ENRIC HERNÁNDEZ
El primer arbitratge que necessita Catalunya és intern: aclarir en unes eleccions legals si el projecte majoritari és la ruptura amb Espanya o la reforma
L'estiu del 2015, Junts pel Sí i la CUP van prometre als seus votants la independència per a la primavera del 2017. Però aquell full de ruta es va arrugar al seu pas per les urnes: les eleccions 'plebiscitàries' van deixar de ser-ho al no presentar el triomf desitjat; Artur Mas va acabar a la "paperera de la història"; la CUP també va tombar els pressupostos de la Generalitat; Carles Puigdemont va acceptar la via de la desobediència i el referèndum unilateral per salvar la legislatura; l'1-O, sota el foc granejat de la justícia, es va quedar en una 'performance', tot just legitimada per la violència policial; i el ple del Parlament que havia de debatre la declaració unilateral d'independència (DUI) ha sigut suspès pel Tribunal Constitucional.
El directori independentista, dividit, es nega a reconèixer que després de l'èpic 1-O segueix igual que després de les cites mítiques del 9-N i el 27-S: sense mandat democràtic per proclamar la república. Els seus líders s'enreden en estèrils disquisicions entre la DUI en efectiu o a terminis, solemnes apel·lacions al diàleg i precs de mediacions impossibles. Tot, per obtenir una sortida digna, una pròrroga que doni sentit a sis anys de mobilitzacions, terminis superats i promeses trencades.
Per al PP, el PSOE i C's (que representen 16,4 milions d'espanyols, el 68% de l'electorat), acceptar una mediació en aquest conflicte equivaldria reconèixer que Catalunya és una entitat aliena a Espanya. Però aquesta convicció de molts catalans -no tots- contrasta amb la de la majoria dels espanyols.
SOBREN INTERMEDIARIS
La condició que fixa l'Estat per a qualsevol arbitratge, renuncia a l'unilateralisme i retorn a la llei, és la mateixa que posa per entaular converses amb la Generalitat. Si es complissin els dos requisits, sobrarien els intermediaris.
Abans d'abordar el necessari diàleg, Catalunya necessita establir la seva posició negociadora: aclarir si el projecte majoritari dels catalans és la ruptura amb Espanya o la reforma. I en democràcia els mediadors sempre som els votants, en aquest cas 5,3 milions de catalans, i la taula de diàleg, unes eleccions legals. Donin la veu al poble, però de debò.
El primer arbitratge que necessita Catalunya és intern: aclarir en unes eleccions legals si el projecte majoritari és la ruptura amb Espanya o la reforma
L'estiu del 2015, Junts pel Sí i la CUP van prometre als seus votants la independència per a la primavera del 2017. Però aquell full de ruta es va arrugar al seu pas per les urnes: les eleccions 'plebiscitàries' van deixar de ser-ho al no presentar el triomf desitjat; Artur Mas va acabar a la "paperera de la història"; la CUP també va tombar els pressupostos de la Generalitat; Carles Puigdemont va acceptar la via de la desobediència i el referèndum unilateral per salvar la legislatura; l'1-O, sota el foc granejat de la justícia, es va quedar en una 'performance', tot just legitimada per la violència policial; i el ple del Parlament que havia de debatre la declaració unilateral d'independència (DUI) ha sigut suspès pel Tribunal Constitucional.
El directori independentista, dividit, es nega a reconèixer que després de l'èpic 1-O segueix igual que després de les cites mítiques del 9-N i el 27-S: sense mandat democràtic per proclamar la república. Els seus líders s'enreden en estèrils disquisicions entre la DUI en efectiu o a terminis, solemnes apel·lacions al diàleg i precs de mediacions impossibles. Tot, per obtenir una sortida digna, una pròrroga que doni sentit a sis anys de mobilitzacions, terminis superats i promeses trencades.
Per al PP, el PSOE i C's (que representen 16,4 milions d'espanyols, el 68% de l'electorat), acceptar una mediació en aquest conflicte equivaldria reconèixer que Catalunya és una entitat aliena a Espanya. Però aquesta convicció de molts catalans -no tots- contrasta amb la de la majoria dels espanyols.
SOBREN INTERMEDIARIS
La condició que fixa l'Estat per a qualsevol arbitratge, renuncia a l'unilateralisme i retorn a la llei, és la mateixa que posa per entaular converses amb la Generalitat. Si es complissin els dos requisits, sobrarien els intermediaris.
Abans d'abordar el necessari diàleg, Catalunya necessita establir la seva posició negociadora: aclarir si el projecte majoritari dels catalans és la ruptura amb Espanya o la reforma. I en democràcia els mediadors sempre som els votants, en aquest cas 5,3 milions de catalans, i la taula de diàleg, unes eleccions legals. Donin la veu al poble, però de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada