XAVIER BRU DE SALA
Escriptor
Barcelona és la capital mundial del mòbil però la seva àrea està molt lluny d'esdevenir un Silicon Valley en petit. Fa deu anys que allotgem l'MWC, el Congrés Mundial del Mòbil. L'enhorabona a tots els que ho han fet possible. Tot i això, alerta, perquè un dia aquest mannà plourà sobre una altra ciutat, qui sap si en un altre continent, i ens lamentarem per no haver consolidat una àrea de desenvolupament i negoci tecnològic prou potent per respondre al lema del Congrés: L'era de la innovació. El 22@ és un èxit a mitges. D'estendre'l fins a la Sagrera, ja ni se'n parla. La Zona Franca quasi es mor de riure mentre encara no sap si ha de fer la competència al 22@ o s'espera, a veure si la salva la logística d'un port a l'alça però encara lluny de competir en la primera divisió europea. Pocs n'estan convençuts i els polítics no en parlen, però ens cal un nou i formidable impuls.
Mentre esperem plans estratègics renovats, perdem bona part de les oportunitats que se'ns presenten i desaprofitem un vent sense dubte favorable, la intel·ligència artificial accelera la seva cursa i dobla la velocitat cada cop més sovint. Aquest any, el gran debat gira entorn de la universalització de la cobertura. Assistim a la pugna entre les empreses de la xarxa de telefonia mòbil i les que se n'aprofiten per fer-se d'or sense invertir-hi. Google i Facebook al capdavant dels aprofitats. Les grans multinacionals de telefonia amb la mosca al nas. No patiran gaire mentre mantinguin els usuaris embadalits davant els avenços de les joguines de la comunicació i a la recerca d'apps que en facilitin més i més l'ús. Només alguns mitjans de comunicació insisteixen en els perills dels grans germans que ho saben tot de nosaltres i se serveixen de les nostres dades com els convé, sense que els reguladors i els legisladors facin gran cosa per protegir els ciutadans dels abusos. Mentre els ajudin a localitzar possibles candidats a terroristes...
Entre els científics ja és clàssic el debat sobre les fronteres de la recerca. ¿Ens trobem a prop dels límits i ja està quasi tot descobert? O a l'inrevés, i parafrasejant Maragall, ¿la ciència i la tecnologia tot just han començat i són plenes de virtuts inconegudes? Deixem ara de banda els perills, fins ara conjurats, com aquell dels suposats càncers de cervell induïts per l'ús del mòbil. De perills n'hi ha i en sobrevindran més, entre ells la pèrdua de diversitat a càrrec de la progressiva uniformització de l'espècie humana -¿per què no dir-ne robotització?—. Però com que els perills i els avisos no han frenat mai la recerca i l'aventura, altrament encara aniríem en carro, és legítim, i potser saludable, fer córrer una mica la imaginació.
Potser no ens n'acabem d'adonar però el mòbil -¿on us amagueu, escèptics dels noranta?— s'està convertint en la cinquena extremitat del cos humà. Ben aviat podrem anar pel món sense cartera, sense targetes de crèdit ni de les principals cadenes comercials. Més endavant, sense claus i tot, perquè les portes de casa, els llums i les finestres ja es poden obrir i tancar tocant la pantalleta. Després, o abans, sense bitllets de transport públic. Més endavant, sense DNI o carnet de conduir (no sense passaport perquè els estats són retrògrads per naturalesa). La moda canviarà, perquè no necessitarem més de dues butxaques: una de petita per als mocadors de paper i les píndoles medicinals que regularan el metabolisme i allargaran la joventut; i una altra, cada cop més gran i ben protegida, per al mòbil. ¿Més gran? ¡Fins que els facin plegables! Un mòbil extensible i amb teclat virtual, que fagocitarà les tauletes i els ordinadors personals. Un mòbil intransferible, que no ens descuidarem mai perquè es posarà a udolar com una sirena en zel si el propietari se n'allunya.
Tot això que veiem, aquestes meravelles de l'MWC, no són sinó el pròleg del que ha de venir. Aplicacions que ens ajudaran a compassar les pulsacions del cor perquè no perdem els nervis. Potser el mòbil es carregarà amb l'escalfor o l'energia del cos. Potser acabarem portant el mòbil a les ulleres, sinó implantat al cos. Potser no caldrà esperar gaire per tornar a suprimir l'escriptura, aquest cop de manera definitiva, perquè viurem en diàleg permanent amb el mòbil, l'amic i conseller fidel, la memòria que no s'esgota, el company, l'àlter ego... també el xivato que informarà fins i tot dels pensaments més íntims. Uns pensaments que, cansats del monòleg interior, no ens sabrem estar de confessar-li, a la recerca de comprensió i ajuda... planificada i proporcionada per unes centrals de dades controlades pels amos del món.
Que el vintè MWC ens agafi confessats.
Escriptor.
