diumenge, 9 de novembre del 2014

Operan a un vasco con anestesia

Esta mañana, médicos del Hospital Santa Marina de Bilbao han practicado por primera vez en el País Vasco una intervención quirúrgica con anestesia general. Hasta ahora, nunca había sido necesaria la presencia de un anestesiólogo en los quirófanos vascos, puesto que en ellos es tradición operar “a pelo”.
Esta primera intervención con anestesia se considera “una rara excepción” que, lejos de ser vista como un avance, se ha querido llevar a cabo con discreción “porque es una vergüenza para el paciente mismo y para sus familiares”.
Según parece, hubo cinco intentos fallidos de operar al paciente sin anestésicos, pero al abrirle la caja torácica el enfermo gritaba, se movía y dificultaba las labores del equipo médico. “Cuando chilló por primera vez al perforarle con el bisturí pensamos que estaba de cachondeo”, reconoce el cirujano, que insiste en permanecer en el anonimato “para preservar mi dignidad profesional”. Al ver que “seguía llorando y pataleando como una nena”, le ataron de pies y manos “pero ni siquiera así dejaba de comportarse como un crío o como alguien que no fuera del mismo Bilbao”. 
Finalmente, y a la desesperada, “tuvimos que traer a un anestesiólogo de Madrid”.

Hubo que confirmar que era vasco

Tras los primeros incidentes, el hospital quiso confirmar la partida de nacimiento y los antecedentes familiares del paciente al sospechar que no era vasco. “Ocurre muchas veces en otras comunidades. Hay catalanes que invitan a una ronda y años después se descubre que nacieron en otro sitio”, explica el gerente del centro hospitalario. Pese a las sospechas, todo indica que el enfermo es bilbaíno pero, por algún motivo, no resiste que le extirpen un pulmón a pelo, directamente con las manos “y sin guantes ni hostias”.
En estos momentos, el paciente se está recuperando tras la intervención. “Aquí lo normal es que la gente salga de la mesa de operaciones por su propio pie y se vaya directamente al fútbol o a cagar, pero claro, este señor tiene que despertarse tras la anestesia. Y a ver luego si se queja del dolor, esto ya sería el colmo”, declara uno de los médicos, que considera que el paciente “tendrá que recibir asistencia psicológica después de esto porque ha avergonzado a su mujer y a sus hijos. Yo me iba del país”.

LES FOTOS DEL 9-N


















Cap a la catarsi electoral

CARLOS ELORDI
Periodista

La millor prova que el nostre sistema polític necessita ser reformat de dalt a baix és que n'hi ha hagut prou amb uns sondejos per crear la sensació que està a punt de caure. Ni vagues generals, ni mobilitzacions massives, ni disturbis violents. Només la confirmació demoscòpica que molta gent n'està tan farta que afirma que votarà un partit que diu que vol tombar la truita.
Ara com ara és impossible predir com es concretarà a les urnes aquest fet polític, formidable per les seves dimensions i per la rapidesa amb què s'ha gestat. Però el que és clar és que ja està produint uns efectes polítics importants.
Està colpejant durament el Partit Popular, que es creia omnipotent i intocable i que apareix com un partit feble, sense cohesió interna, que no creu en els seus líders i que pot patir una greu crisi. El fantasma de Podem, agegantat per la corrupció, pot fer caure Rajoy.
I res indica que el PSOE s'estigui beneficiant del desastre del seu rival. Perquè està mancat de tot el que faria falta per atendre les demandes del front del rebuig. D'aquesta gent que declara estar disposada a secundar una aventura, per tal que el seu atipament tingui una concreció política que sigui contundent.
En té prou amb amb això. No li interessen els programes. Intueix que la situació està tan profundament malament que poca cosa es pot fer per canviar-la, que guanyi qui guanyi s'haurà de seguir patint. I es conforma que aquesta vegada almenys pugui brillar la seva dignitat, aquella mateixa dignitat que els que manen no han deixat de trepitjar des de fa massa temps.
És una qüestió d'ètica. De principis. Que es deia que a Espanya ja no existien, però que no havien mort, encara que molt pocs volien veure-ho.

EL TERCER GRAU DE MATAS, LA VERGONYA DEL GOVERN DEL PP (si és que alguna vegada n’ha tingut)


Deia dimarts Maria Dolores de Cospedal que el PP havia fet tot el que estava a les seves mans respecte als seus condemnats i imputats per casos de corrupció, però que no podien ficar a ningú a la presó. Però no va dir res sobre poder-los treure.
És el seu punt de vista, però és evident que estic en total desacord. Si vareu llegir l’entrada que vaig fer ahir mateix, ho vaig argumentar i fins i tot vaig dir el que podrien fer i no han fet.
Que ha Jaume Matas sé li hagi concedit el tercer grau tan ràpidament per part d’Institucions Penitenciàries fent cas omís del dictamen elaborat per la junta que hi ha al si de la presó, crida l’atenció.
Dimecres per la nit, a l’Intermedio s’hi van acarnissar. Va treure imatges de l’hemeroteca de quan Rajoy (llavors cap de l’oposició) posava d’exemple de bon govern el que presidia Matas a les Illes Balears i deia que volia formar-ne un a imatge i semblança del seu.
Es van recordar els casos de corrupció pels quals es va condemnar a l’expresident balear, entre ells la compra d’un palauet. Tant es guanya en política que en tens prou per a comprar-te una propietat de diversos centenars de mils d’euros? Sembla ser que alguns sí, encara que com es va demostrar, són d’il·legítima procedència.
Però el moment culminant del programa va ser quan van entrevistar a la directora d’Institucions penitenciàries durant el govern de Zapatero (2004-2011) que va tirar per terra els arguments que havien fet servir els membres actuals per a justificar el tercer grau d’un expresident i, recordem-ho també, ministre de Medi Ambient durat el govern d’Aznar.
Des de l’oposició s’acusa al govern de Mariano Rajoy de ser un indult encobert. En aquests temps on indultar als corruptes estaria mal vist i sembla que així s’havia decidit per part del govern, es treuen de la manega una carta per afavorir els amics.
Ho va explicar molt bé l’exdirectora quan va dir que molts de presos que estan esperant algun benefici penitenciari, davant de casos així senten una gran impotència i frustració.
Ara només cal esperar el temps que trigaran en adoptar una mesura similar amb Carlos Fabra i els altres càrrecs del PP empresonats per casos de corrupció.