BORNOS 4

MATÍ DE REIS A AMPOSTA

 

 

Un regal màgic per agraïr les coses bones

Josep Enric Bordes

Barcelona

"Represento un col·lectiu de les Terres de l'Ebre i tenim un regal per tu", va dir-me un desconegut des de l'altra banda del telèfon. Reconec que vaig trigar en acceptar la proposta −tot plegat era una mica estrany− però finalment vaig accedir a trobar-nos una freda nit de desembre. Era un home alt i corpulent, de somriure permanent. Em va explicar una història increïble: "Sempre m'ha agradat passejar pel camp, el contacte amb la natura, i un dia passejant pel Montsià vaig sentir unes veus. Vaig tornar diverses vegades a aquell indret. De primer només sentia les veus, però un dia se'm va aparèixer un grup de follets màgics. De fet, hi són per tot arreu, saps? El quid de la qüestió és aprendre a veure'ls".

Llavors, em va donar el regal. Aparentment semblava una rama de vinya corrent sobre una base de fusta, però mirant-la millor vaig advertir que tenia dos ulls i una boca, semblava un follet que apuntava amb els braços cap al cel, com si assenyalés un estel. Llavors ho vaig entendre. "Cada dia te passaran coses bones i no tan bones, tu agraeix-les totes al follet. Si ho fas així, al matí, quan t'aixequis, el follet estarà cobert d'una pols màgica. Al principi no la veuràs però amb el temps l'aprendràs a veure. Agafa-la i reparteix-la entre tots els que t'estimes". I així ho intento dia rere dia, perquè no cal que sigui Nadal per a veure que tenim mil raons per a sentir-nos agraïts, només cal que donem gràcies per cadascuna d'elles i la vida ens les anirà tornant una a una.

AGAFAR EL TORO PER LES BANYES

El 19 d’abril de 2015 vaig publicar un escrit titulat La vella manera de fer política (us recomano la seva lectura, per això només cal que cliques sobre el títol remarcat) Podeu apreciar que la data de publicació és anterior a la victòria d’Adam Tomàs al front d’una candidatura, diguem d’unitat popular (24-05-2015, una data difícil d’oblidar)

Aquest matí, a la botiga de baix de casa he vist la revista Cop d’ull. A la portada hi havia una foto de l’alcalde d’Amposta amb aquest titular: Nou pla per a millorar la xarxa pluvial a Amposta.

Com una vegada li vaig sentir dir a algú: A aquest país no sap ploure. Quasi no plou mai, però el dia que plou ho sol fer amb tanta contundència que de vegades produeix grans desperfectes (només cal recordar les pluges torrencials del mes d’octubre de l’any 2000)

Per això penso que sí, que és absolutament necessari que l’Ajuntament d’Amposta hagi decidit fer un pla per a millorar la xarxa de pluvials, ja que quan plou es fa molt difícil caminar pels carrers de la nostra ciutat perquè solen baixar desbordats i, a part d’això, els cotxes aixequen molta aigua que, si no es té cura, poden banyar els agosarats transeünts, que sempre n’hi ha...

Aquest projecte no és l’únic que té entre mans l’actual equip de govern. Recordeu que a finals de l’any passat es va crear una comissió per a canviar el nomenclàtor, es a dir, la denominació de tota una sèrie de carrers amb clares connotacions a èpoques passades. N’hi ha un parell (Ruiz de Alda i Garcia Morato) que tenen clares reminiscències franquistes i que són prioritaris, però n’hi ha d’altres que tot i que no els vincularia directament amb el franquisme, són noms que, personalment, me grinyolen una mica (Dos de Maig, Isabel la Catòlica, Felipe II, Joan d’Àustria, Gran Capità, Agustina d’Aragó, Larache, Melilla, Canovas i un llarg etcètera)

El tercer projecte és el de la millora de circulació que falta li fa. Tot i que encara no s’ha creat la comissió pertinent per a estudiar com es poden resoldre les principals mancances que en aquest sentit pateix la ciutat, tinc entès que el tema s’abordarà aquest mateix any.

D’això jo en dic agafar el toro per les banyes, ja que no són tan vistosos com les grans inauguracions que portaven a terme els governs anteriors de CiU i que, per tant, no tindran la mateixa repercussió mediàtica i molt possiblement tampoc els hi donaran tant de vots, però és una mostra de la voluntat del nou govern d’afrontar una sèrie de temes necessaris i que hauria de fer molts anys que haguessin hagut de resoldre’s. Però com alguns d’ells poden fins i tot ser controvertits, la millor solució era deixar-ho córrer. Coneixeu aquella dita de qui vingui darrere que arreï... Una cosa així... Encara que ells pensaven estar-hi molts i molts anys més i, de fet, aspiren tornar-hi l’any 2019. Segurament per això segueixen utilitzant uns mètodes que sempre els hi havia donat resultat: difamar el rival.

Un clar exemple el vàrem tenir en l’intent d’intoxicar l’opinió pública en el tema dels ingressos per contribucions urbanes i rústiques. El que és un clar exemple de bona feina (trobar nombrosos immobles que no pagaven contribució), l’equip municipal de CiU ho va anomenar pressió fiscal, es a dir, pujada d’impostos per als seus ciutadans... Però encara n’hi ha més.

Anit sense anar més lluny, una veïna del barri me va dir que aquest any no li havien pagat els 100€ que venia cobrant d’ajut de l’ajuntament (l’ajuntament no és l’alcalde ni l’equip de govern, són els 21 regidors electes que formen el Plenari) i que li anaven molt bé per a pagar la taxa d’escombraries. Però aquí no acaba tot. Segons ella cap de les seves amigues l’ha cobrat... Només vaig poder posar en dubte les seves paraules, ja que no tenia arguments fefaents per a rebatre les seves paraules...

També me va dir que el poble estava més brut que mai (ella viu tot just davant d’una illa de contenidors)

Faria bé l’equip de govern de mirar de contrarestar aquestes opinions negatives, però que van calant entre la població més gran que és la que ha votat tradicionalment CiU a Amposta.