dilluns, 13 de novembre del 2017
LA FOTO DEL DIA 13-11-2017
Espanya demana la independència
XAVIER SARDÀ
Imaginem que no s'hagués firmat el Compromís de Casp i Catalunya s'hagués convertit en una potència colonial d'enorme envergadura
Què passaria si Espanya es volgués independitzar de Catalunya? Imaginem que per avatars de la història no s’hagués firmat el Compromís de Casp i Catalunya s’hagués convertit en una potència colonial d’enorme envergadura. Sent així, tot Cata-Espanya estaria influïda culturalment i idiomàticament per Catalunya, que s’hauria esqueixat del Regne d’Aragó.
Imaginem tot Amèrica Llatina parlant la llengua d’Espriu. Aquesta Cata-Espanya, amb capital a Barcelona, seria naturalment un Estat de dret, de les autonomies i una monarquia constitucional sota el regnat de Ramon Berenguer XVIII.
L’actualitat seria trepidant. El president del Govern, Oriol Pujol Ferrusola, ja ha manifestat que Espanya no pot independitzar-se perquè, entre altres raons, forma part dels Països Catalans des de fa més de 500 anys en la que constitueix la nació més vella d’Europa. El president ha dit que un referèndum només d’Espanya, sense comptar amb l’opinió dels catalans, seria inconstitucional. Més de 4.000 empreses han marxat de la resta de Cata-Espanya, i s’han instal·lat a Catalunya.
Antonio Baños i Lluís Llach
El secretari d’Estat de Seguretat, Antonio Baños, ha manifestat sobre el dia del convocat referèndum: «En un cas amb un pícnic, en un altre amb una manifestació, es podran exterioritzar aquest diumenge els sentiments, però no a costa de violentar la llei».
El president de Castella-la Manxa, en representació de les comunitats independentistes, acaba de declarar a Europa que Catalunya ha fet un cop d’Estat feixista i que no respecta els drets humans. «És intolerable que hagin empresonat el Govern de la comunitat madrilenya. ¿Què podem esperar d’un país que no ha tingut cap Nobel, que ha regalat la seva capital al turisme massiu, que fa comptes fins i tot quan balla la seva dansa regional i que només sap amenaçar i denunciar els que volem votar?».
El ministre de Cultura, Lluís Llach, ha denunciat que diverses famílies zamoranes s’han queixat per la manipulació educativa en algunes escoles. Segons sembla, diuen als més petits que Colom no era català.
En la manifestació del dia de la vaga solidària de dimecres, els estudiants val·lisoletans van proferir crits, com: «Premsa catalana, la més marrana», contra els periodistes de la metròpolis barcelonina.
En declaració davant el jutge, el president del Congrés ha manifestat que acata la llei catalana i que els pronunciaments han sigut purament simbòlics. La presidenta andalusa ha fugit a Bèlgica.
Fins aquí. Grotesc. Demano disculpes. Només és per remirar-ho tot des d’òptiques diferents. ¿No és potser la realitat més sorprenent? Hem intentat només de situar-nos lleument davant el mirall.
Imaginem que no s'hagués firmat el Compromís de Casp i Catalunya s'hagués convertit en una potència colonial d'enorme envergadura
Imaginem tot Amèrica Llatina parlant la llengua d’Espriu. Aquesta Cata-Espanya, amb capital a Barcelona, seria naturalment un Estat de dret, de les autonomies i una monarquia constitucional sota el regnat de Ramon Berenguer XVIII.
L’actualitat seria trepidant. El president del Govern, Oriol Pujol Ferrusola, ja ha manifestat que Espanya no pot independitzar-se perquè, entre altres raons, forma part dels Països Catalans des de fa més de 500 anys en la que constitueix la nació més vella d’Europa. El president ha dit que un referèndum només d’Espanya, sense comptar amb l’opinió dels catalans, seria inconstitucional. Més de 4.000 empreses han marxat de la resta de Cata-Espanya, i s’han instal·lat a Catalunya.
Antonio Baños i Lluís Llach
El secretari d’Estat de Seguretat, Antonio Baños, ha manifestat sobre el dia del convocat referèndum: «En un cas amb un pícnic, en un altre amb una manifestació, es podran exterioritzar aquest diumenge els sentiments, però no a costa de violentar la llei».
El president de Castella-la Manxa, en representació de les comunitats independentistes, acaba de declarar a Europa que Catalunya ha fet un cop d’Estat feixista i que no respecta els drets humans. «És intolerable que hagin empresonat el Govern de la comunitat madrilenya. ¿Què podem esperar d’un país que no ha tingut cap Nobel, que ha regalat la seva capital al turisme massiu, que fa comptes fins i tot quan balla la seva dansa regional i que només sap amenaçar i denunciar els que volem votar?».
El ministre de Cultura, Lluís Llach, ha denunciat que diverses famílies zamoranes s’han queixat per la manipulació educativa en algunes escoles. Segons sembla, diuen als més petits que Colom no era català.
En la manifestació del dia de la vaga solidària de dimecres, els estudiants val·lisoletans van proferir crits, com: «Premsa catalana, la més marrana», contra els periodistes de la metròpolis barcelonina.
En declaració davant el jutge, el president del Congrés ha manifestat que acata la llei catalana i que els pronunciaments han sigut purament simbòlics. La presidenta andalusa ha fugit a Bèlgica.
Fins aquí. Grotesc. Demano disculpes. Només és per remirar-ho tot des d’òptiques diferents. ¿No és potser la realitat més sorprenent? Hem intentat només de situar-nos lleument davant el mirall.
diumenge, 12 de novembre del 2017
CARDONA LA INVICTA (SEGONA PART: EL CASTELL)
Resumir-vos la història del castell de Cardona i dels senyors que el van ocupar des del segle X fins ben avançada l’edat
mitjana seria una àrdua tasca, ja que hi van haver tants esdeveniments que per
a conèixer-la de forma acceptable és millor consultar llibres i pàgines d’Internet
que parlin del tema.
No obstant us explicaré alguna de les coses de
les que ens va narrar la guia. Al principi els senyors de Cardona eren vescomtes,
un rang molt baix dintre de la noblesa, però a l’enriquir-se gràcies a la sal,
van aconseguir arribar a ducs, un títol en principi reservat per als fills dels
reis que no heretaven la corona, o sigui, els prínceps. Tanta va ser la
importància i influència dels senyors de Cardona que els anomenaven els reis sense corona. Això va ser possible
perquè la casa senyorial de Cardona es va emparentar amb la dinastia dels Trastàmara
que regava a Catalunya a partir de Ferran el Catòlic. Fins i tot una filla de
la nissaga es va casar amb el duc de Medinaceli.
Els senyors de Cardona van abandonar el
castell a principis del segle XIII i van
establir la seva residència al castell palau d’Arbeca per considerar-lo més
apropiat per al seu rang.
Quan el castell (què evidentment va tenir
multitud de reformes al llarg de la història) va perdre la condició de
residència, poc a poc es va anar convertint en una fortalesa militar i per
tant, es van haver de construir tots els elements de defensa propis de l’època,
com per exemple els baluards o el que s’anomena Casamata que, segons ens va
explicar la guia era un autèntic búnquer dels segle XVIII. Casamata és
actualment l’Espai 1714. Un dels elements que més crida l’atenció és un mapping que reprodueix el setge de 1711
amb tota mena de detalls fent servir una maqueta del territori i jocs de llums
i sons.
Els cardonins estan orgullosos del seu
castell, ja que mai ningú l’ha pogut vèncer. Ni tan sols l’exèrcit Borbó i mira
que ho va intentar en dues vegades. La primera d’elles l’any 1711 durant la
guerra de Successió espanyola en la que
va estar assetjat durant més d’un mes. i la segona el 1714 quan dita batalla ja
estava arribant al final. Només quan va caure Barcelona, el castell de Cardona
va capitular, que no rendir i ho va fer, entre d’altres coses, per a que l’exèrcit guanyador no represàlies la
població civil de la Ciutat Comtal. A Cardona no celebren la Diada (11-09), sinó el 18 que va ser la data en la
que va capitular el castell.
La part més alta del castell és també la més
antiga i hi destaca la torre de la Minyona que, originalment tenia el doble d’altura
i la meitat d’amplada. Això és així perquè primer era una torre de guaita i,
posteriorment sé la va adaptar per a que pugues albergar peces d’artilleria a
la part superior.
La major part del que fora el castell dels
senyors de Cardona avui en dia són les dependències del parador. Y al costat,
ocupant gran part de la lloma, l’església de Sant Vicent que comunicava amb les
estances del castell mitjançant uns passadissos elevats.
Voleu veure un documental emès per TV3?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)