Avui (11-03-2015), el diari digital Aguaita es feia ressò d’una notícia que va donar ahir la Cadena Ser.
La notícia fa referència a les suposades irregularitats comptables que es van produir a la Federació de Comerç d’Amposta i per les quals va dimitir la presidenta ja fa quasi dos mesos.
La notícia va er vox populi a Amposta a partir del dimarts dia 20 de gener. Com us podeu imaginar, ràpidament va córrer com la pólvora per la nostra ciutat. Però a pesar d’això i malgrat la notícia va ser filtrada a algun mitjà de comunicació, aquest ho van silenciar.
Les suposades irregularitats comptables s’elevarien, aproximadament, a una xifra que estaria pels voltants dels 50 i dels 55 mil euros.
Ja havien passat unes setmanes, un dia vaig parlar a un dels socis de la Federació que em va mostrar la seva contrarietat pel mutisme que hi havia.
-Al menys ens podrien donar una explicació... –Va raonar-.
Efectivament, primer que ningú, els socis de FECOAM haurien hagut de conèixer quina era la situació que estava vivint al si del comerç local. La dimissió de la que havia estat presidenta 17 anys (informació extreta de l’Aguaita) no és un fet sense importància i per la que no calgui donar explicacions.
Van passar els dies i vaig tornar a tenir una conversa d’allò més interessant. La persona en qüestió, que havia estat membre de l’executiva de FECOAM ja fa un bon grapat d’anys, em va explicar que sinó havia transcendit als mitjans havia estat per les advertències de l’advocat de la presidenta. Segons sembla, l’advocat havia amenaçat en querellar-se contra tots aquells que difonguessin la notícia sense tenir proves dels fets.
També em van explicar que, des de l’Ajuntament d’Amposta es va pressionar a diversos mitjans territorials per a que silenciessin notícies relacionades amb l’alcalde o el cas que ens ocupa, ja que (a ningú sé li escapa), estem a pocs mesos d’una de les cites electorals més importants, com són unes municipals.
Per molt que diguin els mitjans que són independents, la independència (real) resulta molt cara, ja que això significaria haver de renunciar a rebre subvencions estatals i posar propaganda institucional.
Aquells mitjans que no es porten bé i airegen els draps bruts d’una administració, deixen de rebre subvencions (si és que n’atorguen) o bé no reben contractes publicitaris, la qual cosa minva la capacitat de fiançament i sovint acaben plegant. Així de dura és la vida...
Recordo que el setmanari el Triangle que dirigeix el capellà i periodista Jaume Reixach, va haver de passar per una situació similar durant els darrers anys del pujolisme, ja que cap departament de la Generalitat es feia auto-bombo a la revista.
La burra ha trigat casi dos mesos en pair, però al final ho ha fet. Com diu la dita: val més tard que mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada