POBLAT IBER DE CASTELLET DE BANYOLES (TIVISSA) 7

Les clavegueres d'Estat i les seves rates

FERRAN MONEGAL

Al llarg de tota l'emissió del documental Las cloacas de Interior (TV-3), va anar apareixent un obrer netejador, anònim, intentant netejar el vidre d'una finestra. El vidre, de tan brut, era opac. El netejador li passava, una vegada i una altra, tenaçment, una escombreta amb sabó i detergent. Però no hi havia manera. El vidre estava cada vegada més brut, i més opac. ¡Ah! Aquesta imatge, en forma d'ària, de ritornello visual, m'ha semblat enormement encertada. Els vidres de les clavegueres no es netegen amb sabó. Tenen molts anys de podridura acumulada. Ho va dir Baltasar Garzón en un moment donat: «Les males pràctiques policials no sorgeixen com els bolets, de temporada en temporada. Sorgeixen d'un cep que està arrelat». Exacte. La franquista brigada politicosocial segueix cavalcant.

Aquesta petita part de les clavegueres d'Estat que la intel·ligència i la tenacitat dels periodistes Carlos Enrique Bayo i Patricia López ens han ensenyat (diari Publico.es i Mediapro) ha tingut moments d'una contundència incontestable. Per exemple, les ramificacions del nauseabund intercanvi de maquinacions contra polítics catalans que van protagonitzar el que era ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso. També les declaracions del comissari més condecorat de la policia, Jaime Barrado, que davant el fàstic que li provoquen els seus propis companys, va exclamar: «El sistema està tan corrupte que expulsa els decents». Per exemple, també, el clarificador modus operandi que ens va detallar Bayo sobre la fabricació d'informes falsos, i els que s'encarreguen de publicitar-los. ¡Ahh! Ha sigut demolidor. Hi ha una altra part en aquest treball, que sembla incrustada, sobre el tema dels honorables capitals amagats a Andorra. És una incrustació que mereixeria meditar-se. Que la quantitat descoberta - al marge del mètode- fos relativament poca en el tardà moment de buscar-la, només sembla indicar que aquest paradís actuava com a zona de trànsit.

La notícia que les grans cadenes es neguen a difondre aquest treball, lluny de desacreditar-lo, prestigia el documental.

A casa ens han agradat molt les paraules de Joan Salvat a la presentació: «Demostra que el periodisme ha de qüestionar els governs de torn. Únicament així pot complir la seva funció social». Doncs ànim, que de clavegueres no ens en falten.

CORRIDES SENSE MORT? RECONVERSIÓ DEL SECTOR

De Vergara a eldiario.es. 

El concepte de corrides de toros sense mort és tan inversemblant com un cotxe sense rodes o un ordinador sense teclat. No té cap mena de sentit.

Com sabeu, el govern de les Illes Balears acaba d’aprovar una llei que regula les corrides de toros i que no permetrà ni matar-los ni tan sols torturar-los (pica i banderilles) El Govern d’Espanya Associacions de defensa de la tauromàquia ja han anunciat que la recorreran, perquè consideren que d’aquesta manera es desvirtua l’anomenada festa nacional. La darrera intenció del govern de ses Illes és que es deixen de fer.

Des de que les corrides de toros van ser declarades Bé d’Interès Nacional, estan protegides per la llei. Anteriorment Canàries i Catalunya les havien prohibit, però sembla que hi ha recursos pel mig.  

Els defensors, a part d’agradar-los la festa, també ho veuen com un negoci: lloguer de les places, ingressos per entrades i drets de televisió, sous i salaris dels treballadors (inclosos les quadrilles dels toreros, etc.)

I quina resposta se’ls hi pot donar davant d’aquest argument? Està clar que la possible resposta no els agradarà gens ni mica: la reconversió en una altra activitat.

Desgraciadament en aquest país les reconversions sectorials han estat nombroses i han abastat molts sectors: siderúrgic, pesquer, miner, agrari, etc. Res de nou. Per tant, per què no hi pot haver una reconversió al sector de la tauromàquia?  

Us vaig a posar un clar exemple. Durant molts i molts anys,a la població de Santa Bàrbara hi predominava la indústria del botó. Fàbriques com la Toar, la Dishel, la Kanase o la de Balagué... donaven feina a molts de joves i no tan joves. I no només de Santa Bàrbara, sinó que també hi treballaven de Godall, la Galera, Masdenverge, Freginals...

El tancament de totes aquestes empreses va significar un cop molt dur per a l’economia municipal, però molta gent es va haver de reconvertir. Conec qui va entrar al sector de la seguretat i també al sanitari... És allò d’adaptar-se o morir.

A la Sénia també ha passat amb el sector del moble i si me permeteu l’expressió, encara ha estat molt més bèstia.

A veure quan hi haurà un govern valent que elimini d’una vegada les corrides de toros, un espectacle vergonyós impropi dels temps actuals.  

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. LA RÀPITA 3