SANT SADURNI D'ANOIA (2)

El PSOE se sigue fiando de Ciudadanos

DAVID BOLLERO 

El PSOE se sigue fiando de Ciudadanos. No lo digo yo, lo dicen todos y cada uno de los dirigientes socialistas cada vez que recriminan a Unidos Podemos que no se abstuviera en la anterior legislatura para que Pedro Sánchez fuera presidente y, como destapó este medio, Albert Rivera vicepresidente. Si continúan con ese tipo de afirmaciones es que, definitivamente, consideran que la formación naranja habría sido un buen socio de Gobierno. Y lo consideran, incluso, después de ver cómo se ha desarrollado el proceso de negociación de C’s con el PP y los continuos vaivanes ideológicos de Rivera.

El PSOE sigue recriminando que Unidos Podemos haya evitado que Rivera sea vicepresidente, incluso, tras ver su documento de 150 medidas acordadas con el PP: Imaginen ser un trabajador temporal durante tres años, que le puedan despedir con un preaviso de 1 segundo durante los primeros seis meses, que si le despiden el primer año tenga una indemnización de 12 días, de 16 al segundo o de un máximo de 20 al tercero.

Ese es el “contrato de protección  creciente” -nombre que representa elsummum de la desfechatez- que han parido PP y C’s y que de proteger, protege al empresario, porque lo que es al trabajador… pero el PSOE se fía de C’s. Los socialistas se siguen fiando y añoran haber cogobernado con Ciudadanos, el mismo partido que junto con el PP no prometen reformar la Constitución en los próximos cuatro años, tan sólo “se comprometen a estudiar la actualización del texto constitucional”, el mismo que de 150 puntos únicamente dedica seis a la política exterior sin mencionar siquiera a Iberoamérica -sólo la UE y la OTAN-, a pesar de lo que parecía importar países como Venezuela en la campaña electoral.

Y ahí está el PSOE, que sigue maldiciendo a Unidos Podemos por no haber permitido un Gobierno con el tándem PSOE-C’s al tiempo que vuelve a meter a C’s en el saco de la derecha, como hiciera en campaña… aunque cuando Sánchez pactó con Rivera los naranjas eran progresistas. Veremos si el PSOE, sumergido en la indefinición y la incoherencia ideológica, se fía tanto de Ciudadanos que termina por deslizar alguna abstención o alguna ausencia en la segunda votación de investidura.

VISITA A LA CAVA AGUSTÍ TORELLÓ I MATA (7)

RAJOY

De Ferreres al Periódico. 

Un mal president mai pot ser un bon candidat. Durant el seu govern, Rajoy, ha donat sempre mostres de la seva incapacitat per a dirigir un país. Més encara, per a controlar el seu propi partit.

Rajoy, com tots els presidents d’Espanya passarà a la història i se’n parlarà als llibres, enciclopèdies, documentals, etc. Si de mi (i molts d’altres) depengués, passaria a la historia com el president que va generalitzar la corrupció al nostre país. Ja sabeu que abans als reis se’ls hi posava un adjectiu que, a part d’identificar-los,solia resumir la seva personalitat: el Savi, el Prudent, el Magnànim, el batallador, el Conqueridor... Rajoy hauria de ser el Corrupte. No és menys corrupte qui tolera la corrupció que qui la comet.  

Però a part d’això Rajoy ha demostrat sempre tenir molt poc personalitat. Mai (o quasi mai) ha sabut afrontar les situacions que sovint l’han acabat desbordant. Va ser el primer president que va donar rodes de premsa amagat darrere d’una pantalla de plasma i sense acceptar que sé li fessin preguntes. Va ser el primer president en donar suport a membres del seu partit (Bárcenas) i del seu govern (Ana Mato, José Manuel Soria, Miguel Árias Cañete) relacionats tots, directa o indirectament en casos e corrupció.

També ha estat el primer president del govern (i del PP) amb qui sé li ha imputat el seu partit con a beneficiari a títol lucratiu dels entramats corruptes estesos per més de mitja Espanya i on diversos dirigents territorials estan imputats.

Tot i que la corrupció ha estat l’estigma del PP durant aquests anys, cal fer mencio apart per a un dels ministres que més ha donat que parlar sense estar involucrat en casos de corrupció (al menys que sé sàpiga: Jorge Fernández Díaz, Ministre de l’Interior)

El ministre català de l’executiu va començar condecorant Mare de Déus i ser assessorat per Marcelo, el seu àngel de la guarda particular, per acabar conspirant contra Catalunya i el procés independentista que està en marxa. Un podrà ser independentista o no, però si sé és demòcrata segur que s’està en contra qualsevol conspiració que vaig en contra de qualsevol govern legalment constituït. Per això s’ha guanyat, juntament amb l’altre conspirador Daniel de Alfonso, cap de l’oficina anti-frau de Catalunya una querella de sectors sobiranistes.    

També ha estat el primer que guanyant unes eleccions ve refutar l’encàrrec del Rei per a formar govern i el primer que havent estat president, quan intentava tornar a ser investit va obtenir més vots en contra que a favor (180 per 170)

Rajoy, l’immobilista, sé creu que només per guanyar unes eleccions sé té dret a formar govern i sense oferir res a canvi, pot d’obtenir el suport incondicional de la resta de partits.

Abans d’ahir, fins i tot els membres de l’únic partit que li va donar suport se’n feien creus del que estaven escoltant. Cap ma estesa al PSOE per mirar d’arrancar-los-hi, al menys, l’abstenció que li permetria ser president. Fins i tot cap gest de complicitat de cara a C’s.

A tots aquells que van escoltar en directe o bé algun fragment, el seu discurs de Rajoy va ser molt semblant a aquells passatge de Pep Rubianes: Jo t’estimo molt, però més m’estimo a mi! I amb aquesta actitud sé fa molt difícil atraure els vots necessaris per a assolir el seu propòsit.

Els mitjans de comunicació o bé sé fan ressò de la pressió que s’està fent al PSOE per part del PP i C’s (una pressió que s’apropa molt al xantatge ja que ara amenacen en no apujar els sous públics i les pensions per a l’any 2017) o bé s’han unit a la campanya.

Tant PP i C’s, com els diaris que demanen a Pedro Sánchez i els seus l’abstenció, compten amb aliats molt importants: la vella guàrdia socialista i alguns barons territorials.

Jo els hi diria a tots aquests dirigents o exdirigents socialistes que potser a ells no els importa donar suport a la corrupció, però a mi sí (tot i que no els vaig votar) I potser no els importa perquè veuen la corrupció com alguna cosa normal, ja que, alguns, també han viscut casos de ben a prop.  
Per cert, com a treballadors públic que sóc, les amenaces de Rajoy no me fan ni fred ni calor. Han estat tantes les vegades que ens ha congelat el sou o ens ha apujat percentatges de riure, que un any més el puc aguantar perfectament.