 |
| Capvespre a l'Ebre. |
diumenge, 8 d’octubre del 2017
¿Mediadors? Som 5 milions
ENRIC HERNÁNDEZ
El primer arbitratge que necessita Catalunya és intern: aclarir en unes eleccions legals si el projecte majoritari és la ruptura amb Espanya o la reforma
L'estiu del 2015, Junts pel Sí i la CUP van prometre als seus votants la independència per a la primavera del 2017. Però aquell full de ruta es va arrugar al seu pas per les urnes: les eleccions 'plebiscitàries' van deixar de ser-ho al no presentar el triomf desitjat; Artur Mas va acabar a la "paperera de la història"; la CUP també va tombar els pressupostos de la Generalitat; Carles Puigdemont va acceptar la via de la desobediència i el referèndum unilateral per salvar la legislatura; l'1-O, sota el foc granejat de la justícia, es va quedar en una 'performance', tot just legitimada per la violència policial; i el ple del Parlament que havia de debatre la declaració unilateral d'independència (DUI) ha sigut suspès pel Tribunal Constitucional.
El directori independentista, dividit, es nega a reconèixer que després de l'èpic 1-O segueix igual que després de les cites mítiques del 9-N i el 27-S: sense mandat democràtic per proclamar la república. Els seus líders s'enreden en estèrils disquisicions entre la DUI en efectiu o a terminis, solemnes apel·lacions al diàleg i precs de mediacions impossibles. Tot, per obtenir una sortida digna, una pròrroga que doni sentit a sis anys de mobilitzacions, terminis superats i promeses trencades.
Per al PP, el PSOE i C's (que representen 16,4 milions d'espanyols, el 68% de l'electorat), acceptar una mediació en aquest conflicte equivaldria reconèixer que Catalunya és una entitat aliena a Espanya. Però aquesta convicció de molts catalans -no tots- contrasta amb la de la majoria dels espanyols.
SOBREN INTERMEDIARIS
La condició que fixa l'Estat per a qualsevol arbitratge, renuncia a l'unilateralisme i retorn a la llei, és la mateixa que posa per entaular converses amb la Generalitat. Si es complissin els dos requisits, sobrarien els intermediaris.
Abans d'abordar el necessari diàleg, Catalunya necessita establir la seva posició negociadora: aclarir si el projecte majoritari dels catalans és la ruptura amb Espanya o la reforma. I en democràcia els mediadors sempre som els votants, en aquest cas 5,3 milions de catalans, i la taula de diàleg, unes eleccions legals. Donin la veu al poble, però de debò.
El primer arbitratge que necessita Catalunya és intern: aclarir en unes eleccions legals si el projecte majoritari és la ruptura amb Espanya o la reforma
L'estiu del 2015, Junts pel Sí i la CUP van prometre als seus votants la independència per a la primavera del 2017. Però aquell full de ruta es va arrugar al seu pas per les urnes: les eleccions 'plebiscitàries' van deixar de ser-ho al no presentar el triomf desitjat; Artur Mas va acabar a la "paperera de la història"; la CUP també va tombar els pressupostos de la Generalitat; Carles Puigdemont va acceptar la via de la desobediència i el referèndum unilateral per salvar la legislatura; l'1-O, sota el foc granejat de la justícia, es va quedar en una 'performance', tot just legitimada per la violència policial; i el ple del Parlament que havia de debatre la declaració unilateral d'independència (DUI) ha sigut suspès pel Tribunal Constitucional.
El directori independentista, dividit, es nega a reconèixer que després de l'èpic 1-O segueix igual que després de les cites mítiques del 9-N i el 27-S: sense mandat democràtic per proclamar la república. Els seus líders s'enreden en estèrils disquisicions entre la DUI en efectiu o a terminis, solemnes apel·lacions al diàleg i precs de mediacions impossibles. Tot, per obtenir una sortida digna, una pròrroga que doni sentit a sis anys de mobilitzacions, terminis superats i promeses trencades.
Per al PP, el PSOE i C's (que representen 16,4 milions d'espanyols, el 68% de l'electorat), acceptar una mediació en aquest conflicte equivaldria reconèixer que Catalunya és una entitat aliena a Espanya. Però aquesta convicció de molts catalans -no tots- contrasta amb la de la majoria dels espanyols.
SOBREN INTERMEDIARIS
La condició que fixa l'Estat per a qualsevol arbitratge, renuncia a l'unilateralisme i retorn a la llei, és la mateixa que posa per entaular converses amb la Generalitat. Si es complissin els dos requisits, sobrarien els intermediaris.
Abans d'abordar el necessari diàleg, Catalunya necessita establir la seva posició negociadora: aclarir si el projecte majoritari dels catalans és la ruptura amb Espanya o la reforma. I en democràcia els mediadors sempre som els votants, en aquest cas 5,3 milions de catalans, i la taula de diàleg, unes eleccions legals. Donin la veu al poble, però de debò.
dissabte, 7 d’octubre del 2017
DIARI DE LES VACANCES A GALICIA. DIA 10: LOGRONYO
De camí cap a casa, teníem molt clar que ens havíem d’aturar a Logronyo, la capital de la Rioja, una ciutat que ja havíem visitat feia uns 10 anys i de la que ens havíem emportat una gran sensació de la seva zona de tapes.
L’hotel estava prou cèntric i, tot i que no tenia pàrquing, molt prop d’allí n’hi ha un de gratuït i que, amb una mica de sort s’hi pot deixar el cotxe.
Amb el cotxe aparcat, el nostres recorreguts per la ciutat els vam fer a peu. Primer vam passar pels carrers de Sant Joan i del Pes, per a posteriorment arribar al carrer del Llorer que és on es concentra la quantitat més gran de bars de tapes de la ciutat.
Una vegada vam arribar a la zona de tapes (que tot i que es coneix popularment com ‘Laurel’, en realitat són 4 carrers) semblava que en lloc de 10 anys només havien passat uns dies. Tot estava igual com ho recordava. Inclús podia trobar els bars on havíem consumit l’anterior vegada sense esforçar-me.
Després de tornar a passar pel carrer Sant Joan, per acabar la nit vam passar pel carrer Portals on m’havia fixat en una gelateria artesana. Aquí l’olfacte tampoc me va fallar.
Amb una tapa d’aquí, un altra d’allà i una de més enllà, més el geladet, ja havíem sopat.
MÉS INFORMACIÓ:
https://www.guiarepsol.com/es/gastronomia/de-tapeo/logrono-bares-tapas-y-pinchos-de-la-calle-laurel/
LA CIUTAT QUE VOLEM 7-10-2017
Diumenge 1-O, mentre la gent votava massivament.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)