 |
| Eneko. |
Tal com diuen els
crítics (fins l’octubre ho eren els seguidors de la Susana Díaz i haurà ho són
els demés) la gestora hauria d’estar el temps estrictament necessari per a
poder convocar un congrés. No és així. M’ensumo que el que vol la gestora i
aquells que li donen suport és que vagi passant el temps per a veure si la
figura de Pedro Sánchez (a qui, recordeu, no vaig votar) es vagi diluint paulatinament
fins a l’ostracisme polític.
A part d’això,
els membres de la gestora sembla que actuïn com a veritables dirigents del
partit donant opinions d’aquelles que quan les escoltes penses: millor calladet!
Durant els
darrers dies n’han donat dues que mereixen la meva atenció com a opinador polític que sóc.
La primera es
refereix al suggeriment de concórrer al proper congrés amb una sola llista.
Segons el portaveu de la gestora el partit ja està molt dividit i dues o més
candidatures encara el dividirien més. Visca
la democràcia! Chapeau!! Quina idea més brillant!! Suposo que per
a tenir idees així has de pertànyer a la gestora del PSOE. La resta dels humans
(siguin o no socialistes) no poden arribar a tenir idees tan brillants...
Mireu, l’any
2000, quan ZP va ser elegit secretari general del partit, els delegats del
congrés van estar tan, tan dividits que només uns pocs vots van relegar a José
Bono de la secretaria general. Er cert, el PSC va donar suport a Zapatero. Tot
i això el PSOE va ser capaç de vèncer a les generals que es van fer l’any 2004
i van revalidar amb molts més suports l’any 2008.
Penso que en
democràcia és molt sa que els membres d’un col·lectiu puguin decidir entre dos
o més candidats. Després, el perdedor, ha d’assumir ràpidament la derrota i s’ha
de posar baix a les ordres del guanyador. I mai està de més que el guanyador
compti amb el perdedor i aquells que li han donat suport, precisament per a
cohesionar el col·lectiu, ja sigui un partit polític o un club de bàsquet
local.
La segona és la
que es va fer en referència al PSC, del que es va arribar a dir que era la
marca del PSOE a Catalunya. També van dir que qualsevol pacte que faci el PSC
hauria de comptar amb el beneplàcit del PSOE. Cal recordar que si això, en el
passat hagués estat així, José Montilla no hauria estat president de la
Generalitat i si Arturo Mas que va rebaixar davant Zapatero el sostre de l’Estatut
per tal d’aconseguir la benedicció del llavors President del Govern.
El PSC, com sé
sap (i com tantes vegades he comentat) és un partit diferenciat del PSOE. Es a
dir, té els seus propis estatuts que es van retocant a cada congrés i, a part
tenen un NIF diferent (que és una mena de DNI de les entitats) Per tant hauria
de gaudir de l’autonomia suficient per a decidir en cada moment quines
polítiques li són més convenients sempre pensant amb els seus afiliats,
simpatitzants i electorat en general. S’ha de dir no a les intromissions
externes encara que vinguin d’un partit germà.
Una altra cosa és
que una majoria de militants (que donaran la representació als delegats del
congrés), opini que no, que el PSC s’ha de supeditar al PSOE i, per tant, les
decisions seran les que arribin de Madrid. Llavors, aquells que pensen com jo
(o de una forma pareguda), només tenint dues alternatives: acatar el que ha dit
la majoria o plegar veles.
De totes formes
sembla que l’actitud que ha adoptat la gestora no agrada a molts i que a
Astúries ja està a punt de passar-li factura a Javier Fernández, que a part de
president de la gestora també ho és el Principat.
