No sabem votar

JORDI ÉVOLE

Periodista

No sabem votar. No estem preparats. He arribat a aquesta conclusió després de veure com han reaccionat, davant els resultats del 24-M, persones que saben molt bé el que ens convé a tots; no en va són representants de la vella política, banquers o empresaris. Ells sí que són de fiar, i no tots aquests ciutadans, que han sigut molts, als quals no se'ls ha ocorregut res més que votar Ahora Madrid, Barcelona en Comú, Compromís o Podem. I per culpa de tant de vot inconvenient, ara aquestes formacions estan en disposició de governar en ciutats i autonomies o d'influir en el seu govern. ¿Que hem perdut el senderi?

En comptes de votar en massa PP i CiU, que hauria sigut el més lògic ja que són organitzacions amb una gran experiència (en retallades, corrupció, etcètera), resulta que molts electors han preferit fer-ho a forces polítiques que ens destrossaran la vida. És evident. Bé, en realitat no hi ha cap prova d'aquesta destrossa, però aquestes persones que saben molt bé el que ens convé no necessiten proves per saber el que passarà i menysprear els nous partits, fet que, de passada i sense dir-ho, és també un menyspreu als que els han votat. Menyspreu merescut. ¿Com es pot votar, per exemple, Ada Colau? ¿Qui és Colau comparada amb aquelles persones que saben el que ens convé? No és ningú. El president del Banc Sabadell l'ha definit com un personatge «folklòric» i «anecdòtic». Donar la cara perquè no facin fora la gent de casa seva només et converteix en anecdòtic. En canvi, per deixar de ser una simple anècdota i fer història, res millor que avalar una fiança de tres milions a Rodrigo Rato, com va fer Banc Sabadell. Això sí que dóna prestigi.

Incomplir programes

També dóna un gran prestigi incomplir programes electorals. És una obvietat, però no ha estat sobrer que ho recordés una altra persona que sap molt bé el que ens convé: Juan Rosell, president de la CEOE. Després del 24-M, Rosell ha demanat als partits que «s'oblidin dels programes i mirin la realitat». Vet aquí, segons l'INE, una realitat: cada vegada hi ha més pobres a Espanya. Crec que el líder de la CEOE va tenir un lapsus, i el que de veritat va voler demanar als partits és que oblidessin els programes i no miressin la realitat. És que em quadra amb el que va dir fa un any, quan va afirmar que a Espanya no havien baixat els salaris.

Però encara es pot caure més baix que els salaris. Després del 24-M, la presidenta de Navarra ha indicat que Espanya pot derivar «en una Alemanya prenazi». I una regidora del PP veu la possibilitat que «es cremin esglésies i es violin monges». Dues proves més que no sabem el que ens convé, i per això no estem preparats per votar. Encara que és curiós que algú del PP parli de cremar. Amb tipus comRus, Rato o Bárcenas, PP també podria significar Piròmans de la Política.

HISTÒRIA D’UNA AMISTAT (QUE NO VA ARRIBAR A SER) I UNA ENEMISTAT

Arran del meu post sobre la fauna palmera ampostina, em va arribar un privat posant-me a caldo... I no només a mi, sinó als que viuen a casa meva. De fet, ara de persones només en vivim dos: la meva dona i jo.

La persona en qüestió es va sentir al·ludida pel meu escrit. Un escrit que quan el vaig fer, no em vaig inspirar en ella, encara que pels meus comentaris se’n pogués desprendre el contrari. Però això és el que els hi passa a les persones megalòmanes que pensen que el món gira al seu voltant. De totes formes, encara que no pensés en ella quan el vaig escriure, després del que va passar i veient que se’n va donar per assabentada, ja em va bé: també ella és palmera.

La història que us vull explicar (potser millor qualificar-la de historieta) comença amb una sol·licitud d’amistat per part de la persona a la que em refereixo. Quan la vaig rebre em va estranyar i el primer que vaig pensar és que nassos teníem en comú tots dos. La seva fama pels comentaris que sol fer a les xarxes socials la precedeix. Normalment, els seus comentaris, provoquen nous comentaris i no sempre a favor.

Fa uns mesos, quan s’estaven configurant les candidatures que concorrerien a les eleccions municipals, em van dir que aquesta persona formaria part de la candidatura de Ciutadans (C’s) que, com sabeu, havia d’encapçalar Guillermo Martínez que, fa 4 anys, va ser el cap de llista del PP. Potser recordareu que Guillermo Martínez es va arribar a fer la foto oficial de candidats amb Manel Ferré, Adam Tomàs, Francesc Miró i Germán Ciscar (no hi van assistir ni Antonio Baz ni José Juan Ferré)

Era quan la persona a la que em refereixo, pels seus comentaris al Facebook, semblava que no li agradaven algunes de situacions quotidianes que es poden veure a Amposta: acumulació de brossa al costat dels contenidors, conductes incíviques per part d’alguns conductors, etc.

Posteriorment, quan la candidatura de C’s es va diluir i tot seguit, dita persona va retornar al ramat, allà on són els seus i on, segurament, vaig va arribar a anar-se’n del tot, encara que cada quatre anys afirmi que no és de cap partit i que té clar a qui votar aquesta vegada...

Però sempre és presonera de les seves paraules i quan finalment declara que no li agrada ningú, tornarà a votar a CiU (segurament com sempre ha fet), desperta comentaris com aquests:

-Això ho sabien tot menys tu.  

M’arriben pocs comentaris en contra, en part, perquè tinc desactivat al blog l’opció de fer-ne. De tant en tant, sempre hi havia alguna palmero comú que me’n deixava, però sempre amb identitat falsa. Mai ningú va donar la cara. Què valents! Actualment, com ho han de fer a través de Facebook i, per tant, els he d’haver acceptat abans, no ho fan. Dit això he de reconèixer (i ho he dit alguna vegada més) que n’he bloquejat a uns quants (tampoc tants) I és que si no els agrada el que escric, que no em llegeixin. No obligo ningú a fer-ho. I ningú podrà dir de mi que ha vist alguna vegada un comentari malsonant o senzillament emprant un to indignat. I no és perquè estigui d’acord amb tot allò que llegeixo, senzillament perquè tothom pot expressar-se com li vingui de gust, dintre del respecte a l’altre.

No entenc perquè em llegeix la gent que saben a priori que no els agradarà el que van a llegir. No sóc imparcial, això ho saben els meus lectors més assidus i per tant, mentre a uns els hi agradarà als altres no. En tot cas és el seu problema.

El meu escrit sobre els palmeros, per aquells que no l’hagin llegit, està escrit amb ironia i sense personalitzar-lo amb ningú. Ara bé, si algú s’ha sentit identificat, segurament és perquè actuen com jo ho descric, encara que no ho vulguin reconèixer.  

I ja per acabar, si la persona a qui li dedico aquest escrit ha tingut a bé arribar fins aquí, li vull preguntar per quin motiu em va demanar amistat. No sabia que més prompte o més tard acabaríem enemistant-nos? Qüestió de lògica i de conèixer a la gent, senzillament.

(Per cert, si esperaves alguna altra cosa, potser t’he defraudat, ja veus que ni estic crispat ni t’he insultat)    

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 6-06-2015

Títol de la foto: De xarreta. 
Mentre estava aparcant (la foto està feta de dintre del cotxe), el conductor del cotxe de l'esquerra la feia petar amb l'acompanyat que va baixar moments després i va entrar a l'edifici del costat. I dic jo: què li costava arramblar-se a la vorera? 

BARCELONA AHIR