dimecres, 8 de novembre del 2017

La falta absoluta de respecte

ANTONIO FRANCO

Carles Puigdemont li ha faltat el respecte a l'exili. Al real, al de veritat. I també als 'Jordis' i als independentistes


Carles Puigdemont li ha faltat el respecte a l’exili. Al real, al de veritat, al que tant mal li ha fet a milers i milers de catalans. La seva escapadeta –en avió i amb hotels, potser amb les despeses pagades– taca aquesta idea perquè és un capritx i no un exili.

Els ha faltat el respecte als Jordis, i a la resta de consellers. La seva fuga, de fet, acaba justificant l’adopció de mesures cautelars per part de la justícia. Puigdemont demostra que unes fugues –que ningú creu que estiguessin al cap de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart– són possibles.

Els ha faltat el respecte als independentistes de base. Els va demanar resistència des de casa seva, les seves feines i el carrer, mentre ell ja pensava en Brussel·les. També a la majoria dels seus companys de lideratge, que tenen la dignitat de respondre davant la justícia.

De manera que no era només una falta de respecte a la veritat (ha mentit molt), al treball professional i polític ben fet (no fa falta perspectiva perquè sigui reconeixible el nyap) i a la coherència. Acceptant ara, per conveniència puntual, unes eleccions idèntiques a les que va rebutjar culmina aquest desastre tàctic i estratègic que tant ha enfortit el lamentable fabricant d’independentistes Mariano Rajoy.


El nacionalisme sobiranista té mala sort amb els seus líders. Els seus tres presidents de la Generalitat han desprestigiat la institució. El Jordi Pujol sermonejador implacable no pagava impostos i segons tots els indicis afavoria l’enriquiment il·lícit de la seva família carnal. Artur Mas va tacar el Parlament amb el seu xantatge frontal, en sessió amb llum i taquígrafs, a no contribuir a millorar l’autogovern si Pasqual Maragall investigava el 3%, i només ha reconegut tard i malament (després del seu de pressa, de pressa) que Catalunya no estava preparada per al que ell va posar en marxa.

L’ombra del dubte

Puigdemont potser per light, fred i calculador ni tan sols es va atrevir a arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, ni va gosar sortir al balcó després de simular la secessió, ni va aconseguir el més mínim suport internacional al seu relat. El nacionalisme sobiranista, que té com a únic capital decent molts ciutadans de base, s’ho hauria de mirar.

L’ombra del dubte davant tanta incoherència se centra ara en una sospita dolorosa. ¿La repressió que podia decantar les coses se somiava física, com la de l’1-O, amb policies embogits, i a més continuada? ¿Era això el que conscientment o inconscientment es deixava sobrevolar sobre el sincer pacifisme de la gent del carrer? Perquè aquí s’ha al·ludit molt a l’Índia de Gandhi, però amb un discurs superficial que ocultava les detencions massives i tota la sang vessada en aquell referent. Si hi va haver una mil·lèsima d’això, ¡quina vergonya, quin menyspreu a la gent que mobilitzaven!

dimarts, 7 de novembre del 2017

21-D: ELECCIONS ANÒMALES

De Faro a Diari de Tarragona. 
Les eleccions dels dia 21 de desembre seran les més anòmales que he viscut mai. Per a començar seran en un dia laborable (quants anys feia que això no passava?) i, a sobre, un dia lectiu i per tant, Ensenyament haurà de prendre alguna mesura al respecte.
Però les anomalies més grans no són precisament aquestes. Les més grans i fins i tot inqualificables (potser perquè la diria molt grossa) és que hi ha tancats a la presó polítics i no polítics catalans (i també a l’exili voluntari) que l’únic delicte que han comès és demanar la independència per a Catalunya.
En una democràcia no té res de normal que polítics que segur que sé presentaran s’estan a Soto del Real complint presó preventiva perquè la jutge no va donar la condicional tal i com se fa amb altres encausats per delictes comuns i potser més grossos per a la opinió publica, com poden ser els de corrupció.
Puigdemont i diversos consellers s’estan a Bèlgica i sembla que faran campanya des d’allí. Un altre despropòsit! És cer que es tracta d’un exili voluntari, però no és menys cer que sinó se’n haguessin anat ara mateix també s’estarien a la presó d'Estremera en el cas dels homes i Alcalá Meco les dones. 
Tal com diu algun sondeig electoral, l’independentisme potser aconsegueixi majoria absoluta. És una possibilitat i per tant s’ha de tenir en compte a l’hora de fer valoracions. Però a hores d’ara tot sembla indicar que les partits independentistes concorreran per separat. El PDeCAT, què sap que té molt a perdre i poc a guanyar voldria fer una gran coalició amb ERC i les CUP, però aquest no volen. ERC no descarta anar en coalició amb algú d’altre, però com he dit, no amb el PDeCAT. I les CUP encara s’ho rumien... Per als cupaires presentar-se a unes eleccions seria acceptar la legalitat espanyola , la qual cosa detesten. Ja veurem que passa al final.
No me ficaré allà on no me demanen, però per coherència política penso que Puigdemont no s’hauria de presentar a aquestes eleccions, senzillament perquè no són les seves. Si ho recordeu Puigdemont va dir que el seu compromís era portar Catalunya cap a la independència en 18 mesos, cosa que, evidentment no ha passat. És cert que no ha passat per molts factors i quasi tots aliens a la voluntat del president cessat per l’article 155 de la Constitució Espanyola. Però no és menys cert que el clima que s’està vivint a Catalunya no sé solucionarà sense diàleg amb Espanya.
De Ferreres al Periódico de Catalunya. 

Diuen els independentistes que l’estratègia d’estar Puigdemont i altres exconsellers a Bèlgica és per a buscar la internalització del conflicte català. Potser sí... Però encara que els organismes internacionals donin suport a Catalunya no aniran en contra de la legalitat espanyola i, per tant, qualsevol mesura que s’acabi prenent sempre estarà subjecta a la negociació. O és què, per exemple, no s’hauria de negociar com queda el tema de les cotitzacions de cara a les futures pensions i quina part li correspondria pagar a cada nació? I així tantes i tantes coses.
On vull arriar? Senzillament a que Carles Puigdemont no hauria de ser candidat. Setmanes abans de l’1-O algú va escriure que el dia 2 haurien de dimitir Mariano Rajoy i Carles Puigdemont per la seva nul·la capacitat de negociació. Cap dels dos ho va fer i ara Puigdemont ens sorprèn dient que vol tornar-se a presentar, tot i que al seu partit Santi Vila ja sé li havia avançat en un gest per intentar canviar la dinàmica del procés.

Ja ho vaig dir fa dies, si després del 21-D no s’inicia un diàleg seriós entre les dues formacions, Catalunya pot entrar en un bucle on sortir pot resultar pràcticament impossible.       

LA CIUTAT QUE VOLEM 7-11-2017

Avinguda de Catalunya. 

Cotxe aparcat sobre el pas de vianants. 
Tot i que va posar els 4 intermitents, aquest fet no és cap excusa per a poder-ho fer. 
El vaig veure des de casa i en baixar al carrer (ens en anavem al cementiri) encara continuava allí. 

LA NOSTRA RIBERA 350