès.
Per finalitzar, deixin-me explicar-los el motiu del títol d'aquest article. El futbolista del Barça i jugador revelació d'aquesta Lliga que acaba de començar Munir el Haddadi, amb la seva decisió de jugar a la selecció espanyola i no fer-ho a la marroquina reforça aquesta idea de l'arrelament múltiple. Ell ha nascut a El Escorial (Madrid), ha crescut en aquest país i és d'ascendència marroquina. La seva decisió ajudarà molta gent a entendre que una persona pot dir-se Munir i sentir-se espanyola, europea. Sense amagar l'origen, abraça el seu destí. No és un desarrelat. I de passada es converteix en un referent, un exemple, un mirall on mirar-se per a molts adolescents que deuen estar passant la seva inevitable crisi identitària (tot adolescent hi passa). Un referent positiu que ens fa molta falta per combatre els negatius. Especialment els gihadistes.
En el citat congrés celebrat a Madrid vaig parlar de Munir el Haddadi.

dimecres, 1 d’octubre del 2014

CONFESSO QUE COBRO A TRAVÉS D’IRLANDA


Com sabeu fa més de 3 anys que no estic posat en política activa. Quan vaig entrar a l’Ajuntament d’Amposta em van fer declarar els bens i el mateix quan ho vaig deixar... Sempre he pensat que deuen d’haver dos tipus de persones: les que no tenen res que amagar i les que si i menteixen en la seva declaració.
Per tant, tot i no estar obligat, vull confessar una cosa, així, públicament, per a que tothom ho sàpiga: cobro a través d’Irlanda. Ja m’ha arribat una transferència i els propers mesos me’n arribaran més.
L’import de la transferència que m’han fet és de 0’68 €, sí, si, 68 cèntims d’euro...
Bé, us explico. Fa uns anys (potser 3) vaig donar-me d’alta a Google AdSense. Què és això? Un servei de publicitat al blog, en aquest cas a la Via Augusta.
Els que fa més temps que em seguiu, imagino que recordareu que, com ara, a la Via Augusta hi havia publicitat. Cada vegada que miris un anunci, uns centiments que em cauen (bé, potser només un) i si compres des d’allí, en teoria me’n cauen uns quans més. Però només té paguen a partir de 70 €. Per tant, fins que no tens 70 € acumulats, no cobres.
Un dia de fa un parell d’anys, van decidir canviar els sistema i per a tornar-nos a donar d’alta havíem d’introduir des de pàgina AdSense un codi que ens havia d’arribar per correu ordinari en un termini d’uns pocs dies... Quasi dos anys sense rebre res! I per tant, sense poder donar-me d’alta i, òbviament, sense publicitat a la Via Augusta.

Farà cosa d’un més vaig estar mirant i remirat per si podien enviar-me una nova contrasenya per a tornar-ho a activar. No sé si serà per això o perquè la carta extraviada va usar un GPS per a localitzar-me que, finalment em va arribar. Vaig introduir el PIN 366722 i es va activar. Per a continuar em van demanar l’IBAN del meu compte i, per assegurar-se de que tot era correcte, em van dir que em farien una petita transferència i jo havia d’introduir l’import exacte de la mateixa. 0,68€ va ser ‘import d’aquella transferència i ara ja tinc el compte activat i llest per a començar a guanyar diners. Per cert, la carta es ca enviar de Jamaica. 
Al dia d’avui (bé, de fet ahir que és quan estic escrivint aquesta entrada) tinc acumulats 22,89€ (trobo que fa dies que tinc el mateix si fa o no fa...) Dilluns vaig guanyar-ne 0,18 i la darrera setmana 0,71... Com que la primera transferència me la van fer des d’Irlanda, suposo que la resta (dintre d’uns anys...) també me la faran des d’allí.

Per tant, amics meus, si em voleu ajudar a fer-me ric, ja sabeu, contracteu o compreu a través dels anuncis que surten a la Via Augusta. Són productes de primera qualitat i n’hi ha de mol interessants. Gràcies.   

ESPÈCIES INVASORES DEL DELTA

Dos exemplars de cranc roig americà remuntant una sèquia.

Detall de la foto anterior

Lloc de posta del caragol massana o poma baix d'un pont d'un canal de reg.

Detalla de la foto anterior. Com es veu, les larves han estat destruïdes.

Larves de caragol massana a un arrossar recentment segat.

Detall de la foto anterior on s'observen diverses larves de color rogenc.

Llei de consultes i Constitució

MERCÈ BARCELÓ


La nova llei de consultes populars no referendàries i de participació ciutadana aprovada pel Parlament torna a obrir l'esperança a la ciutadania de Catalunya d'exercir el seu dret a decidir mitjançant el vot. No obstant, la nova llei de consultes -tal com diuen insistentment representants del Govern estatal i de diversos partits-, una vegada impugnada, serà declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional (TC). Com a constitucionalistes que som ens preguntem quina és la certesa que acompanya aquesta asseveració i que no arribem a captar, precisament a la vista de la doctrina del TC sobre la qüestió.
En efecte, després que el mes d'abril passat les Corts Generals rebutgessin la petició del Parlament de delegar a la Generalitat la competència per autoritzar la convocatòria d'un referèndum, aquest ha optat per desenvolupar la competència que li reconeix l'article 122 de l'Estatut, elaborant una llei de consultes no referendàries que poden ser directament convocades per la Generalitat.

L'elaboració d'aquesta llei de consultes s'ha de situar en el context de dues importants sentències del Constitucional: la 103/2008 i la 42/2014. En la primera, el tribunal exposa la diferència entre referèndum i consulta popular no referendària, i afirma que el referèndum és aquella consulta que es fa (a) al cos electoral, i (b) exterioritzada mitjançant un procediment electoral basat en un cens, gestionat per l'administració electoral, i assegurada amb garanties jurisdiccionals específiques; característiques de les quals no podria disfrutar la consulta no referendària.
Vot als 16 anys
Precisament per això, i seguint punt per punt aquesta doctrina, el Parlament ha elaborat la llei de consultes populars no referendàries d'acord amb la qual no es crida el cos electoral a votar (el dret a vot s'amplia, per exemple, a persones de més de 16 anys); la consulta no s'organitza sobre la base del cens electoral (la llista de votants es confecciona a partir del registre de població); i en la qual els instruments de garantia es busquen fora de l'administració electoral.
Aquestes consultes, a més a més, al no ser referendàries no necessiten, segons la Constitució, l'autorització de l'Estat i poden ser convocades per la Generalitat. De manera que també presenten una característica substantiva que les diferencia del referèndum i és que, com que són convocades per la Generalitat, el resultat afecta la posició de la Generalitat, però no la de cap altre poder públic.
La llei del Parlament de Catalunya de consultes no referendàries s'ha fet, doncs, seguint la doctrina del TC i s'ha fet, a més a més, després que l'alt tribunal hagi reconegut en la sentència 42/2014 l'existència del «dret a decidir», que configura com una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la Constitució i a la qual s'ha d'arribar mitjançant un procés que s'ajusti als principis de legitimitat democràtica, pluralisme i legalitat. Procés en el qual té cabuda una proposta que pretengui modificar l'ordre constitucional establert (com pot ser per exemple la secessió d'Espanya) sempre que les activitats dirigides a «preparar i defensar» aquesta aspiració política no vulnerin els principis democràtics, els drets fonamentals o mandats constitucionals.
Es generaria d'aquesta manera, segons el tribunal, un deure de lleialtat entre les parts, de manera que si des de la Generalitat es formulés l'obertura d'un procés d'aquestes característiques després de conegut el resultat de la consulta, l'Estat hauria d'entrar a considerar la proposta. Tribunal Constitucional dixit.
En conseqüència, si la llei de consultes s'ha elaborat a la llum de la doctrina del TC, ¿per què el Govern de l'Estat l'ha d'impugnar davant el TC? ¿Per què afirma amb tanta rotunditat que el TC la declararà inconstitucional? ¿Què li fa pensar al Govern espanyol que el TC no tindrà en compte la doctrina que ell mateix acaba de formular?
Les regles del joc
Si fos així, si el TC situés de sobte la llei de consultes fora del marc constitucional, el trencament de les regles de joc democràtic tan nítidament assenyalades per la Constitució espanyola (i tan ben subratllades en la sentència 42/2014 pel tribunal) deixarien de protegir per voluntat unilateral de qui té el control de les institucions estatals una part de la ciutadania, que l'únic que vol majoritàriament és dur a terme un acte tan simple en un Estat democràtic com votar. Exclosos, doncs, d'aquesta protecció seria necessari trobar vies de solució del conflicte però que ja no es podrien trobar en la formulació actual del «dret a decidir».
CATEDRÀTICA DE DRET CONSTITUCIONAL. COORDINADORA DEL COL·LECTIU PRAGA.
Aquest article el firma també Mercè Corretja, professora associada de Dret Administratiu de la UB i així mateix membre del Col·lectiu Praga.