DIADA DE LES ROQUETES. 4d7 de la colla Jove dels Castellers de Sitges

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PEL CAMÍ DEL CARRER MAJOR (3)

Qui estima Grècia no la fa plorar

SISCU BAIGES

Periodista

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va deixar glaçats els interlocutors en les negociacions per la sortida a la crisi financera del país en anunciar que convocarà un referèndum sobre la darrera proposta que li han fet per acarar aquesta crisi. I ho va fer en un estil diferent al que estem acostumats a Catalunya. El referèndum no es farà d’aquí a uns mesos sinó diumenge vinent.

La primera reacció dels membres de l’Eurogrup va ser la de l’amo que castiga el criat que es revolta contra els abusos i l’esclavatge. Fora d’aquí! El ministre de Finances grec, Yanis Varoufakis, va sortir de la reunió de l’Eurogrup i els altres 18 ministres europeus van discutir com reaccionar davant l’anunci del referèndum.

Molts es morien de ganes de castigar la rebequeria grega amb admonicions i amenaces. Però es van mossegar la llengua i, mentre milers de grecs treien diners de matinada dels caixers automàtics dels seus bancs, el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, no tancava la porta a un acord abans de dimarts, quan s’acaba el termini per renovar el rescat econòmic de Grècia coincidint amb un pagament pendent al Fons Monetari Internacional de 1.500 milions d’euros.

El Parlament grec ja ha aprovat la convocatòria del referèndum al qual el Govern d’Alexis Tsipras defensarà el NO davant la proposta d’acord plantejada per la Unió Europea i el FMI. Ho ha argumentat així: “És un ultimàtum que contravé els principis fundadors i els valors d’Europa, el valor de la nostra estructura comuna europea... inclou mesures que portarien a una fragmentació major del mercat laboral, retallades de pensions, noves reduccions dels salaris del sector públic i un augment de l’IVA dels aliments, restaurants i turisme, amb l’eliminació de les deduccions fiscals a les illes”.

Perquè gosen la UE i el FMI exigir més sacrificis als ciutadans d’un país que s’ofega en la pobresa i l’angoixa? Perquè Grècia els deu diners? La relació entre un país i les comunitats internacionals de les quals forma part s’ha de basar en els mateixos criteris que els que imposa un usurer sense escrúpols a un ciutadà escanyat? Se suposa que la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional estan per promoure el progrés, la justícia, la lluita contra la pobresa i la defensa dels drets humans.

Si estimessin Grècia no la farien plorar. No cal canviar el govern grec. Cal canviar els dirigents i la filosofia d’uns organismes internacionals que incompleixen els objectius admirables pels quals van ser creats.

SI UN TÉ RAÓ...

No descobreixo res si dic que, tot i que votaria independent en un referèndum legal i amb garanties, em considero pragmàtic, es a dir, no crec que l’actual situació ens porti en lloc.

Sabeu que mai faré costat a Mas i estic allunyat de la posició de Junqueras. Però tot això no treu que el 27-S (recordeu que encara no està convocat), pugui votar un altra opció que porti al seu programa la independència com un dels seus objectius. Però estic més pel tema social que per l’independentista.

Vaig escoltar divendres a la Cadena SER que en el decurs d’un debat organitzat per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya hi va haver un rifi rafe entre Junqueras i Iceta.

Junqueras va acusar els socialistes de contar contes de fades quan parlen de la reforma constitucional, ja que, segons el líder republicà, aquesta és pràcticament impossible, perquè hi hauria d’haver al Congrés una majoria de forcés progressistes (ja sabeu que cal una majoria de 2/3 de la càmera baixa)

Sembla ser que aquesta afirmació va irritar Iceta que va replicar Junqueras a qui també va acusar d’explicar contes en el tema de la independència i va posar com exemple la consulta del 9-N que no va portar en lloc. Segons la SER, també li va dir que un estat federal no es menys utòpic que assolir la independència per segons quines vies.  

No pretenc amic lector que estiguis d’acord amb mi, però penso que quan una persona té raó, sé li ha de donar i punt i, en aquest cas, el primer secretari del PSC, la té.

Quan faig referència al procés no puc de deixar de pensar en els polítics conversos que l’han vist com una sortida per a poder seguir ocupant els seus càrrecs (electes o no) La imatge que guardo del vestíbul de l’institut Ramon Berenguer IV d’Amposta on els convergents monopolitzaven tot el protagonisme, no se’m esborrarà mai.

Digueu-me a mi quin interès poden tenir Roig i Santiago en que Catalunya esdevingui un estat independent?

Sopars de duro no, per favor!   

Podeu ampliar la notícia a Vilaweb.