CAMPO DE CRIPTANA 13

Cinc cognoms bascos

ANTONIO FRANCO

Periodista

Rajoy és generós amb tot el que és aliè. A canvi dels vots dels cinc cognoms bascos per als Pressupostos dona molt en 'cash'

Ho va dir Montoro: «Venim d'una crisi per una borratxera de despesa pública i alguns ja volen anar un altre cop de copes». És veritat. Els dos primers a fer-ho són Rajoy i ell mateix. Han repetit el que fa gent del PP des de fa temps: utilitzar els diners de tots, els fons públics, com si fossin seus i gastar-los en les seves conveniències.

Un interès seu: seguir governant. Per fer-ho necessiten que el Congrés, on no tenen majoria, els aprovi els Pressupostos. Com que el PNB té els vots que els faltaven, Rajoy i Montoro han renegociat la quota basca cedint en tot el que els demanaven. Ells seguiran governant però a partir d'ara Euskadi pagarà cada any 540 milions menys pels serveis que rep de l'Estat i cobrarà a més 1.400 més en concepte d'endarreriments. Trinco-trinco.

Sempre havíem entès que les anades i vingudes de diners entre l'Estat i les autonomies eren per atendre les despeses i perquè els territoris més rics ajudessin –la solidaritat necessària– els que tenen menys recursos. A partir d'ara Euskadi contribuirà encara menys a les necessitats de, per posar dos exemples clàssics, Andalusia i Extremadura, molt menys industrialitzades que ella.

No dic això des de l'independentisme català, al qual no pertanyo. Tampoc en contra del fur basc, que accepto encara que discrepi sobre les seves quantitats. Ho subratllo en defensa de l'equitat,de la solidaritat interterritorial (encara que el PSOE, soci del PNB a Euskadi, calli davant el que hauran de perdre aquells territoris perquè al final tot quadri. ¿O no ho perdran i ho trauran d'alguna altra autonomia?). Però denuncio una cosa: estic convençut que si el PP no necessités els cinc vots bascos no hauria acceptat aquestes xifres.

EL VALOR DELS DINERS

¡Que bé que ha 'pujolejat' (vendre megacar el microsuport que necessita Rajoy) Urkullu! I li demano excuses per comparar-lo amb l'exhonorable ja que ell ha d'educar millor els seus fills i no imitar aquell pare de família que en les negociacions constitucionals va tenir la poca vista de no reclamar un pacte econòmic similarals bascos malgrat que coneixia molt bé el valor dels diners.

Rajoy és generós amb tot el que és aliè. A canvi dels vots dels cinc cognoms bascos dona molt en 'cash', promet retirar recursos d'inconstitucionalitat (¿s'havien presentat sense raons objectives per a això?), ofereix noves transferències i inversions, i fins i tot rebaixa l'electricitat a les empreses basques perquè competeixin amb avantatge amb les d'altres territoris. Els bascos el deuen considerar més graciós que Dani Rovira. Però quan els faci a ells coses com la que per la seva estricta conveniència acaba de fer-nos a tots els altres potser riuran menys.

PROFESSIONS EN VIES D’EXTINCIÓ

Un dels oficis en vies d'extinció.

-Diu mon fill que potser me jubilaré venent diaris, però que després ja ningú ho farà...

Aquesta frase me l’ha repetit alguna vegada la quiosquera del meu barri i a la que habitualment li compro el diari.

Diumenge passat me’n va dir una altra:

-Me marxen els clientes... Entre setmana no es nota tant, però diumenges, cada vegada ne venen menys... Només cal veure que ara mateix... Suposo que deuen llegir el diari per la tableta.

El fill de la quiosquera té tota la raó i ella també se’n adona de que, irremeiablement, cada dia es ven menys... De totes maneres vull ser optimista i penso que establiments com els quiosc seguiran tenint viabilitat, però s’hauran de reinventar i oferir serveix que, ara, ni saben que existiran (mireu sinó les entitats financeres que ara venen de tot)

Sembla estrany parlar de activitats que en el present encara no existeixen, però no és tan descabellat pensar-ho, tal com ho demostra una enquesta feta pública el passat cap de setmana entre el col·lectiu d’estudiants i on, un 5,6% va respondre precisament que acabaria treballant en alguna professió que encara no existeix, ja que el 70% del treballs actuals desapareixeran.

De fet, si fem una mirada retrospectiva i recordem els anys de la nostra infància (si encara sou relativament joves no cal que féssiu aquest exercici), segurament recordareu molts oficis que existien al vostre poble i que, amb la jubilació de qui els portava a terme, van acabar desapareixent: llauner, ferrer, forner, formatgera, boter, sabater, esmolet, etc. (alguna encara existeix, però està clarament en vies d'extinció)

L’amic Joaquim Moya (Jokin) va publicar fa uns anys un còmic sobre 100 Oficis desapareguts a les Terres de l’Ebre. Si res canvia i es compleixen les perspectives (res fa pensar que passarà tot el contrari), dintre d’uns anys l’amic Jokin haurà de fer una segona part.

A ningú sé li escapa que moltes de les noves professions estaran directament relacionades amb les noves tecnologies. Si o recordeu, durant els primers anys de l’estafa (hi ha qui l’anomena crisi), vaig crear una secció al meu blog a la que li vaig posar el títol de Idees imaginatives per a sortir de la crisi. Allí explicava idees innovadores, normalment de joves emprenedors que, prèviament havia llegit al Periódico. No sempre, però la majoria de les vegades aquestes iniciatives tenien que veure amb els noves tecnologies i moltes d’elles directament relacionades amb Internet.

Què s’ha de fer? Estem immersos en una societat de canvis constants i ens hem d’anar adaptant cada dia a les novetats que van sortint. El joves ho tenen molt més fàcil (només cal veure a mon net com es mou a la tauleta i això que encara no ha fer 2 anys)

Fixeu-vos si canvien les coses. Sabeu que estem en plena campanya de la Renda. Segur que a tothom us sona el programa PADRE. Després de 2 anys en període de proves aquest any s’instaurarà definitivament el que es coneix com a RENDA WEB. Per tant, ni s’enviaran esborranys ni existirà la possibilitat de fer la renda tal com s’havia fet tradicionalment. 

LA CIUTAT QUE VOLEM 9-05-2017

Tram superior de l'avinguda de Catalunya. Direcció Nord. 

Tot i la senyalització existent (impossible dir que no es veu, ja que n'hi ha de vertical i horitzontal), molts cotxes no s'aturen, es a dir, no fan STOP. 

La majoria només s'aturen quan veuen que venen altres cotxes pel carrer Amèrica... I no sempre...