divendres, 22 de maig del 2015

LA FOTO ELECTORAL DEL DIA. LES PANCARTES

A diferència d'altres pobles, a Amposta hi he vist poques pancartes. Exactament dues i totes dues del pateix partit: PCPC.
La primera (tal i com es pot veure a la foto), a la passarel·la que travessa l'avinguda de Santa Bàrbara i la segona a l'entrar a Amposta pel Grau. Son casolanes i, per tant, molt econòmiques.
Si ho recordeu, l'altre dia vaig dir que l'ajuntament té del tot prohibit col·locar pancartes a la passarel·la, sota pena de fer-te-les llevar. De fet quan el PSC en col·locava alguna, ràpidament, des de l'oficina del representant de la Junta Electoral, et trucaven per a dir-te que s'havia de treure.
Però pel que sembla no tothom és igual...
I no tinc res en contra del PCPC, sinó tot el contrari, ja que considero estúpida aquesta prohibició així com moltes de les normes que hi ha a Amposta referent a la col·locació de banderoles i d'altre material electoral.  

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA D'ALCANAR. pd4b












Prohibir esteladas o dispararse al pie en campaña electoral

JOSÉ A. RODRÍGUEZ
Llicenciat en Física per la UAB. Estratègia digital a la UGT de Catalunya. Membre de Súmate.

Societat Civil Catalana, entidad que intenta aglutinar el unionismo social, es seguramente la entidad que más ha trabajado involuntariamente durante esta campaña de municipales a favor de las candidaturas soberanistas.
A principio de campaña publicaron una serie de imágenes asociando los logos del PSC, el PP, Ciutadans y UPyD a una urna. Esta imagen me parece un gran error.
Una parte significativa del electorado del PSC identifica al PP como el archienemigo, el rival político por excelencia. La mejor de las campañas del PSC “Si tú no vas, ellos (los del PP) vuelven” consiguió uno de los mejores resultados electorales alentando el miedo al Partido Popular.
Una imagen donde el logo del PSC y del PP vayan juntos es decodificada por la mayor parte de electores del PSC como algo negativo. No se me ocurre ninguna campaña mejor para intentar desactivar el voto socialista. Dudo mucho, además, que esta imagen provoque una movilización a favor de las otras 3 opciones.
Por suerte para la causa que dice defender SCC, la capacidad de movilización y de difusión por parte de sus bases es minúscula.
Su segunda acción sí ha tenido difusión y relevancia. SCC denunció a la Junta Electoral la presencia de símbolos independentistas en el espacio público durante la campaña.
La Junta Electoral ha respondido a esta denuncia prohibiendolas esteladas de los edificios públicos (colegios, ayuntamientos) y no de los espacios públicos (plazas, rotondas, calles, parques) durante la campaña electoral.
Al igual que la sentencia del Estatut tuvo mucho más efecto por la carga simbólica que por los efectos reales de la propia sentencia, la carga simbólica de esta prohibición tiene efectos colaterales que sus impulsores no han calculado.
El primero es el permitir al independentismo crear un marco con el que conectan con una parte de la sociedad catalana que no es independentista, la prohibición de símbolos independentistas como un ataque a la expresión política legítima y a la democracia.
El intento de prohibición del 9N fue incentivo para ir a votar a la consulta soberanista a personas que no eran ni independentista ni soberanista.
El marco de un estado español que prohíbe los símbolos independentistas tiene una carga simbólica emotiva dentro de Catalunya entre soberanistas y no soberanistas.
El segundo es el nutrir de munición para los que están trabajando la imagen del procés en la prensa internacional. Esta sentencia permite reforzar la imagen internacional de un estado que prohíbe la expresión política y la salida democrática de la aspiración legítima de los catalanes que quieren la independencia.
El tercero es la movilización de los independentistas. Atacar elementos simbólicos donde se han colocado cargas emocionales tiene la capacidad de movilizar. Y mucho. No solo se activa el electorado independentista a votar sino que se le anima a salir a la calle, a movilizarse y a llenar de símbolos prohibidos las calles y plazas. Y no hay nada peor en campaña electoral para tu causa que los activistas de la causa rival estén activos, movilizados, haciendo campaña y generando una imagen de ganadores.
El supuesto efecto positivo de la medida para la causa que dice defender SCC, que la presencia de símbolos independentistas disminuya va a quedar sobradamente compensada con mucha mayor presencialidad de símbolos independentistas en todos los espacios públicos y privados.
Con esta acción no sólo has dado una causa a los soberanistas para ir a votar, sino además algo que hacer. Un verdadero tiro en el pie.

dijous, 21 de maig del 2015

EPISODIS ELECTORALS. LES PROMESES

Hi ha una dita castellana que diu: Mucho prometer hasta joder i después de haber jodido, no me acuerdo de lo prometido... La traducció electoral podria ser aquesta: En campanya es promet el que calgui que una vegada haurem guanyat, ens en oblidarem. I és que la majoria de la gent són babaus i tot i que els polítics ens prenen el pèl constantment, nosaltres, ases que ases i els seguim votant: A qui em de votar, sinó...  
Però és evident que no totes les promeses són realitzables i més si tenim en compte que estem vivint una època en la qual no tot són flors i violes...  
Recordeu-vos-en que durant la campanya electoral del 2011, l’alcalde va prometre un nou cap a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta, que en 4 anys no s’ha fet i pel que sembla va per a llarg (no sé si aquesta vegada ho porten al programa)
El que em va cridar l’atenció són les ganes de marejar la perdiu dient que fomentaran el comerç local. No sé si és veritat, però sempre s’ha dit que els comerciants (com a col·lectiu) voten CiU. Per tant, han d’impulsar alguna mesura per a no perdre el seu vot.
Bé, vosaltres (en una majoria) sou ampostins de naixement, jo no. De totes formes, de jove hi baixava moltes vegades, normalment per anar al cine. L’altre dia li recordava a Clara la de la Gavina (ara que està a punt de jubilar-se), que abans es deia la Aranya i que quasi al davant hi havia la llibreria del Sr. Roig (tiet del venedor de ‘bombilles’) on comprava la Hoja del Lunes els dilluns que havia d’anar a presentar-me a l’INEM.
La llibreria del Sr. Roig va tancar una vegada es va jubilar el propietari, però, des d’aquella època, quantes botigues han tancat? A part de la de Vives, a la plaça de la Vila, abans d’arribar-hi n’hi havia una altra, així com darrere de l’edifici de la Caixa, a la plaça del Mercat. Feu memòria, ja veureu com segur que us en recordeu de moltes més...
La mort del comerç local ve provocada pes supermercats. El primer establiment que es podria considerar com a tal a Amposta va ser la Unió, una cooperativa que van obrir els comunistes ampostins i que va obrir allà on havia estat el cinema Bahia. La meva dona, que hi va treballar, sempre m’ha dit que el seu tancament va ser degut al Preko, que pertanyia a la distribuïdora que els subministrava el gènere. Quan van obrir van posar els preus molt més baixos, fins que la Unió no va poder aguantar més i va haver de tancar.
Des d’aquell Preko, quantes grans superfícies han obert (i tancat) a Amposta. No cal fer cap exercici de memòria, però si enumeraré les que hi ha ara: Mercadona, Lidl, Caprabo, Dia, Aldi, Eroski i els darrers d’aterrar, Vidal. Si no m’he errat, fins a 7 grans superfícies d’aquelles que disposen d’aparcament per a facilitar poder-hi arribar amb cotxe. Totes els anteriors tenen un comú denominador: que tenen un gran sortit de productes, des de l’alimentació, al tèxtil, al parament per a la llar, a petits electrodomèstics, etc. Però encara n’hi una altra dedicada al calçat exclusivament: Merkacalzado.
Després de permetre la instal·lació a Amposta de tants grans superfícies (i les que no han vingut, com per exemple el Decathlon), després de promocionar una zona comercial que havia de ser la solució per a l’economia ampostina, després d’haver fet tot tipus de campanyes (infructuoses), després d’haver pregonat als quatre vents que Amposta era la capital comercial de les Terres de l’Ebre, etc. Ara resulta que se’ls acut prometre que promocionaran el comerç local...

Ah! I CiU de Tortosa ha promès la construcció d’una nova piscina, quan ha estat quatre anys sense parlar de piscines perquè era una paraula tabú per a l’equip de Ferran Bel.
Per als més desmemoriats, els hi recordaré que fa 4 anys van prometre una reforma integral de les antigues piscines, entre el camp de futbol i l’IES Joaquín Bau. Van començar les obres d’ensorrament, per a fer creure a la gent que anava de debò, però s’han passat 4 anys sense fer-hi res.
Ja ho sabeu: mucho prometer hasta joder...
Esteu avisats!