Ni una gota de veritat

NEUS TOMÀS

Periodista

És probable que vostè sigui una dels centenars de persones que el cap de setmana passat van rebre un whatsap en què s’alertava que a l’Hospital de Sant Pau no quedava «ni una gota de sang». Potser també va veure en alguna xarxa social la imatge de la torre Eiffel amb els colors de la bandera d’Espanya com a homenatge al triomf de Rafa Nadal a Roland Garros. Tant una cosa com l’altra eren mentida. En el primer cas ningú sap d’on va sortir la petició falsa. En el segon, va ser el compte de Twitter Maldito Bulo –encarregat de desmuntar les falsedats que sovint circulen per internet– qui va explicar que la imatge del monument francès corresponia a una campanya publicitària de l’any 2016. Per cert, més d’un mitjà l’havia donat per bona i l’havia publicat en la seva edició on line.

S’ignora també la procedència dels cupons de 150 euros gratis per comprar a Mercadona. Però aquest mes l’oferta ha anat corrent de telèfon en telèfon. Fins que hi va haver el desmentiment.

El que abans era un rumor ara es converteix en viral sense que hi hagi comprovació prèvia. Només fa falta veure com a Facebook es repeteixen sense control les informacions falses sobre pintallavis que provoquen el càncer, curacions miraculoses de tumors i tractaments publicats en portals desconeguts que aconsegueixen que hi hagi qui els fa d’altaveu. Molts, moguts, per la bona voluntat. Altres, per morbo, audiència o incompetència (a vegades per tot a la vegada). L’últim exemple de com triomfen les barbaritats l’ha donat el presentador Javier Cárdenas relacionant l’ús de les vacunes i l’autisme. Només que s’hagués informat mínimament s’hauria assabentat que la teoria a la qual donava pàbul és falsa i prové d’un estudi de fa dues dècades i que en el seu moment va ser desmentit (i retirat).

Morts molt vius

La xarxa està plena de morts molt vius. A Ricky Martín el van matar en un accident de trànsit. Joaquín Sabina o l’actor Benicio del Toro són altres famosos que saben el que se sent al llegir la notícia de la teva mort. Que dit sigui de passada, deu ser tota una experiència.

A PROPÒSIT D’UNS INSULTS...

No és agradable que te diguin burro o fill de puta com me van dir a mi dijous passat. Però la veritat és que diu molt poc d’aquella persona que t’ho diu sense conèixer-te de res i fins i tot sense poder estar segur al 100% que acabava de fer l’acció que ell m’imputava... (Tot i que venia de tallar la carretera, no ne podia estar segur perquè no m'havia vist fer-ho)

FETS

Dijous, tal com és habitual, diverses associacions de veïns d’Amposta, Vinaròs i Benicarló vam tallar l’N-340 a Sol de Riu, allà on el riu Sénia uneix els territoris germans del Baix Maestrat i el Montsià, de València i Catalunya...

Tal com ho havia fet el company Gautxo, vaig deixar el cotxe a un entrador mirant de no molestar ningú i des d’allí vam recórrer uns 100 metres fins el punt on s’hi anava a fer el tall. Poc a poc van anar arribant els altres companys i companyes, així com els Mossos d’Esquadra que vetllen per a que no hi hagin incidents a part de tallar la nacional  del trànsit rodat.

Actualment el tall dura ½ hora (de 19:30 a 20:00) i, després de guardar un minut de silenci per les víctimes que hi ha hagut a la nacional, s’expliquen les darreres novetats de la setmana, propers talls, etc.

El manifestants que tallem la carretera no tenim subvencions de cap tipus. Ho dic perquè quan ens manifestàvem en contra del transvasament se va arribar a dir que ens subvencionaven les empreses elèctriques que tenien interessos als pantans... I amb el temps i els diners (carburant i desgast del cotxe) que emprem, potser els podríem emprar d’una altra manera, com per exemple fer una cervesa al bar...  Però ves per on, en lloc de fer això ens dóna per lluitar per a que l’AP-7 sigui gratuïta i mirar que l’Administració no converteixi l’N-340 en un nyap posant rotondes, dobles ratlles continues, etc. amb el greuge que això significa per als pobles, urbanitzacions, comerços, etc. que hi ha a tocar d’aquesta infraestructura i que viuen d’ella.

LES CONSEQÜENCIES

Però no tothom ho entén. Tot i que aquesta setmana ja s’ha fet el 156è tall amb quasi dos anys de lluita, encara hi ha gent que o bé desconeixen el fet o bé no se’n recorden o bé, simplement passaven per allí perquè no els hi quedava més remei. I tots s’han d’esperar. Excepte els vehicles d’emergències que com suposareu se’ls deixa passar. Potser m’ho he sentit dir alguna vegada: La gent (en general) només s’assabenta d’allò que l’interessa. Si als talls en lloc d’oferir albercocs, figues, meló de moro o polos de gel, es donessin 20€ a cada un, potser els que ara es queixen serien els primers d’acudir cada setmana.  

Una vegada acabat el tall, hi ha qui, quan passa, t’aixequen el polze en senyal d’aprovació, però d’altres te diuen tota mena d’improperis, com els que me van dir a mi dijous.

Vull agrair les mostres de suport rebudes, fins i tot de gent que no conec de res. Però vull destacar el comentari que me va fer l’amiga Lola Sans que me va dir que el seu home havia perdut la vida a l’N-340.

Segur que els intolerants que no volen entendre els motius que ens porten cada setmana a tallar al carretera no han patit la mateixa desgràcia que l’amiga Lola. De ser així, potser tindrien una mica més d’empatia de cara els que allí ens congreguem.

LA CIUTAT QUE VOLEM 25-06-2017

Carrer Bolívia. 

Aquest cantó és ideal per aparcar en sentit contrari. Ho demostra les vegades que hi ha cotxes aparcats així. 

LA NOSTRA RIBERA 214