dimecres, 15 d’octubre del 2014
Pasarse un Rato
Eminentes latinistas están pensando muy en serio ofrecer una nueva versión delcarpe diem, tópico clásico comúnmente traducido como “disfruta el momento” o “aprovecha el día”. Es mucho mejor traducir “pasar el Rato”, “pasar un Rato” o “pasarse un Rato”, aunque la forma reflexiva no es la mejor que se ajusta al hedonista hombre para todo del PP. El rato más breve de Rato ocurrió entre el 23 y el 27 de febrero de 2011, cuatro días con sus noches en los que se pulió 2.276 euros de los opacos (de los transparentes ya ni se sabe), gastos que aparecieron en el virtuoso epígrafe de “Club, Salas, Fiesta, Pub, Discoteca”. La discoteca era de música clásica, el pub irlandés, la fiesta nacional, las salas de lectura y el club era un videoclub pero sin video. Todo alta cultura, como se ve.
He ahí la cara B del cerebro económico del país durante ocho años y pico, exceptuando los dos años que estuvo al frente de Bankia donde ya se desmelenó. Imagínate lo que sería el hígado. Club, Salas, Fiesta, Pub, Discoteca. Ahí está resumido en cinco puntos el programa electoral del PP. No tiraron mucho de tarjetas para ir al cine ni para comprar discos o libros. Qué va. Las películas y las novelas las consumían en privado, sin dejar rastros vergonzosos.
–Me ha dicho un pajarito que el otro día compraste un libro.
–¿Yo? En mi puta vida, hombre.
–Que sí, que aparece la entrada en la cuenta de gastos de tu tarjeta opaca.
–Bueno, vale, es verdad. Pero fueron sólo dos. Una guía de conversación sexual en tailandés y un manual de masturbación tántrica.
–Mira qué eres borrico. Eso se compra con dinero negro, hombre. ¿No ves que alguien te puede ver leyendo?
Afortunadamente, la cultura del PP sigue siendo toda ella taurina. Blesa sostenía él solo la industria gastronómica de la capital a base de criadillas, rabos de toro y carteras de piel. De Louis Vuitton a Horcher, y de Loewe a Zalacaín hasta completar 436.700 euros. En el Ritz de Barcelona se dejó una noche una minuta de 9.000 pavos y lo mejor es que por la manaña desayunaba en Tiffany’s, a lo Truman Capote, churros con diamantes. En cuestión de caza mayor, Blesa es que no le hace ascos a nada y lo mismo te cuelga en el salón de casa la cabeza de un ciervo que la de un juez.
No menos autóctono, Romero de Tejada se fumó 26.000 euros en puros, lo cual fue una labor filantrópica para una ONG llamada “Apadrina a un estanquero”, eso sin contar el gasto en enfisemas y enfermedades respiratorias que le ahorró él solo a la Seguridad Social. 26.000 euros transformados en humo es una barbaridad que rebasaría ampliamente mi presupuesto para las próximas dos décadas en Montecristos, Cohibas y Partagás. Con lo cual, cada vez que se ventilaba un habano, Romero de Tejada fumaba por encima de nuestras posibilidades y lo mejor es que además no invitaba él: invitábamos nosotros. En el PP están tan indignados que incluso están pensando en expulsar a Rato aunque todavía no saben a dónde. El rato se nos está haciendo muy largo y muy mayúsculo.
dimarts, 14 d’octubre del 2014
LA SOLITUD DE MAS
Quina diferència entre el Mas arropat per la
plana major del seu partit, els principals líders de les altres formacions que
donaven suport a la consulta del 9-N i altres convidats els dia que va signar
el decret de la consulta el 27 de setembre, el que va rebre el suport de
centenars d’alcaldes d’arreu del Principat el 4 d’octubre i el d’avui, sol com
un mussol. Bé, sol, sol no. L’acompanyava el traductor de signes per a sords,
els professionals de la televisió i la ràdio, cal suposar, la gent més propera
a l’encara president, tot i no sortir
a les imatges i l’escultura de Sant Jordi.
Per què Mas hauria de dimitir ja. De fet ho
hauria d’haver fet fa molt de tems i sinó ho va fer només s’entén per l’afany
de protagonisme i poder que el caracteritzen com a digne successor de Pujol.
Avui Mas ens ha volgut vendre una consulta descafeïnada. Per què, això d’un procés
alternatiu, realment que és?
La resposta no és difícil. El procés
alternatiu que proposa Mas és el que sospitaven molts comentaristes no
vinculats ni a l’Assemblea Nacional Catalana ni a Òmnium Cultural ni,
evidentment als partits que fins ahir mateix estaven recolzant a Mas com si
realment fos el messies que van plasmar els cartells electorals del 2012.
Avui he llegit pocs comentaris sobre el pas
enrere de Mas, però és evident que hi ha hagut molts de catalans de bona fe
que, de sobte, s’han quedat, com es diu vulgarment, amb el cul a l’aire.
Mas ha portat enganyats durant molt de temps a
centenars de milers de catalans que es pensaven que amb ell com a President de
la Generalitat es portaria fins a Ítaca,
la Catalunya independent que uns quans avien anhelat durant molts i molts d’anys
i que altres molts es van afegir al carro a darrera hora.
Tant els uns com els altres s’han sentit
enganyats. Segurament, els primers seguiran somiant en us estat nou i lliure i,
potser, algun dia aquest somni esdevingui una realitat.
Però molts, avui, hauran perdut la poca
confiança que els hi quedava en els polítics, s’hauran sentit enganyats i, el
que encara és pitjor, traïts pels seus, ja no per aquells altres als qui
consideraven botiflers i aliats del poder centralista de l’Estat Espanyol.
És evident que la gent pot pensar el que
vulgui i tenir la llibertat d’expressar el que pensa lliurement.
Diumenge, un membre de l’ANC es mostrava
disconforme als comentaris sobre haver pintat de groc el Poble Nou del Delta.
Argumentava que s’havia fet de forma democràtica i d’acord amb els seus veïns.
Ningú ho posa en dubte, però en les seves paraules semblava recriminar al que
teníem una opinió diferent a la seva. Com si la llibertat d’expressar-se només
fluís en un sol sentit.
Si com diuen els més vells, tenim salut,
encara en veurem passar moltes. L’estat de Quebec, al Canadà, ja porta fetes
unes quantes consultes independentistes i Escòcia, dintre d’uns anys, voldrà
tornar a l’experiència que va viure fa menys d’un mes.
Però en tots dos casos, sempre hi ha hagut una
complicitat dels governs dels seus respectius estats, no com aquí on el PP es
va mostrar disconforme des del primer dia. I no només el PP, també el PSOE i
altres partits d’àmbit nacional.
De moment avui, ICV ja ha anunciat que no
participarà en la pantomima ideada per Mas. Entre totes les formacions
proconsulta, ICV era, segurament, la menys independentista. Favorables a la
consulta sí, però a l’hora de dipositar el vot, molts dels seus militants i
simpatitzants, possiblement no haurien votat per un estat independent.
Ara mateix, Mas té molt difícil poder liderar
un altre procés. Segurament esperarà els dos anys que li queden mirant de
trampejar la situació com pugui i arribar així al final de la seva vida política.
Però no es poden descartar altres finals, com l’avançament electoral, una moció
de confiança o, fins i tot, una moció de censura que, encara que no arribés a
prosperar, encara l’afebliria més del que avui està.
EL PERIÓDICO: Vídeo per entendre el procés sobiranista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)